Acte de contrició amb la indústria
El Govern admet haver “bandejat” el sector i es compromet a impulsar-lo davant 2.000 empresaris
BarcelonaDes de l’esclat de la crisi, però també d’abans, els líders polítics i econòmics s’han preguntat sovint quin havia de ser el sector que substituís la construcció, que havia fonamentat un creixement tan espectacular com fràgil. Al final ha resultat que la solució ja existia i que passa per la indústria, un sector amb gran tradició a Catalunya però que havia sigut “bandejat” i “no apreciat”, segons va reconèixer ahir el conseller d’Empresa, Felip Puig. L’experiència ha demostrat que els països amb una indústria forta han suportat la crisi millor que els altres, i Catalunya es va veure penalitzada per la pèrdua de pes del sector durant la bombolla immobiliària. “Ara ens hem adonat que la necessitem -va afegir Puig-, hem pagat molt car l’error”.
Ahir la Generalitat va voler demostrar la seva aposta per la indústria amb un acte multitudinari que va reunir uns 2.000 empresaris procedents de tots els sectors industrials, des de la farmàcia fins a l’energia i l’automoció, incloent-hi també els líders patronals i de les cambres de comerç catalanes.
Escenificació del compromís
Tot i que a l’acte no s’hi va concretar cap proposta, des de la Generalitat explicaven que calia una escenificació d’aquesta mena per demostrar el compromís amb un sector que s’ha sentit poc estimat. “Els països més competitius d’Europa tenen una base industrial i una formació professional potent”, va proclamar el president de la Generalitat, Artur Mas. I va admetre: “Nosaltres no som allà, però hi volem ser”.
L’economia catalana tenia una presència industrial molt important l’any 2000, quan aquest sector aportava el 27% del producte interior brut. Nou anys després, el pes de la indústria havia caigut al 18%, una enorme davallada que s’ha corregit lleugerament en els últims anys. El 2013, la indústria aportava el 20,6% del PIB. Amb això, Catalunya ja compliria els objectius que estableix la Unió Europea per al 2020, però la Generalitat s’ha marcat l’objectiu d’arribar al 25%. “Veníem de més amunt i hem perdut pistonada, i ho hem de dir clarament”, va fustigar Puig davant d’un auditori ple de gom a gom, en el qual hi havia els líders de les patronals i les cambres de comerç, a més d’alguns directius de primer nivell, com Víctor Grífols (president de la famacèutica Grifols), Rafael Villaseca (conseller delegat de Gas Natural) i Frank Torres (conseller director general de Nissan a Espanya), entre altres representants.
Mas, durant un dia, va deixar de banda el procés sobiranista. La consulta del 9-N no va aparèixer en cap moment en el seu discurs, que va ser eminentment econòmic. “Al Govern, s’hi fan coses més enllà del procés, i també s’han d’explicar”, assenyalen sovint els col·laboradors del president. El líder de CiU, tot i assenyalar les “limitacions” -competencials i de recursos- que pateix l’autogovern, no va centrar-se a maximitzar-les. “Avui no és dia de queixes”, va assenyalar Mas.
El president va fer una crida a “utilitzar plegats els marges que tenim” i es va esforçar a indicar les potencialitats que té l’economia catalana: l’aeroport del Prat -que va augurar que superarà el de Barajas com a referència del sud d’Europa-, el corredor mediterrani, la captació de turisme -amb Barcelona com a far- i les exportacions. Una categoria que, tot i la bona marxa dels últims anys, el líder de CiU pretén que segueixi creixent més enllà dels 60.000 milions d’euros registrats l’any passat, rècord històric.
Una de les preocupacions de Mas, tal com va expressar a la convenció nacional de CDC celebrada a mitjans de març, és que la recuperació econòmica que es comença a albirar es basi en pilars diferents als anys d’un creixement que semblava infinit. Per això ahir va voler fer una aposta a llarg termini per la indústria i la va voler desvincular de qualsevol finalitat electoralista. De fet, al principi del seu discurs, el president va voler deixar clar -en to de broma- que no té intenció d’anticipar les eleccions. “Traieu-vos-ho del cap”, va etzibar. La legislatura acaba el 2016 i Mas no té intenció de fer-la més curta, tot i el 9-N.
