Adicae denuncia que la banca denega el 88% de queixes per clàusules terra

BarcelonaEls bancs descarten o ignoren el 88% de les reclamacions que els fan els seus clients per clàusules terra. Segons denuncia l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances d’Espanya, Adicae, només el 12% dels hipotecats han rebut una oferta econòmica per part de l’entitat bancària amb qui tenen la hipoteca durant el primer semestre per recuperar els diners.

Així es reflecteix a l’Observatori de Seguiment i Vigilància de l’associació, que Adicae presentarà al Banc d’Espanya i als organismes competents, on “es posa de manifest l’absolut boicot de les entitats financeres”, segons l’associació.

Entre les pràctiques que han realitzat les entitats financeres hi ha, per exemple, el fet de portar a terme ingressos parcials de quantitats que deu als clients segons els seus càlculs, sense cap oferta prèvia i, segons denuncia Adicae, sempre al seu favor. A això cal sumar-hi la denegació sistemàtica de reclamacions sense especificar cap motiu.

Les crítiques de l’associació de consumidors als bancs no s’acaben aquí. També acusen les entitats de mantenir la clàusula terra en els préstecs de les hipoteques, al·legant que es va incloure en el contracte amb prou transparència, o sol·licitar la documentació de les hipoteques com a requisit als afectats per portar a terme la reclamació, encara que això no és necessari, i malgrat saber que a molts clients no els va ser lliurada aquesta documentació.

Les entitats que rebutgen més reclamacions són Ibercaja (denega un 96% de sol·licituds), Caja Duero (integrada a Unicaja, en rebutja el 88%) i el Popular (recentment absorbit pel Santander, denega el 75% dels casos), segons Adicae.

Una llarga peripècia judicial

Des de la tercera setmana de febrer els clients que tenen clàusules terra en les seves hipoteques podien anar al seu banc per informar-se de quina quantitat els tornarien per aquest concepte. Per arribar a aquest punt van caler diverses sentències del Tribunal Suprem i de la justícia europea per exigir als bancs que tornessin tots els diners cobrats per aquest concepte en els casos on la clàusula s’havia fixat al contracte de manera poc transparent.

La pressió dels consumidors va forçar l’executiu espanyol a crear un sistema automatitzat que tenia l’avantatge de no saturar els tribunals de justícia amb reclamacions d’afectats. Però aquest procediment també tenia inconvenients: eren els bancs els que, per iniciativa pròpia, havien d’admetre en quins casos les clàusules van ser abusives i els que havien de presentar una oferta de compensació econòmica als clients. En els casos en què els clients estiguessin d’acord amb l’entitat, el pagament s’havia de fer abans de tres mesos.

Per contra, en els casos en què els bancs consideraven que havien explicat suficientment al client en què consistia la clàusula terra en el moment de signar la hipoteca, el banc podia comunicar-ho al client, que quedava amb la via judicial com a següent pas. La denúncia d’Adicae és que això es dona en un 88% de casos, amb la qual cosa l’agilitat del procediment desapareix i l’esforç del govern per alleugerir els tribunals queda en paper mullat.

Ja en el seu dia, fonts del sector explicaven que els bancs mirarien de negociar per evitar fer pagaments en efectiu als clients i, per contra, voldrien descomptar els diners del préstec. El càlcul del Banc d’Espanya era que, en total, les entitats financeres haurien de tornar com a màxim uns 4.200 milions d’euros per aquest concepte. La patronal dels bancs reduïa aquesta xifra a entre 2.000 i 3.000 milions d’euros. En total, segons Adicae, a Espanya hi ha prop d’1,5 milions d’afectats per les clàusules terra.