Els catalans perden el doble de poder adquisitiu que els espanyols

MadridEn els últims cinc anys el poder de compra dels catalans ha caigut gairebé l’equivalent a un sou mensual. Concretament, aquest 2016 un català hauria hagut de cobrar de mitjana 1.260 euros anuals més per tenir el poder adquisitiu que tenia el 2011. Aquesta caiguda multiplica per més de dos la del conjunt d’Espanya -on s’han perdut de mitjana 480 euros de poder de compra- i només es dona amb una intensitat similar a Extremadura. Però a què es deu aquesta diferència? Que la pèrdua de poder adquisitiu hagi sigut el doble a Catalunya que a la resta de l’Estat s’explica per la combinació d’un escenari de preus més elevats, un sector serveis que ha creat feines de més mala qualitat i temporals i la destrucció de feines que partien d’un salari més elevat.

Aquestes conclusions provenen d’un informe publicat ahir per la consultora laboral Adecco que analitza l’evolució dels salaris al conjunt de l’Estat des del 2011 fins al 2016. Així doncs, segons aquest estudi, que pren com a referència el salari brut mensual durant aquest període, les comunitats on més va baixar la capacitat adquisitiva van ser Catalunya i Extremadura, amb un descens del 5,8%, però el retrocés mitjà va ser del 2,4% a Espanya. Però hi va haver excepcions: mentre que la majoria d’espanyols van veure com es foradava la seva butxaca en aquest lustre, els ciutadans de Cantàbria i Madrid van guanyar poder adquisitiu. En euros, això suposa que un català ha perdut en cinc anys 1.260 euros de poder adquisitiu, mentre que la mitjana dels espanyols han perdut 480 euros.

Sous pitjors i preus més alts

Si ens fixem només en el sou, Catalunya continua sent una de les comunitats de l’Estat amb una remuneració mitjana més elevada, de 1.722 euros al mes, mentre que la mitjana espanyola és de 1.636 euros. Tot i això, la pèrdua ha sigut tan accentuada a Catalunya que la diferència entre el que cobra un català i un espanyol s’ha anat reduint i si entre el 2007 i el 2013 un català cobrava de mitjana uns 100 euros més, ara en cobra uns 86 més.

Aquest és en part un dels motius del fet que s’hagi perdut més poder de compra. “A Catalunya els assalariats que han perdut la feina durant aquest període cobraven més [de salari] que la mitjana espanyola, mentre que els que han entrat de nou [al mercat laboral] ho han fet amb sous més baixos”, apunta Xavier Cuadras, economista de la Universitat Pompeu Fabra. A aquest fenomen cal sumar-hi l’efecte dels preus. Tal com explica Diego Barceló, un dels autors de l’informe d’Adecco, a Catalunya els preus han evolucionat de manera lleugerament diferent: “Bona part de la pèrdua es concentra en el 2012, quan l’IPC es va disparar un 3%, i tot seguit a Catalunya va continuar creixent mentre a Espanya retrocedia”.

Mitja jornada i al sector serveis

En aquest sentit, l’informe d’Adecco també posa de manifest quins sectors han patit més aquesta devaluació del poder de compra. Tal com indica Cuadras, cal fixar-se que en aquest període la reducció de poder adquisitiu es concentra principalment en el sector dels serveis, el que genera més ocupació a Catalunya i a Espanya (i també el que parteix de remuneracions més baixes). De fet, en aquest sector, els treballadors catalans han perdut un 7% de poder de compra, ja que han passat d’un salari mitjà de 1.694 euros al mes a 1.650 euros (a Espanya la caiguda és del 3%). Tot i això, mentre que a la resta de l’Estat els salaris de la indústria i de la construcció van repuntar lleugerament, a Catalunya també van reduir-se.

Barceló també recorda que l’augment de la temporalitat i les jornades a temps parcial també agreugen l’efecte. “Si ens fixem estrictament en els salaris, s’han mantingut o, fins i tot, han augmentat un 0,1% cada any, però hi ha més contractes temporals o a temps parcial, cosa que redueix la capacitat de compra”, assenyala. L’última Enquesta de Població Activa revelava que l’últim trimestre del 2016 hi havia 33.600 contractes temporals més a Catalunya que l’any anterior.

Amb tot, aquest 2017 la negociació col·lectiva -que ha de fixar la pujada salarial als convenis- encara no s’ha resolt, principalment perquè els sindicats defensen que cal aturar la pèrdua de poder adquisitiu acumulada i començar a recuperar-la. Però ahir el president de la patronal CEOE, Joan Rosell, no ho donava per solucionat. Mentre que els indicadors apunten que la inflació es mantindrà al 2,5%, els empresaris defensen que els salaris no pugin més d’un 1,8%, cosa que allargaria un any més la pèrdua.

Les claus

1.Per què ha caigut el poder adquisitiu?

Tant a Catalunya com a Espanya, els salaris han perdut poder de compra entre el 2011 i el 2016 perquè o han retrocedit o s’han mantingut igual, al mateix temps que els preus creixien lleugerament i que augmentaven els contractes de poca qualitat, com els temporals o de mitja jornada.

2. Per què a Catalunya cauen amb més força?

Perquè els preus a Catalunya van començar a recuperar-se abans que a la resta de l’Estat, una recuperació que no es va notar igual en els sous. A més, quan Catalunya ha tornat a recuperar ocupació ho ha fet amb salaris molt més baixos, mentre que les feines destruïdes tenien sous superiors a la mitjana espanyola. També hi influeix el pes del sector serveis, que a Catalunya ha patit particularment la devaluació del seu poder de compra, per sobre d’altres sectors.

3. ¿ S’està capgirant la tendència?

Segons Adecco, el 2016 la pèrdua de poder adquisitiu a Catalunya va ser del 0,2%, igual que a la resta d’Espanya, perquè els preus van avançar ja de manera similar. De cara al 2017, la previsió és que els salaris creixin menys que la inflació, que es preveu que superi el 2,5%.