Maurici Lucena, nou president d'Aena, manté el secret dels beneficis econòmics que genera l'aeroport del Prat

MADRID"La nostra empresa, Aena, fa gala de complir sempre pel que fa a transparència". Ho ha afirmat aquest dimecres Maurici Lucena, president del gestor aeroportuari des de l'arribada del PSOE al govern espanyol. Tot i aquestes paraules, Lucena ha optat per mantenir l'històric secretisme sobre els resultats econòmics dels diferents aeroports que integren Aena. Aquests resultats només s'han publicat una vegada: obligada pel fet de sortir a borsa, Aena es va veure forçada a donar aquella informació. El resultat: l'aeroport del Prat aportava més de la meitat del benefici de l'ens aeroportuari. Des de llavors, mai se n'ha sabut res més.

"Nosaltres no publiquem de manera desglossada els nostres actius, o els actius de què som propietaris", ha respost Lucena quan aquest diari li ha preguntat quin percentatge dels beneficis d'Aena (1.232 milions el 2017) procedeix dels aeroports del Prat i de Barajas. Posteriorment, l'equip de Lucena ha explicat a l'ARA que "aquesta informació és confidencial d'acord amb el que estableix la llei 18/2014". Aquesta llei, efectivament, permet mantenir en secret la informació que es consideri confidencial, però deixa en mans de les autoritats decidir què es considera confidencial i què no.

Lucena ha donat aquesta resposta durant la presentació del pla estratègic 2018-2021 de la companyia, controlada en un 51% per l'estat espanyol. Aquest pla preveu augmentar un 3,2% els beneficis i un 5,5% els passatgers aquest any. També preveu repartir el 80% del benefici net als seus accionistes en forma de dividends.

El pla sembla que no ha convençut els inversors. Després de la presentació les accions d'Aena han caigut amb força. Quan faltava una hora per al tancament del mercat baixaven un 4,4% i finalment el gestor aeroportuari ha tancat la jornada amb unes pèrdues del 4,7%.

El gran projecte del Prat, pendent

Aena destinarà, fins al 2026, 2.835 milions d'euros a ampliar i remodelar els dos aeroports més importants de la companyia, el de Barajas-Adolfo Suárez i el de Barcelona-El Prat, per augmentar la seva capacitat de passatgers.

En el cas de Madrid, es vol ampliar la capacitat fins a 80 milions de passatgers –actualment ja compta amb una terminal satèl·lit a la T4– i en el cas de Barcelona es vol arribar als 70 milions. En aquest marc d'actuació hi ha el projecte del nou edifici de la terminal satèl·lit de la T1, que de moment queda a l'espera, tot i que en principi Aena preveu complir el calendari previst.

"Estem fent transformacions importants, hem percebut que els vols de llarg radi han augmentat", ha explicat Javier Marín, director de negoci regulat, que ha dit que l'ampliació "es farà en el període previst, entre el 2022 i el 2026".

Aquesta terminal satèl·lit de la T1 ja era el gran projecte de l'anterior ministre de Foment, Íñigo de la Serna, per la creixent saturació de l'espai aeri que pateix el Prat. L'any passat l'aeroport barceloní va superar els 47 milions de passatgers, i té una capacitat de 55 milions de passatgers.

A més, quan es va construir la T1, ja fa nou anys, el projecte ja preveia que l'aeroport podria quedar saturat el 2020.