Acord a la UE per despullar la fiscalitat de les multinacionals

Brussel·lesLa crisi econòmica associada a la pandèmia del coronavirus ha accelerat el debat sobre la necessitat d'actualitzar la fiscalitat global a les noves pràctiques de grans multinacionals. Les arques públiques han fet front als costos d'aquesta crisi i, per apuntalar la recuperació, es considera indispensable tapar els forats pels quals s'escapen milers de milions d'impostos de grans empreses que no tributen on o com haurien de tributar. Un dels primers passos és l'acord al qual han arribat aquest dimarts l'Eurocambra i els governs, que obligarà les grans corporacions a publicar quant guanyen i quins impostos paguen país per país. Feia cinc anys que aquesta directiva estava enterrada als calaixos de Brussel·les, però finalment avui ha vist la llum. A partir d'ara, doncs, qualsevol persona podrà veure en línia el volum de negoci i els impostos d'Inditex als Països Baixos

Amb aquest acord, encallat perquè països com Irlanda, Malta, Suècia, Hongria o Xipre s'hi oposaven, totes les empreses que han facturat més de 750 milions d'euros durant dos anys seguits i que tenen seu o filial a la Unió Europea hauran de publicar la seva activitat econòmica i fiscal detallada país per país i també als estats que la UE té a la llista negra i grisa de paradisos fiscals. Fins ara, les empreses només estan obligades a donar la informació a les hisendes estatals, que sovint són responsables de pactar els anomenats tax rulings amb què els donen un tracte preferencial a canvi d'inversions. Posar els comptes d'aquestes empreses sota el focus públic no resol el problema de fons, però sí que facilita la tasca d'organitzacions, periodistes i institucions per comprovar si es paga el que toca i, com a mínim, deixar-les ambles vergonyesa l'aire.

El que celebren els europarlamentaris és que, gràcies a aquesta directiva, països considerats per la cambra com paradisos fiscals, com Luxemburg, Països Baixos, Irlanda o Malta, veuran com la informació del que hi tributen grans multinacionals surt a la llum. S'haurà de publicar anualment, desglossant la naturalesa de les activitats econòmiques, el nombre de treballadors i els beneficis abans i després d'impostos.

Un dels punts de controvèrsia és l'abast geogràfic de la llei. La proposta de la Comissió Europea pretenia que la informació només s'hagués de desglossar per a les activitats d'aquestes empreses en països de la UE i als de la llista negra. Però el Parlament Europeu pressionava per anar més enllà i que tingués abast global. Finalment han aconseguit afegir també els de la llista grisa, on hi ha per exemple Turquia. Les filials europees d'una multinacional amb seu fora de la UE també hauran de publicar tota la informació encara que la seva seu central no vulgui col·laborar, i en cas que així sigui, ho hauran de deixar per escrit. Però al cap i a la fi, es deixen fora de l'abast de la directiva tres quartes parts de països del globus, com ha denunciat ràpidament Oxfam Intermon juntament amb altres organitzacions especialitzades com Tax Justice, que consideren que l'acord no compleix les expectatives.

A més, hi ha una clàusula d'exepcionalitat en cas que aquesta informació pugui perjudicar el negoci. També s'ha esgarrapat el compromís de revisar el llindar dels 750 milions de facturació al cap de quatre anys. L'objectiu del Parlament Europeu seria rebaixar-lo. Així, la directiva preveu que no només Amazon hagi de fer públic què paga en impostos a Irlanda o als Països Baixos, sinó que una empresa si una empresa com ACS o la filial de Facebook a Europa tinguéssin una filial a les Seychelles també hauria de publicar quin volum de negoci hi té i quins impostos hi paga.

170.000 M€ més per a les arques públiques

Com s'ha dit, aquesta directiva no resol el problema de fons, que passa en molts casos per la creació d'un impost de societats mínim comú. Segons un estudi de l'Observatori Europeu de Fiscalitat (inaugurat aquesta setmana), els països de la UE recaptarien fins a 170.000 milions d'euros més a l'any en impost de societats si s'apliqués un tipus mínim del 25%. Només per a Espanya suposaria recaptar 12.400 milions d'euros més el 2021, un 43% més. Aquest debat està més calent que mai perquè després d'anys de bloqueig amb Donald Trump, l'arribada de Biden a la Casa Blanca ha reimpulsat el debat global i s'espera un acord en el si de l'OCDE les pròximes setmanes per tenir una base comuna de l'impost de societats global.

Val a dir que la xifra que hi ha actualment sobre la taula és un 15%, molt per sota del que molts països i les mateixes institucions europees voldrien però l'única xifra que podria convèncer països com Irlanda, amb un impost de societat del 12,5%, segons ha advertit el mateix govern irlandès. S'espera que en els pròxims dies els països del G-20 encaminin l'acord perquè l'OCDE el confirmi al juliol. Després, la Comissió Europea s'ha compromès a traslladar-lo en forma de directiva immediatament i a presentar el 2023 una proposta més ambiciosa només a escala europea. Això sí, només amb el 15% de base comuna, la recaptació ja augmentaria 50.000 milions a tota la UE.