L’acte final de campanya de Maurici Lucena

BarcelonaMaurici Lucena va escenificar ahir el que podria haver sigut l’equivalent a un acte final de campanya si l’Íbex-35 també s’hagués abonat al convuls cicle electoral espanyol. Durant la seva conferència al Cercle Financer de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, a La Caixa, el president del gestor aeroportuari Aena va tornar a treure la carpeta que havia desat al calaix quan va deixar de ser la mà dreta de José Montilla al Parlament per tornar al sector privat. “Hi ha un debat apassionant sobre aquest tema, però els vull convèncer de per què funciona”, arrencava. L’argumentari que seguia era la resposta a la pregunta que els mitjans de comunicació no li van poder fer abans de la intervenció: ¿per què el Prat no pot decidir per si sol?

Lucena va fer una defensa aferrissada del model que manté el rebatejat aeroport de Barcelona-Josep Tarradellas dins d’una xarxa que controla pràcticament tots els processos des que el passatger creua l’entrada fins que el seu avió s’enlaira. El president d’Aena va aconseguir recordar el rebranding aprovat divendres passat en un parell d’ocasions, però aviat va conformar-se a tornar a parlar de “l’aeroport de Barcelona”. “El model en xarxa té claríssims avantatges”, seguia. Lucena havia de combatre un raonament amb què la Generalitat ha perseguit tots els seus predecessors. Els beneficis del Prat -es mantenen en secret des que Aena va sortir a borsa el 2015- mantenen altres infraestructures que no són rendibles. “Els 44 aeroports que no són hubs alimenten els de Barcelona i Madrid i els regionals a les connexions amb Europa”, va insistir a la seva audiència barcelonina.

Un consell barceloní

I un punt final per al seu programa que toca la butxaca. “Si aquests arguments no els han convençut en tinc un de més contundent encara”, deia. La mida gegantina d’Aena fa que pugui abaratir les tarifes i els contractes amb els proveïdors, defensava Lucena, fet que també ajuda Barcelona a atraure les aerolínies cap als seus slots.

Per-ho fer més rodó, va deixar anar dues novetats sobre l’aeroport català. El consell d’administració d’Aena de finals de març es farà a la capital catalana, en un gest de la companyia “al segon hub ” del seu eixam. Serà l’últim abans d’una data ben marcada al calendari del directiu, les eleccions generals del 28 d’abril, que posen un interrogant sobre el seu càrrec. L’altre anunci que Lucena va deixar per al seu particular final de campanya és el tema que més inquieta en el futur immediat del Prat: l’aeroport està al límit de la seva capacitat -l’any passat va tancar amb 50 milions de passatgers i està preparat per rebre’n 55- i el salvavides per rescatar-lo de l’ofec iniciarà les obres entre el 2021 i el 2022. Lucena va avançar que en aquest consell barceloní també s’aprovarà el full de ruta per a la nova terminal satèl·lit, que ha de servir perquè 70 milions de passatgers anuals tinguin cabuda a l’aeroport. “El 2026 o abans hi haurà la nova plataforma”, va prometre.

Després de la setmana de l’any més saturada de tecnologia a Barcelona, el president d’Aena també va fer bandera de la innovació en el seu discurs. Potser el Prat no tindrà una gestió individualitzada, però és probable que en uns anys, per passar el control de passaports, només calgui ensenyar la cara i somriure a un sistema de reconeixement facial.