Acord a Europa: el ‘roaming’ desapareix el 2017
Els estats i el Parlament acorden amb la CE suprimir el recàrrec que es paga per trucar des de l’estranger
BarcelonaTrucades des de l’estranger al preu de casa. Aquesta demanda dels consumidors europeus ja té data concreta per convertir-se en realitat: el 15 de juny del 2017. Els estats més reticents van fer ahir un pas enrere i van segellar la data definitiva de caducitat del cobrament del recàrrec per roaming. Després d’una reunió de dotze hores, el Parlament Europeu i el Consell d’Europa, amb la mediació de la Comissió Europea, van arribar ahir a un acord que posarà fi al sobrecost que les operadores de telefonia cobren als usuaris quan utilitzen el telèfon mòbil en un altre país europeu.
Fins ara alguns estats membres (sobretot els que tenen més turisme) s’havien oposat a les intencions del Parlament i la Comissió d’abolir el roaming així que fos possible. De fet, abans de les últimes eleccions al Parlament Europeu, Brussel·les va prometre acabar amb aquest recàrrec a finals del 2015. Però estats com Espanya i Portugal -pressionats per les seves principals operadores, com Telefónica- s’hi van mostrar en contra i es va apostar per “una opció intermèdia”, que només preveia una reducció dels preus, però no una eliminació total del cost. Així doncs, l’acord d’ahir el van firmar les tres parts necessàries (estats, Parlament i CE) per convertir una promesa històrica en un fet. Per segellar-lo del tot queda un últim pas burocràtic: l’aprovació formal per part del Parlament i dels estats, però, segons un portaveu del Consell d’Europa, cap dels representats dels Vint-i-vuit va fer cap objecció a la proposta presentada per la presidència letona, cosa que fa difícil que no es confirmi.
Algunes condicions
El preacord preveu, primer de tot, una altra reducció dels costos actuals. Segons la Comissió, els preus del roaming són actualment un 70% més barats que el 2007, però encara hauran de baixar una vegada més abans de ser eliminats del tot. L’acord d’ahir preveu una nova rebaixa, que es farà l’abril de l’any que ve. Actualment les operadores no podien cobrar més de 19 cèntims per minut per les trucades fetes, sis cèntims per SMS enviat o 20 cèntims per cada megabyte de dades. A partir de l’abril que ve, cap d’aquestes tarifes podrà superar els cinc cèntims, i els missatges de text no podran tenir un recàrrec que sobrepassi els dos cèntims d’euro.
Tot i això, l’acord preveu alguns casos en què les operadores sí que poden cobrar tarifes especials, per prevenir el que s’anomena “ roaming permanent”. Per exemple: un usuari no podrà utilitzar de manera sostinguda una targeta comprada en un altre estat on la tarifa dins el país és més barata, ja que les autoritats consideren que “pot perjudicar el mercat interior”. Guillermo Beltrà, cap del departament jurídic de l’Associació Europea de Consumidors (BEUC), reconeixia ahir que es tracta d’una “victòria per als consumidors”, tot i que encara va més enllà i reclama una regulació dels preus al mercat majorista, i no tan sols al minorista, com suposa aquest acord.
Neutralitat de xarxa
Després d’aquest cop a les tesis de les grans operadores de telefonia, l’altra part del pacte deixa cert marge a les grans firmes del sector teleco en una altra de les seves guerres: l’anomenada neutralitat de xarxa, que suposa l’accés obert a tots els serveis en línia entre països europeus i sense discriminacions o interferències. Tal com denuncia el portaveu de la BEUC, les grans operadores violen aquest principi quan, per exemple, “bloquegen o dificulten la connexió a l’aplicació de trucades en línia Skype” o “posen barreres artificials a vídeos que no provenen de la seva pròpia plataforma de visualització”.
Segons el comunicat de la Comissió Europea que aclareix la proposta del Consell, s’impedeix que es prioritzi l’accés a internet a aquelles operadores que paguen més i, per tant, segons explica Josep Major, professor de tecnologies de la informació de l’Iese, “no podran donar prioritat a segons quins serveis o continguts en funció del que paguin més o de qui tingui més mercat”.
Tot i això, Guillermo Beltrà afirma que “l’acord no deixa clar en quins casos les operadores poden manipular la qualitat d’accés a internet per poder oferir amb més eficiència els seus serveis especialitzats”, ja que el text preveu algunes excepcions, com ara ajustaments tècnics depenent del trànsit diari a internet o “serveis especials” -als quals fa referència Beltrà- que la Comissió tracta com a continguts d’alta definició o videoconferències.
