Els administradors concursals confirmen al jutge que Miró va falsejar comptes

BarcelonaPèrdues continuades, sobrevaloració dels comptes a cobrar i comptabilitat paral·lela. Els administradors concursals de l’empresa d’electrodomèstics Miró, dedicada a la venta al detall, han confirmat i detallat davant el jutge les diverses irregularitats comeses per l’empresa, que va entrar en concurs a mitjans del 2011. El titular del jutjat d’instrucció 19 de Barcelona investiga el propietari, Francesc Miró, arran d'una querella presentada l'octubre del 2011 per dues associacions de fabricants.

Segons els administradors concursals, "si no s'haguessin comptabilitzat les irregularitats, Miró hauria demostrat unes pèrdues continuades en tots els anys i només hauria tingut benefici el 2001". Aquesta situació va poder ser pal·liada pel propietari durant uns anys gràcies a crèdits addicionals –tant bancaris com de proveïdors.

L’Associació Nacional d’Electrodomèstics de línia blanca (Anfel) i l’Associació Espanyola de fabricants de petits electrodomèstics (Fape) van presentar una querella contra Francesc Miró l’octubre de 2011 per suposats delictes d’insolvència punible, falsedat comptable i estafa. El jutge va imputar Miró i altres ex alts càrrecs de l’empresa, com l’exdirector financer Miquel Carrillo i l’antic 'controller' Josep Rius. Els administradors concursals van ratificar la setmana passada davant el jutge el seu informe i van explicar les diverses irregularitats, assegurant que l’empresa tenia "un procediment establert per donar una imatge completament diferent a la real".

Destaquen, per exemple, que el recompte físic a un nombre de botigues escollides aleatòriament coincidia amb els inventaris, però, "sorprenentment", els inventaris de les botigues eren aproximadament la meitat del saldo comptable que apareixia als comptes de Miró, de manera que es demostrava així que les existències estaven sobrevalorades.

Els administradors entenen que Miró hauria d’haver presentat el concurs l’any 2007, quan, segons l’informe concursal, l’empresa d’electrodomèstics ja tenia un patrimoni negatiu real de 41 milions d’euros. El fet de no presentar-lo va suposar que l’any 2011 el patrimoni negatiu fos de 136 milions.

Segons la querella d'Anfel i Fape, Miró falsejava una "aparent situació de solvència, alterant i manipulant" els comptes anuals, mostrant una situació patrimonial "molt superior a la real d’insolvència". Així, segons la querella, s’haurien efectuat assentaments comptables ficticis que no responien a cap transacció efectivament realitzada per demostrar a tercers una situació patrimonial més favorable que la real. Entre altres pràctiques suposadament irregulars, Miró hauria ocultat la impossibilitat de complir amb les seves obligacions. "Va actuar amb plena consciència, falsejant els comptes anuals, agreujant, si no causant, la situació de crisi de la empresa i privant mitjançant artificis comptables els proveïdors de la informació que, si hagués estat coneguda, els hauria abstingut de contractar", diu la querella.