Primer pacte per millorar el sou dels funcionaris després de la crisi
Hisenda i els sindicats acorden una pujada de sou d’entre un 6,1% i un 8,8% per als pròxims tres anys
Barcelona“Recuperar el que ens han pres”. Aquest és un dels lemes que han utilitzat els representants dels treballadors de la funció pública durant les negociacions amb l’Estat per pactar una pujada salarial. Feia nou anys que els funcionaris i l’administració central no es posaven d’acord per pactar un augment del sou: primer per les retallades, després per les congelacions i després per no perjudicar la “fràgil recuperació”. “L’últim pacte, a més, el del 2009, recollia una pujada del 2% que ni tan sols es va arribar a aplicar perquè Zapatero va retallar-nos el salari un 5%”, recorda Antonio Cabrera, un dels representants de CCOO a les negociacions.
Ahir aquesta tendència es va corregir. El ministeri d’Hisenda i els principals sindicats de l’àrea pública (CSIF, CCOO i UGT) van pactar una pujada salarial d’entre el 6,1% i el 8,8% en els pròxims tres anys per als treballadors de la funció pública. Concretament, l’acord preveu una pujada salarial fixa de l’1,75% per a aquest any, del 2,25% per al 2019 i del 2% per al 2020, a la qual s’hauria de sumar una altra part variable, que anirà lligada a l’evolució del PIB. D’aquesta manera, l’augment final dels salaris dependrà, finalment, del context econòmic. L’import final d’aquesta pujada, doncs, podria arribar als 9.800 milions d’euros en aquests tres anys, segons els càlculs d’algunes fonts sindicals.
L’entesa entre Hisenda i els sindicats a Madrid també afecta els funcionaris catalans. “La retribució del personal públic depèn de l’Estat; per tant, aquest acord a Madrid es fa dins d’un marc base que també afecta els treballadors de la Generalitat de Catalunya”, explica Joan Maria Sentís, coordinador de l’àrea pública de CCOO a Catalunya, que afegeix que aquesta norma “no és fruit del 155 sinó que es tracta de la legislació habitual vigent”.
Sentís matisa que la Generalitat té capacitat de decidir sobre alguns complements salarials. “D’aquesta manera el Govern pot millorar algunes retribucions, però sempre amb el topall màxim que marca l’administració central”, explica aquest portaveu sindical.
L’acord, a més, també preveu diverses millores laborals, com ara una dotació addicional de 800 milions d’euros en massa salarial per millorar l’equiparació entre administracions. Això vol dir que, en la pràctica, aquests fons podrien engreixar encara més l’augment salarial de manera addicional a l’acordada, motiu pel qual en alguns casos la millora retributiva podria arribar a superar el 8%.
Millores per conciliar
La firma del pacte també comportarà la creació d’ocupació neta, i s’establiran taxes de reposició superiors al 100% en gairebé tots els sectors prioritaris. Així, quan un empleat es jubili, es cobrirà aquesta baixa i es podrien incorporar fins i tot més persones. L’objectiu és rebaixar la temporalitat en l’àmbit de les administracions públiques al 8% en el període 2018-2020.
De la mateixa manera, l’acord preveu millores per conciliar. Els 2,5 milions de funcionaris disposaran d’una bossa d’hores de lliure disposició acumulables per afavorir l’equilibri entre la vida professional i personal. També es podran acollir a plans de jornada contínua si tenen fills de menys de 12 anys o amb alguna discapacitat. A més, les administracions que compleixin els objectius d’estabilitat que marca Hisenda també podran recuperar la jornada de 35 hores setmanals.
Montoro va qualificar ahir l’acord d’“històric”. “Ara hi ha creixement i és el moment que reverteixi sobre qui l’està protagonitzant, els funcionaris i els treballadors en la majoria d’empreses”, va dir el ministre d’Hisenda. Els sindicats que hi han votat a favor consideren que “és l’inici de la recuperació dels drets que s’han pres” amb la crisi. Altres organitzacions sectorials, en canvi, com USO o Satse, consideren que l’acord “és insuficient i no resol els problemes”.
Retorn de la paga extra del 2012
El consell de ministres va aprovar ahir retornar una altra part de la paga extra del 2012 als funcionaris de la Generalitat. Quan es faci efectiu aquest tercer pagament, que correspon al 20,77% del que es va retallar, s’haurà completat el retorn total d’aquesta retribució. El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va detallar que la mesura compensa 200.000 funcionaris i suposa un desemborsament de 136 milions d’euros. Millo va considerar que la mesura era inajornable per restituir l’esforç dels empleats públics durant la crisi.
