Brussel·lesFi del bloqueig. Després d’una proposta vinguda de Berlín, Hongria i Polònia van abandonar aquest dijous el veto que impedia la posada en marxa dels fons de recuperació contra la pandèmia de coronavirus i també del pressupost europeu entre el 2021 i el 2027. Els havien bloquejat perquè s’ha vinculat la seva concessió al compliment de l’estat de dret, una assignatura que els dos governs fa temps que suspenen. Però una proposta d’Alemanya que a la pràctica ajorna la posada en marxa d’aquest mecanisme ha aconseguit desfer el veto i alliberar un total d’1,8 bilions d’euros.
“Ara ja podem començar a posar-lo en pràctica i a reconstruir les nostres economies”, piulava el president del Consell Europeu, Charles Michel, una mitja hora escassa després que comencessin a discutir sobre aquesta qüestió en l’agenda de la cimera europea que se celebra aquest dijous i divendres a Brussel·les.
La clau per desfer el veto de Budapest i Varsòvia és una proposta de la presidència alemanya del Consell, una mena de pedaç polític en forma de declaració dels Vint-i-set que aclareix com i quan es pot aplicar el mecanisme de vinculació dels fons al compliment de l’estat de dret. Aquest mecanisme permetrà congelar els ajuts als països que vulnerin els principis democràtics de la UE i posin en risc les finances comunitàries. Polònia i Hongria s’hi oposen rotundament perquè tenen diversos expedients oberts per la seva deriva autoritària, però la declaració política que ahir van pactar afegir-hi inclou la possibilitat d’aturar temporalment el mecanisme amb el compromís de Brussel·les de no posar-lo en marxa si un país el recorre al Tribunal de Justícia de la Unió Europea fins que aquest tribunal es pronunciï. I això és el que faran, previsiblement, Hongria i Polònia.
El temps que trigaria a resoldre el tribunal amb seu a Luxemburg seria la concessió que han arrencat aquests dos països més enllà dels subratllats polítics del text en què s’intenta deixar clar que no és un mecanisme pensat en contra seva. A més, una vegada es pronunciés el TJUE (que ha sentenciat diverses vegades en contra de tots governs), les sancions podrien ser retroactives i afectar els diners rebuts des de l’1 de gener del 2021.
Per això, malgrat avisar que aquest pedaç és un precedent perillós, diversos grups polítics del Parlament Europeu com els Verds o els Socialistes han donat la benvinguda al text. Val a dir, però, que algunes veus de l’Esquerra Unitària en qüestionen la legalitat. Tanmateix, el redactat va rebre llum verda justament després que els serveis legals del Consell Europeu li donessin el vistiplau a petició dels Països Baixos, un dels estats més estrictes amb el respecte a l’estat de dret.
Al llarg de les últimes setmanes, Viktor Orbán i Mateusz Morawiecki s’havien refermat en el bloqueig i havien pressionat al màxim la resta de líders de la Unió. Però els altres vint-i-cinc van mantenir la fermesa mentre continuaven negociant entre bastidors. A més, els últims dies abans de la cimera van elevar la pressió i es van mostrar disposats a activar una via alternativa que acabés deixant Budapest i Varsòvia fora dels fons europeus.
Finalment, la proposta de desbloqueig permet que tothom pugui cantar victòria. No es toca el text legal del mecanisme de vinculació dels fons europeus al compliment de l’estat de dret, però se’n retarda l’aplicació pràctica. A més, si bé és cert que aquest mecanisme és una llarga i treballada victòria, el seu resultat final és un instrument menys contundent del que la majoria de parts (amb l’excepció de països com Hongria i Polònia) haurien volgut. S’aplicarà si hi ha corrupció, frau i conflictes d’interessos per “protegir” el pressupost europeu. I un cop entri en vigor, implicarà un procés de negociació amb el país acusat.
Superat aquest entrebanc, ara només queda la ratificació dels Parlaments nacionals perquè els fons puguin començar a arribar, cosa que no passarà fins l’estiu que ve.
Són els milions d’euros del fons de recuperació, que la Comissió Europea aconseguirà emetent deute.
És el pressupost europeu fins al 2027, que també queda desbloquejat. És inferior a la demanda de l’Eurocambra.
Emmanuel Macron, president de França
“Hem adoptat un acord sòlid sobre el mecanisme de respecte a l’estat de dret. Europa avança unida i sustenta els seus valors”
Zoltán Kovács, portaveu de Viktor Orbán
“Hem guanyat. En plena pandèmia no hi ha temps per mantenir debats polítics i ideològics que ens impedeixen actuar”