Adolf Todó diu que va ser destituït perquè va defensar la venda de CatalunyaCaixa

BarcelonaL'expresident de CatalunyaCaixa, Adolf Todó, ha comparegut aquest dilluns davant de la comissió sobre les caixes d'estalvi del Parlament de Catalunya i ha explicat que, quan ell va prendre el relleu de Josep Maria Loza –a qui culpa del 95% dels problemes de l'entitat– com a director general, el 2008, l'entitat tenia "una de les pitjors ràtios del sector" pel que fa a solvència, morositat i liquiditat, que no li han permès superar sense ajudes la crisi que es va iniciar aquell any. A més, ha considerat que el FROB es va equivocar posposant la subhasta de l'entitat en diverses ocasions, i que aquest desacord va desembocar en la seva destitució. L'exbanquer ha criticat també que les ajudes rebudes han estat "insuficients".

Segons ell, la subhasta de CatalunyaCaixa, paralitzada en diverses ocasions, s'hauria d'haver tirat endavant, perquè "el valor de CatalunyaCaixa anava disminuïnt cada dia que passava". Segons ell, també "sembla" que el FROB finalment "se n'ha adonat", tot i que, ha dit, les discrepàncies inicials entre ells i els responsables del fons van desembocar en la seva destitució. El fet que ara l'Estat es torni a plantejar la venda perquè l'aconsella l'informa de McKinsey, segons Todó, els ha acabat donant la raó.

Segons l'expresident de l'entitat, que va ser substituït per Carlos Pla al maig, quan ell va arribar l'exposició al crèdit promotor era de 3,18 vegades el capital principal, una de les ràtios més elevades del sector, i la posició de liquiditat era molt dèbil. "La morositat et mata, però tarda temps, i la falta de liquiditat és mort instantània", ha explicat l'exbanquer.

Todó ha explicat que, en l'estructura organitzativa que ell es va trobar, el departament de riscos depenia del departament comercial, i "això és com posar el llop a cuidar de les gallines". Com a conseqüència, la morositat de CatalunyaCaixa es va disparar durant la crisi immobiliària també "per sobre del sector", i això, barrejat amb l'increment d'exigències de capital per part del govern espanyol, va desembocar en la necessitat de rebre ajudes públiques.

"Aquest és un negoci que requereix poc soroll, i jo vaig arribar allà per trobar solucions i mirar endavant. No per trobar culpables", ha dit, per explicar que no demanés responsabilitats als anteriors gestors en arribar Caixa Catalunya, que es va fusionar amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa durant la seva gestió, i va acabar finalment convertida en banc.

“Aquesta era una festa en què ens vam equivocar tots", ha considerat, des del govern espanyol, que no va canviar el model productiu, fin als "inversors europeus que ens van deixa diners a cabassos per fer una bombolla immobiliària"; a més del supervisor, que no va dir "el 2004 o el 2005" que "s'ha acabat la festa".

Més ajudes públiques

Però aquestes ajudes van ser "insuficients". Fins i tot després del rescat bancari que va concedir Europa, quan el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob), va injectar 9.000 milions d'euros més a l'entitat (que se sumaven als 3.000 que ja li havien injectat). Aleshores, Todó ha assegurat que va dir que calien més diners "uns 2.000 milions d'euros més". L'exbanquer ha considerat que, el fet que ara el Frob es plantegi incorporar un esquema de protecció d'actius (EPA) a l'entitat, que, tal i com publica avui l'ARA podria costar fins a 3.000 milions d'euros més a l'Estat, li dóna la raó.

Defuig dir si anirà al jutjat per cobrar la inemnització

Todó ha defugit aclarir si perseguirà la via judicial per cobrar els 600.000 euros d'indemnització, corresponent a dues anualitats de sou, i 3,4 milions de pensió acumulada que li correspondrien en cas que l'acomiadament no hagi estat "procedent", com va considerar el FROB. A preguntes dels diputats, l'exbanquer ha considerat que això pertany al "tereny personal" i no ha respost si ho perseguirà.

Protestes de preferentistes

Cinc jubilats preferentistes vestits amb samarretes de protesta que eren a la comissió com a públic han protestat després de la compareixença de Todó i l'han acusat de "lladre" i "estafador", perquè han "robat la gent gran".