Adif encapçala les licitacions dels fons europeus
Catalunya és la tercera comunitat que menys diners ha licitat, segons un informe d'Esade
MADRIDLes empreses públiques que per tradició estan més acostumades a licitar projectes són les que durant el primer any de desplegament dels fons europeus han tirat del carro a l'hora de canalitzar els diners. Sense anar més lluny, Adif ha licitat prop de 2.440 milions d'euros per a la construcció d'infraestructures, pràcticament la meitat dels fons europeus licitats fins al 28 de febrer del 2022, segons s'extreu de l'informe Els Fons NextGenEU a Espanya: una anàlisi de l'execució de les licitacions, publicat aquest dimarts per Esade, conjuntament amb la consultora EY. "El focus principal de les licitacions ha estat el de la construcció d'infraestructures", remarca l'informe, que destaca que quan es desglossen les licitacions per activitat econòmica, un 70% estan vinculades a treballs del sector de la construcció.
Aquests prop de 2.500 milions d'euros formen part del total de diners que les administracions públiques ja havien licitat el 28 de febrer, és a dir, convocatòries tancades i adjudicades: 5.000 milions, segons s'extreu de l'informe, dels quals el 54% els han assumit empreses públiques (2.700 milions d'euros). És per això que per darrere d'Adif hi ha altres empreses públiques que fins ara han tingut un paper testimonial, com ara Renfe o Tragsa.
Amb tot, després de les empreses públiques qui més diners ha licitat és l'administració central (1.334 milions), seguida de les comunitats autònomes (852 milions) i, finalment, els ajuntaments (829 milions). Pel que fa a les licitacions de l'Estat, qui més ràpid ha posat en marxa els diners és el ministeri de Sanitat, amb 876 milions d'euros. Aquesta quantitat, però, també s'explica gràcies als fons que provenen del REACT-EU, una de les altres branques dels NextGenEU vinculada a la despesa sanitària i social. El segueix el ministeri de Transports, amb 134 milions.
Per tot això, l'informe destaca que "no és estrany que siguin els serveis associats al transport i béns associats a la construcció els que liderin la classificació de les licitacions" per grans àrees d'activitat. En concret, els serveis de transport per via terrestre, la construcció, la construcció d'autopistes o carreteres i la demolició d'immobles o altres obres de construcció sumen un total de 3.775 milions d'euros. La licitació és la primera fase de l'execució pressupostària dels fons. És a dir, en el cas de la contractació pública és quan s'elaboren i es publiquen les bases del projecte. Després s'adjudica al contractista (compromís), que és qui fa el servei que serà certificat pel centre de despesa. Finalment, arriba el pagament (quan s'abonen els diners al contractista).
Però el ritme no només és desigual en funció de l'activitat econòmica, sinó també geogràficament. Així, mentre que Castella-la Manxa o Galícia encapçalen el ritme de licitacions amb més de 200 milions, Catalunya, la Rioja o Navarra han activat menys de 5 milions d'euros a través de licitacions, segons es desprèn de les dades consultades per Esade.
Amb tot, l'informe destaca que l'execució d'aquestes licitacions es va mantenir a un ritme més lent a principis de l'any passat, però que "s'ha accelerat" a finals del 2021 i sobretot 2022. Aquesta tendència a l'alça coincideix amb les estimacions d'organismes supervisors com el Banc d'Espanya que traslladen per a aquest any i, sobretot, per al 2023, un impacte més gran dels fons fruit del retard en la seva execució.
La fiscalització dels fons
Arribar a aquests resultats no ha sigut fàcil. Com destaca el mateix informe, hi ha una "dispersió i falta d'informació que dificulta el seguiment [de l'execució dels fons europeus]". A tall d'exemple, al Portal de Contractació del Sector Públic (PCSP) "[les dades] o bé no estan presentades de la manera més pràctica si el que es vol és anar més enllà de cerques simples, o bé no tota la informació és accessible per igual", recull l'informe. En una conversa amb l'ARA, l'autor del text, l'economista Manuel Hidalgo, destaca que comunitats com el País Basc, Andalusia o Catalunya no tenen un perfil del contractant en aquesta plataforma i la informació s'ha de consultar a les mateixes pàgines web de les comunitats.
De fet, si un element negatiu ha assenyalat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) darrerament ha sigut que el govern espanyol no ha fet els deures per fiscalitzar l'impacte dels fons europeus als comptes públics. L'organisme, que ja ha anticipat que la guerra a Ucraïna reduirà l'impuls del mannà europeu aquest any, demanava que els comptes públics de l'Estat anessin acompanyats d'un impacte dels fons "sobre els ingressos i les despeses de les administracions públiques", així com informació desglossada per subsectors.
L'informe d'Esade arriba després que el govern espanyol hagi sigut el primer estat membre a demanar el desemborsament de la primera remesa d'aquest 2022: 12.000 milions d'euros. Des d'organismes com el Banc d'Espanya o l'Airef, s'insisteix que el problema no rau tant en quan arriben, sinó en la capacitat d'execució.
