L'acord anticrisi, l'última de les grans fites que marquen la relació d'Espanya amb la Unió Europea

BarcelonaEl missatge de qualsevol portaveu del govern espanyol en relació amb l'acord a què s'ha arribat de matinada a Brussel·les deixa clar que Espanya respira tranquil·la. Els 750.000 milions d'euros de fons previstos per ajudar les diverses economies europees a superar les seqüeles econòmiques del covid-19 garanteixen a Pedro Sánchez els 140.000 milions d'euros amb què comptava. Això ratifica, a més, que serà el segon país més beneficiat de la Unió Europea, i Espanya suma un altre motiu per defensar la relació amb aquest organisme europeu, marcada per diferents moments clau.

1985: Espanya entra a la Unió Europea

Ho havia sol·licitat Adolfo Suárez l'estiu del 1977, però no va ser fins vuit anys més tard i després d'aproximadament sis anys de negociacions que es firmaria, a Madrid, el tractat d'adhesió que incorporava oficialment Espanya al que llavors es coneixia com a Comunitat Econòmica Europea (CEE). La integració del país en aquesta comunitat econòmica entraria en vigor l'1 de gener de l'any següent.

1989: Primeres presidències espanyoles al Consell i al Parlament

Tres anys després de l'entrada oficial d'Espanya a la CEE, el govern de Felipe González va assumir la primera presidència semestral del Consell Europeu. Ho faria, encara, tres vegades més: el 1995 també amb González al govern, el 2002 sota el mandat de José María Aznar i l'última el 2010, en aquest cas quan capitanejava el govern José Luis Rodríguez Zapatero. El 1989 també va ser la primera vegada que un polític espanyol presidia el Parlament Europeu. Després d'Enrique Barón, van ocupar aquesta posició José María Gil-Robles (del 1997 al 1999) i Josep Borrell (del 2004 al 2007).

1992: Signatura del Tractat de Maastricht

En aquest acord s'establien les línies de la Unió Europea com la coneixem avui dia i es dissenyava el full de ruta cap a la moneda única. Aquell mateix any, i amb el Tractat de Maastricht com a marc, s'acorda el Fons de Cohesió per a projectes relacionats amb el medi ambient, les infraestructures de transport i l'energia, destinat a països amb un nivell de renda per sota del 90% de la mitjana de la UE. Espanya seria un dels grans beneficiats.

2002: L'euro arriba a Espanya

Poc després d'entrar formalment a la llavors Comissió Econòmica Europea, Espanya va incorporar la pesseta al Mecanisme de Canvis del Sistema Monetari Europeu. Això no va impedir, però, que el país ibèric seguís de prop els passos per acabar-se convertint a l'euro. De fet, l'acord perquè la moneda comuna europea s'anomenés euro es va ratificar a Madrid. L'euro va començar a circular a Espanya el gener del 2002.

2012: El rescat europeu

La primera gran crisi econòmica de l'euro va arribar el 2008 i, quatre anys després, el Fons Monetari Internacional (FMI) va fer públic que la banca espanyola necessitava una injecció d'uns 40.000 milions d'euros. Aquell mateix mes de juny, l'Eurogrup va anunciar que aportaria uns 100.000 milions d'euros al fons que el govern espanyol tenia preparat per destinar al teixit bancari: van acabar sent 62.000 milions. Això sí, el rescat havia d'anar a parar íntegrament a la banca, i les companyies receptores haurien de complir uns "requisits rigorosos". Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), sortiria al juliol a deixar clar que l'entitat faria el que fos necessari per preservar l'euro. El seu "whatever it takes" encara es recorda.

Situació d'Espanya dins la UE abans del covid-19

Abans de l'arribada de la crisi del coronavirus, Espanya se situava com la quarta economia més important dins d'una Unió Europea sense el Regne Unit. El 2019, el PIB espanyol era d'1,2 bilions d'euros, just per sota dels 1,7 d'Itàlia, els 2,4 de França i els 3,4 d'Alemanya. Està per sobre, però, dels 810.000 milions de volum econòmic global d'Holanda. Les últimes dades disponibles a la mateixa pàgina de la Comissió Europea indiquen que, el 2018, la despesa total de la Unió Europea a Espanya va ser de 12.200 milions d'euros. Aquesta xifra es dispararà als comptes del 2021, quan es preveu que comencin a arribar els diners del fons aprovat aquest dimarts.

2020: Acord econòmic davant la pandèmia

Acord econòmic davant la pandèmiaDesprés de quatre dies de reunions en què semblava dominar el pessimisme, els principals líders europeus han aconseguit arribar a un acord sobre com articular les ajudes econòmiques de la Unió Europea als països més afectats pel coronavirus. Així, la Unió Europea destina 750.000 milions d'euros per a aquests països, 390.000 milions dels quals arribaran en forma de transferències directes. I tot plegat requerirà l'emissió de deute comú, una frontera que mai s'havia traspassat.