Economia25/06/2021

Acord a la UE per a una nova política agrària europea tres anys després

A partir del 2023 la PAC tindrà unes noves normes especialment pensades per a la lluita contra l'emergència climàtica

Brussel·lesDesprés de tres anys de negociacions, els representants del Parlament Europeu i dels governs han aconseguit tancar un acord aquest divendres per reformar la política agrícola comuna europea (PAC), que suposarà noves normes i esquemes de repartiment de la principal partida del pressupost europeu a partir del 2023. En total, la PAC està dotada amb 380.000 milions d'euros per al període 2021-2027, 45.000 dels quals corresponen a Espanya.

Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L'acord implica que a partir del 2023 hi haurà unes noves normes per a la PAC, especialment dissenyades perquè el sector contribueixi també a la lluita contra el canvi climàtic, una de les grans línies d'actuació de la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen. "Estic molt satisfet de poder dir que ho hem aconseguit", ha piulat el comissari d'Agricultura Janusz Wojciechowski, que al mateix temps ha admès que hauria preferit un altre resultat en certs aspectes.

Cargando
No hay anuncios

De fet, els negociadors del Parlament Europeu s'han mostrat especialment satisfets perquè consideren que la nova PAC serà més "sostenible i justa" per als productors, perquè dona més incentius per protegir el medi ambient, però també introdueix mecanismes que busquen protegir els drets laborals d'agricultors, treballadors del camp i ramaders.

Les principals característiques de la nova PAC és que s'estructurarà a partir dels plans estatals que elabori cada govern amb objectius i indicadors comuns, i que haurà de ser aprovat per la Comissió Europea (de manera semblant al pla de recuperació contra la pandèmia, tot i que salvant distàncies). A més, s'introdueixen els anomenats règims ecològics o ecoesquemes per fomentar una agricultura i ramaderia més sostenibles de manera específica en forma de noves ajudes. Aquesta havia sigut precisament una de les principals fonts de controvèrsia entre governs i europarlamentaris, que discrepaven sobre el percentatge reservat a aquests ecoesquemes, que finalment es queden en un 25%.