Les aerolínies anticipen la "tardor calenta" de xocs laborals
El sector ha viscut tres vagues aquest estiu coincidint amb la recuperació de l'activitat prepandèmia
Barcelona / PalmaFa setmanes que els sindicats avisen que estem a les portes d’una “tardor calenta”. Han repetit per activa i per passiva que si moltes de les pujades salarials aturades per la pandèmia no es materialitzen, les protestes dels treballadors seran cada cop més habituals. El sector aeri s’ha convertit en un primer avís d’aquest quart trimestre de relacions laborals convulses. Aquest estiu han coincidit tres aerolínies afectades per una vaga i diverses negociacions sobre la taula per desbloquejar convenis, després de dos anys durs per a les plantilles i ara que s’ha recuperat bona part de l’activitat prepandèmia.
“En general, s’han produït dues situacions. Per una banda, la finalització de convenis col·lectius que no es van poder renegociar pel covid perquè no era el moment i que s’han pogut reprendre amb la recuperació. I després hi ha Ryanair, que és una batalla per si mateixa”, explica Ernesto Iglesias, representant de la secció del sector aeri del sindicat USO. La de l’aerolínia low cost irlandesa és una disputa enquistada i que ha anat pujant de to en els últims anys fins al punt actual: una aturada dels tripulants de cabina (TCP) convocada durant quatre dies a la setmana fins al gener del 2023, acusacions d’acomiadaments de vaguistes i una llarga llista de vols cancel·lats o retardats.
La principal reivindicació d’USO és aconseguir el primer conveni col·lectiu per als TCP de les bases espanyoles de Ryanair amb un mínim de condicions. Per exemple, que els treballadors puguin gaudir de 22 dies laborals de vacances a l’any i dels 14 festius nacionals i tornar als nivells salarials previs a la pandèmia. Per això feia vuit mesos que negociaven amb la direcció, però la companyia ha trencat les converses amb el sindicat i va arribar al maig a un acord amb CCOO, que ha generat tensions entre totes dues organitzacions. “Seguim a l’espera, esperem que l’empresa recapaciti. A CCOO ningú li ha donat ni veu ni vot”, critica Lídia Arasanz, responsable d’USO a Ryanair. Des del sindicat que lidera Unai Sordo respecten la convocatòria de vaga, però insisteixen que el seu pacte ja està provocant millores. Per la seva banda, l’aerolínia ha titllat la protesta de “petites vagues amb prou feines secundades” i ha remarcat que aquesta setmana no ha provocat cap cancel·lació entre les seves rutes.
L’actualització dels salaris també és el punt que manté bloquejades les negociacions per al conveni col·lectiu dels TCP entre Iberia Express i USO. L’aerolínia considera que el personal que ja estava en plantilla el 2015, quan es va signar l’últim acord, s’ha beneficiat d’un increment salarial del 28%, superior a l’increment de l’IPC. El sindicat, però, reclama que s’apliqui a les seves nòmines un augment del 6,5%, la dada amb què va tancar la inflació el desembre del 2021. “Els mateixos treballadors que agafem els avions veiem com els vols van plens. Ara toca repartir i compensar l’esforç que hem fet aquests últims dos anys”, reclama Iglesias. Iberia Express ja porta set dies de vaga –aquest dissabte s'ha saldat amb quatre cancel·lacions–, que està convocada de moment fins al dimarts 6 de setembre.
Aturada dels pilots d'EasyJet
Els pilots d'EasyJet també han convocat vagues aquest estiu, a causa del bloqueig de les negociacions del segon conveni col·lectiu per part de l'empresa. L'aerolínia britànica, que té tres bases a l'Estat –Barcelona, Palma i Màlaga–, va acordar amb els treballadors reduir un 8% el sou i suprimir alguns beneficis, com l'allotjament, per sufragar la crisi sobrevinguda per la pandèmia, però ara no vol tornar a parlar-ne.
Les bases estacionals de la companyia operen els mesos de temporada alta i aturen l'activitat durant quatre mesos a l'hivern. "L'oferta no era atractiva", diu el representant sindical de Sepla a EasyJet, José Valle, i per aconseguir captar més treballadors, l'empresa va acceptar cobrir l'allotjament i una paga d'hivern per als períodes sense activitat de vol. En època de crisi, però, es va acordar suprimir-los i ara el sindicat demana recuperar les condicions laborals anteriors a la pandèmia. L'activitat turística ha superat les dades de fa tres anys i "la base de Palma, que el 2019 era una de les més rendibles, ara ho podria tornar a ser", remarca Valle.
Per ara, només han aconseguit recuperar el 8% del sou que havien perdut. Però, segons explica el pilot, "hi ha un 20% de diferència salarial de mitjana" en comparació amb el 2019. El sindicat denuncia que les condicions dels pilots espanyols sempre han sigut molt inferiors a les dels altres països.
D'altra banda, la secció de Sepla a EasyJet ha impugnat davant l'Audiència Nacional els serveis mínims decretats pel ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, perquè "ha estat excessiu així com els han aplicat", explica Valle. Els percentatges de vols que s'haurien de protegir eren del 57% a Palma i del 61% a Barcelona i els pilots hi estan d'acord, però no amb la seva execució. En lloc d'aplicar el percentatge sobre el total dels vols que opera l'aerolínia en cada base, s'ha fet en funció de les rutes. Per tant, "l'efecte de la vaga només ha estat d'entre el 5% i el 10%, quan podríem haver aconseguit un 40%" dels vols, denuncia.
Aquestes tres companyies, però, no són les úniques que obriran el meló de l'increment de salaris al llarg de l’any. Jorge Gómez, responsable del sector aeri a CCOO de Catalunya, avisa que gairebé totes les empreses –també les de serveis de handling i les companyies de vols xàrter— tenen aquesta conversa pendent i que les negociacions seran dures. “Les postures inicials són poc disposades a augmentar sous i això pot generar una situació de conflictivitat”, conclou.
