Adeu a les ‘comissions implícites’: un nou maldecap per als bancs
Les entitats deixaran de cobrar dels fons i augmentaran tant la rendibilitat com les comissions als clients
BarcelonaEls clients de fons d’inversió s’enduran dues sorpreses a partir del mes de gener, una de bona i una de dolenta: la bona és que pujarà la rendibilitat; la dolenta, que veuran aflorar una comissió que no sospitaven que existia. L’entrada en vigor de la MiFID II, una directiva europea que, entre d’altres coses, regula les anomenades comissions implícites dels productes financers, farà aflorar uns costos que actualment el client no era conscient que pagava. Això suposarà canvis en les retribucions dels fons d’inversió, però també en plans de pensions i altres actius d’inversió.
“No són comissions implícites, és un conflicte d’interès”, protesta el directiu d’una entitat financera. Ho explica així: fins ara, els bancs rebien incentius econòmics dels fons d’inversió per incloure els seus productes a les carteres que ofereixen als clients, als quals els bancs també cobren comissions. És a dir, els bancs cobraven tant dels clients com dels fons, i això comportava un conflicte d’interès. “És el mateix que passa amb arquitectes, paletes i altres professions, i ningú diria que són comissions implícites”, explica aquest directiu. En tot cas, a partir d’ara aquesta pràctica queda prohibida i el banc es veurà obligat a traspassar al client la comissió que rebi del fons. Això farà que augmenti la rendibilitat dels clients, és a dir, el percentatge de la inversió que guanyen.
No obstant això, per compensar i no perdre els diners que abans cobraven dels proveïdors, les entitats financeres també incrementaran les comissions que cobren als clients. Per això, quan a partir del gener es liquidin les comissions de l’any anterior, els usuaris d’aquests productes financers també veuran un increment de les comissions que han de pagar al banc. Bàsicament, perquè el que abans era implícit ara serà explícit.
Fins ara les entitats només havien d’advertir els clients genèrics avisant que potser cobraven dels proveïdors: “Ara, si cobres, ho has de dir i tornar els diners al consumidor”, diu aquest directiu. Amb el canvi normatiu, els clients dels fons tindran la percepció que han de pagar més perquè, malgrat ser teòricament iguals, l’increment de les comissions és més clar que el de la rendibilitat, que és un valor que fluctua cada any.
De totes maneres, des del sector estan menys preocupats per les comissions que per l’evolució dels mercats els últims mesos. “El que preocuparà els clients a principis del 2019 no serà la comissió, sinó l’escassa rendibilitat que estan obtenint”, o directament les pèrdues, expliquen els bancs. Els mercats, afegeixen, estan donant per descomptada una nova recessió, i això està causant caigudes en els rendiments de molts fons d’inversió. “Això serà el gran maldecap”, admeten. Les comissions ho seran menys perquè “hi ha molts productes que només es cobren si el producte guanya i, si no és així, el client no paga res”, expliquen.
“Les directrius europees com ara la MiFID II han aportat molt pel que fa a transparència i seguretat per a l’inversor”, assegura Oriol Soley, professor de finances a la UAB. La norma, aprovada a escala comunitària el 2014, està en vigor des d’aquest any a Espanya, però no afectarà molts inversors fins al gener del 2019, quan les entitats financeres cobren les comissions de l’any anterior.
Les comissions financeres són un dels aspectes que més s’han regulat des de l’esclat de la crisi. Segons el Banc d’Espanya, “les tarifes o els preus de les comissions bancàries són lliures”, però la llei també assenyala que el client els ha de saber. A més, el Banc d’Espanya recorda que els bancs poden repercutir “el cost de les despeses justificades que hagin de pagar a tercers per poder prestar el servei”.
“Les comissions han de ser sempre explícites, d’implícites ja no n’hi ha”, afegeix Soley. No obstant això, aquesta denominació encara s’utilitza en alguns casos, com per exemple quan la Comissió Nacional del Mercat de Valors -el regulador dels mercats- es refereix a les comissions de gestió que els fons carreguen directament als consumidors a costa de la rendibilitat que perceben els clients sense que aquests en siguin conscients. Per tant, s’entén per comissió implícita aquella que el client no sap que paga o no sap quan paga, tot i que aparegui al contracte.
En concret, aquesta mena de comissions són freqüents en actius d’inversió quan es produeixen operacions de compravenda d’actius dins el mateix fons, sobre les quals el client no té cap informació. Aquestes comissions, sumades a les més explícites, poden suposar un percentatge molt elevat i, en casos d’alguns productes de renda fixa, la comissió pot arribar a menjar-se tota la rendibilitat, segons Soley.
Canvi de divises
A més de vehicles d’inversió, Soley apunta que algunes entitats bancàries cobren comissions implícites en les operacions de canvi de divises. Segons el professor de la UAB, a més de la comissió pel canvi, que s’explicita, algunes entitats apliquen tipus de canvi diferents dels de mercat que els permeten obtenir un segon guany sense que el client ho sàpiga.
LES CLAUS
1. Què notaran els clients de fons de pensions a partir del gener?
Amb el canvi de legislació, els fons hauran de traspassar al client la comissió que fins ara rebien dels proveïdors. Això farà que la rendibilitat dels fons pugi, però per evitar pèrdues, en paral·lel les entitats augmentaran les comissions que carreguen al consumidor.
2. Què són les comissions implícites?
Els experts consideren comissions implícites totes les comissions que les entitats financeres cobren als clients sense que ho sàpiguen. Això pot ser perquè no apareixen als contractes, perquè estan explicades de manera confusa o perquè no s’avisa el client en el moment puntual de cobrar-les.
3. Les comissions implícites són legals?
Les entitats financeres han d’informar de totes les comissions que cobren als clients en compliment de la legislació vigent, segons el Banc d’Espanya. Això sí, la manera d’informar-ne el consumidor pot variar segons el producte a què s’apliquen, el tipus d’entitat i la mateixa comissió.
4. Els bancs encara en cobren?
La legislació actual, que depèn de la directiva europea MiFID II, és molt estricta amb els bancs a l’hora de carregar comissions en l’operativa habitual dels clients. Ara bé, fora d’aquest àmbit, com per exemple els fons d’inversió i els plans de pensions, les comissions es tornen més opaques.
5. Com han canviat les comissions bancàries els últims anys?
Arran de la crisi financera, els governs i els reguladors han incrementat les exigències al sector financer amb el cobrament de comissions, especialment en l’operativa de comptes corrents i productes d’inversió més simples, perquè són els que afecten més clients.