La comissió Generalitat-Estat sobre el futur del Prat no acabarà fins a finals d'any

BarcelonaTret de sortida a la comissió tècnica entre el govern espanyol i el català per decidir què ha de passar finalment amb el futur de l'aeroport del Prat. Totes dues administracions s'han reunit aquest dijous per primera vegada per abordar aquest debat, després que el projecte d'ampliació impulsat per Aena quedés congelat fa dos anys i mig.

Després de la trobada només la Generalitat ha donat la seva versió: el secretari de Mobilitat, Marc Sanglas, ha explicat que els treballs d'aquest òrgan s'allargaran fins a finals d'any. Durant la seva atenció als mitjans després de la trobada, no ha mencionat la paraula ampliació, però sí "millora", i ha remarcat que la infraestructura haurà de respectar l'entorn natural i els "drets acústics" dels veïns.

De moment el que han acordat amb el ministeri de Transports és establir diferents grups de treball al voltant de la millora de l'aeroport del Prat. Sanglas no ha concretat quants seran, però sí tres dels temes centrals que tractaran: el model de governança, les infraestructures i les connexions ferroviàries.

El primer punt és important perquè era una de les condicions del Govern per tornar a encetar aquest meló, ja que reclama més presència en la presa de decisions sobre el Prat. "Hem insistit molt en la necessitat de parlar sobre un sistema aeroportuari català", ha remarcat Sanglas. L'alt càrrec de la Generalitat també s'ha referit als aeroports secundaris de Girona i Reus com un element de discussió rellevant i ha remarcat que en altres països hi ha una "visió multipista" que a Catalunya encara no existeix.

Encara no s'ha definit qui formarà part d'aquests grups de treball, més enllà dels representants del ministeri i el departament de Territori, i Sanglas no ha descartat que s'hi incorporin altres personalitats expertes en els diferents àmbits que estudiarà la comissió. El secretari de Mobilitat ha insistit molt en el fet que aquests òrgans seran paritaris i s'hi abordaran algunes de les propostes que ja s'han posat sobre la taula fins ara sobre el futur del Prat.

Precisament aquest matí, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha assegurat que té el "compromís" del president de la Generalitat, Pere Aragonès, de "possibilitar que l'ampliació del Prat sigui una realitat". En una entrevista a 'El Matí de Catalunya Ràdio', el representant dels empresaris s'ha mostrat "totalment convençut" que el projecte "serà una realitat". "Si tenim la complicitat del govern de la Generalitat i l'Estat, hem de tirar endavant l'ampliació, no ens podem adormir", ha remarcat. Preguntat sobre aquestes declaracions, Sanglas ha dit que no li constaven.

La plataforma ambientalista Zeroport, que aglutina més de 130 organitzacions, ha criticat que la nova comissió tècnica entre el Govern i Ministeri de Transports respon a "interessos empresarials". Segons ha exposat en un comunicat Ecologistes en Acció, que forma part d'aquesta campanya, aquest òrgan està obstinat "a buscar possibles ampliacions de l'aeroport", fet que, en la seva opinió, demostra que l'Estat i la Generalitat prioritzen l'"agenda de la patronal" en detriment de polítiques socials i ambientals. "La capacitat de l'aeroport del Prat no ha quedat petita, per més que insisteixin els grups de pressió empresarials, sinó que és excessiva", ha subratllat la plataforma al comunicat.

50 milions de passatgers anuals

Aquesta primera reunió forma part d'un compromís que s'havia dilatat en el temps. El febrer de l'any passat va ser un dels punts clau en el pacte entre el PSC i ERC per aprovar els pressupostos catalans, quan tots dos partits es comprometien a crear una comissió per estudiar com "guanyar capacitat" a la infraestructura. Des d'aleshores, i amb unes eleccions generals i unes municipals entremig, tant Aena com la Generalitat han continuat fent menció a aquesta trobada, que finalment no s'ha produït fins al gener del 2024.

Precisament, aquesta setmana s'han conegut les dades de trànsit de l'aeroport del Prat durant l'últim any: la infraestructura va registrar gairebé 50 milions de passatgers, a cinc milions de la seva capacitat teòrica de 55 milions, una xifra que sovint ha servit com a argument a favor de l'ampliació als seus defensors.