L'acord final de la llei 'rider' indigna repartidors i plataformes

Barcelona / MadridLa solució ha costat mesos de reunions, estires-i-arronses amb la patronal i algunes protestes al carrer. Així i tot, el text final de l'anomenada llei rider no satisfà ni els repartidors ni les aplicacions. "Han cedit absolutament en tot el que la patronal els ha demanat. Han suprimit totes les qüestions proposades pels treballadors perquè aquesta llei anés més enllà dels riders", ha protestat a Twitter l'associació RidersXDerechos. Finalment, la normativa només obligarà a contractar com a treballadors els missatgers que fins ara estaven donats d'alta d'autònoms. Tot i així, a l'inici de les converses sobre la llei s'havia plantejat estendre aquesta laboralització a tots els treballadors de la plataforma, sense importar el sector. Però fonts sindicals han insistit que s'ha trobat un "punt d'equilibri" i confien que se continuaran fent avenços en la regulació d'aquest fenomen laboral.

La llei, de només dos punts, sí que introduirà una novetat que es podria aplicar a moltes altres indústries: les companyies hauran de donar informació als comitès d'empresa sobre els algoritmes que afectin les condicions laborals de la plantilla. Per exemple, amb quin criteri es reparteixen els horaris o es valora la feina dels empleats, en cas que això passi pel filtre de la intel·ligència artificial. Era una de les línies vermelles per a les plataformes, que ho consideren un atac al secret empresarial.

Les principals aplis de repartiment presents a Espanya –Glovo, Deliveroo, UberEats i Stuart– també han emès un comunicat conjunt per criticar l'acord tancat entre el ministeri de Treball, els sindicats CCOO i UGT i les patronals Cepyme i CEOE, a la qual han dedicat paraules contundents: "Lamentem profundament la posició que la CEOE ha tingut en la taula del diàleg social, en la qual cap de les propostes del sector del repartiment de menjar a domicili s'ha tingut en compte". Aquestes empreses consideren que la patronal ha cedit en la negociació de la llei i avisen que haver de donar informació sobre els seus algoritmes afectarà "molt negativament el desenvolupament de l'economia digital". Fonts del sector ja havien mostrat el descontentament amb la CEOE i, fins i tot, apuntaven a l'interès de la patronal perquè la llei es limités al repartiment sense entrar en conflicte amb el model laboral d'alguns dels seus associats més importants.

L'acord final també ha generat rebuig entre els repartidors que defensen continuar com a autònoms. Les associacions RepartidoresUnidos.org i APRA van reclamar durant les negociacions formar part de les converses i asseguren que se senten "enfadats, decebuts i menystinguts" com a col·lectiu. "Aquesta llei deixarà molts repartidors sense feina. Els que realment són autònoms i tenen diverses feines. Tots aquests, al carrer", han reivindicat aquests missatgers. Els últims mesos, aquestes entitats han convocat algunes manifestacions per evitar que s'obligui les empreses a tenir-los en plantilla i asseguren que engegaran una campanya per convèncer els diputats i diputades del Congrés perquè votin en contra del decret quan es tramiti.

Tres mesos per contractar els repartidors

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha aplaudit l’acord i ha assegurat que Espanya era “pionera” a l’hora de regular la situació laboral dels riders: “A partir d’avui, la vida dels repartidors canviarà radicalment”. Malgrat l'optimisme, no ha revelat quan portarà la nova llei al consell de ministres –encara falten informes tècnics–, però ha recordat que la sentència del Tribunal Suprem sobre Glovo ja obliga les empreses a contractar els seus repartidors. Convertir-los en assalariats els ofereix una “protecció social” que com a autònoms no tenien, ha destacat. El canvi legislatiu donarà noranta dies a les plataformes digitals per adaptar-se a les modificacions i contractar, si encara no ho han fet, els riders. A més, Díaz ha fet èmfasi en la importància d'obrir els secrets dels algoritmes als comitès d'empresa: “Aquest punt té molta importància i un interès màxim”.