L'acord pel pla de recuperació europeu penja d'un fil

Brussel·lesLa tercera jornada en la cimera europea de líders per pactar el pla de recuperació es va impregnar de pessimisme només d’arrencar. L’ambient es va anar complicant al llarg del dia fins al punt que es va ajornar més de set hores la represa de la reunió a vint-i-set, que estava programada per a les 12 del migdia. Van passar d’haver de dinar junts a sopar directament un plat fred com l’ambient. Fins llavors els líders es van anar reunint del dret i del revés, per grups o per parelles, ja no per negociar punts de l’acord sinó per dirimir si de debò hi havia opcions d’arribar a bon port o si s’havien de donar per fracassades les negociacions. El principal escull: que el nord no en té prou amb les concessions aconseguides fins ara. Si abans-d’ahir se’ls va oferir retallar 50.000 milions del paquet de subsidis, ahir exigien retallar-ne 150.000 i ho consideraven una gran cessió.

Ritmes diferents

El ritme de les negociacions l’ha marcat des del principi el nord, el club de països rics i autoanomenats frugals (Països Baixos, Àustria, Suècia i Dinamarca), per principis oposats a la proposta inicial d’un fons de recuperació de 750.000 milions, mig bilió dels quals en subvencions i la resta en crèdits. Ja no veien amb bons ulls que la Comissió Europea hagués d’emetre deute per aconseguir els diners, però encara els semblava pitjor que els fons es repartissin en forma d’ajuts directes.

La necessitat i la urgència són el principal argument dels països més tocats per la pandèmia, que alhora són els del sud europeu (malgastadors i poc estalviadors vistos des del nord d’Europa). I això els juga en contra. Les converses van començar divendres amb una proposta de Charles Michel, el president del Consell Europeu, que ja feia cessions al nord, rebaixant la quantitat final del pressupost de la UE al qual es vincula el fons i donant-los més control sobre els diners.

Però a partir d’aquí i durant dos dies els nòrdics han anat esgarrapant més, fins a arribar les últimes hores d’aquest diumenge a una retallada de 150.000 milions dels subsidis i un mecanisme d’emergència que permeti que un país pugui bloquejar la concessió dels diners a un altre si no està d’acord amb el seu pla de reformes (exigència única dels Països Baixos).

Una xifra, però, que ni el sud, ni França, ni Alemanya estan disposats a acceptar. Per a la majoria de països, rebaixar fins a 400.000 milions el paquet de subsidis és el mínim acceptable i aquí s’han enrocat les posicions. I a mitja cimera també han aparegut les declaracions de la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, que, intentant pressionar els nòrdics, afirmava a Reuters que és millor un pla de recuperació ambiciós que necessiti més temps que no un de ràpid, és a dir, que és millor buscar acord sobre el paquet inicial malgrat que es trigui més a aconseguir-ho.

Primer moviment

Tenint en compte que la posició inicial del club capitanejat pels holandesos era ni un euro en subsidis, la seva disposició final a acceptar-ne 350.000 milions implicava per primera vegada un moviment tectònic considerable. Però insuficient. La jornada ja havia començat amb males sensacions i l’ambient no era el més favorable. Només d’arribar, la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, refredaven les expectatives. “Encara no sé si es pot trobar una solució”, confessava la cancellera. I Macron deixava clar que “la voluntat de compromís no ens ha de fer renunciar a l’ambició legítima”.

A més, acceptar els 350.000 milions no és una concessió gratuïta. A canvi, reclamen un augment considerable dels xecs compensatoris que cobren per ser contribuents nets, un sistema inventat per acontentar els britànics i que per a la resta de països és un anacronisme injust que caldria eliminar. Està clar, però, que encara és la moneda de canvi.

Totes aquestes exigències van treure de polleguera la majoria de líders. Al cap i a la fi, marquen el ritme quatre països. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, retreia al seu homòleg holandès que volgués ser “el policia d’Europa” i el primer ministre italià, Giuseppe Conte, remarcava la tossuderia d’un club minoritari: “Continuem negociant. D’una banda, la gran majoria de països, inclosos els més grans, com Alemanya, França, Espanya o Itàlia, que defensen les institucions europees i el projecte europeu; i de l’altra, alguns països, anomenats frugals ”, piulava.

Els líders han continuat reunits amb les dues posicions ben enrocades i amb tantes opcions d’abandonar la negociació com de seguir-ho intentant tota la nit. La trobada s'ha allargat fins a les set del matí, quan s'ha aturat per donar un descans als interlocutors. Està previst que s'hi tornin a posar a partir de les 16 hores. En joc, la recuperació de l’economia i la imatge del projecte europeu.