Acord per a la reforma del subsidi d'atur: 570 euros d'ajuda els primers sis mesos

Madrid / BarcelonaEl govern espanyol ha salvat les diferències i tirarà endavant la reforma dels subsidis d'atur, vinculada a l'arribada de fons europeus antipandèmia. Després d'una jornada maratoniana de negociació, el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts els canvis d'una ajuda que actualment reben 716.500 persones a tot l'Estat, segons dades del SEPE del mes d'octubre. A partir d'ara, la prestació augmenta dels 480 euros al mes actuals fins a 570 euros durant els primers sis mesos, però es reduirà a mesura que els aturats l'esgotin.

Els últims dies aquesta reforma ha obert un nou front entre la ministra d'Economia, Nadia Calviño, i la titular de Treball, Yolanda Díaz. La segona ha acusat la primera d'incentivar una retallada d'aquesta prestació. Però fonts del ministeri d'Economia insisteixen en el fet que "s'ha treballat en la mateixa direcció".

Qui cobra l'ajuda?

D'entrada, cal tenir en compte que el subsidi per desocupació no és el mateix que la prestació contributiva d'atur, que és el pagament habitual que cobren els treballadors que es queden sense feina. El primer el cobren 716.500 persones a tot l'Estat, que ja han gastat l'atur o no han cotitzat prou per cobrar-lo (12 mesos cotitzats els últims sis anys). La majoria de les beneficiàries són dones (400.614) de més de 52 anys a qui se'ls ha esgotat la prestació contributiva d'atur. Es tracta d'un perfil que, un cop expulsat del mercat laboral, té més dificultats per tornar-hi a entrar. De fet, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres Díaz ha assegurat que la mesura tindrà un "impacte de gènere sense precedents".

Per comunitats autònomes, Andalusia aglutina el nombre més gran de subsidis per desocupació (173.522 beneficiaris de mitjana a l'octubre, segons el SEPE), mentre que a Catalunya el van rebre 87.576 persones. Precisament, Díaz ha destacat l'efecte positiu que tindrà aquesta reforma en el col·lectiu d'aturats andalusos, perquè es tracta del territori amb la taxa de desocupació més elevada de tot l'Estat.

Amb tot, per accedir a aquesta ajuda cal complir tot un seguit de punts, començant per haver treballat com a mínim tres mesos, així com criteris de renda. A més, per cobrar-lo cal estar registrat a l'atur. Actualment, és un subsidi d'uns 480 euros bruts al mes (el 80% de l'IPREM) que es pot cobrar durant un màxim de 30 mesos.

Com queda el nou subsidi?

D'entrada, la reforma implica una simplificació de les tipologies de subsidi. Ara hi haurà un subsidi ordinari i un altre subsidi per a més grans de 52 anys. Per a les persones que superin aquesta franja d'edat, l'ajuda es mantindrà com fins ara.

El nou subsidi ordinari per desocupació passarà a ser de 570 euros al mes (el 95% de l'IPREM), però anirà disminuint gradualment a mesura que s'esgotin els 30 mesos durant els quals es pot cobrar. Aquesta quantitat més elevada es cobrarà durant els primers sis mesos, mentre que en els sis mesos següents baixarà a 540 euros (el 90% de l'IPREM). Des d'aleshores fins que es deixi de cobrar l'ajuda, seran els 480 euros actuals (80% de l'IPREM).

Una altra novetat és que, de la mateixa manera que els beneficiaris de l'ingrés mínim vital (IMV), les persones que rebin el subsidi hauran de presentar obligatòriament la declaració de la renda. També tindran un itinerari "individualitzat" per trobar feina a través dels serveis públics d'ocupació i cada trimestre es revisarà el seu "compromís" amb la recerca de feina. A més, se suprimeix el mes d'espera amb què es penalitzava els aturats un cop esgotaven la prestació contributiva i havien de començar a cobrar el subsidi per desocupació.

Quins col·lectius s'hi sumen?

També s'amplia el ventall de col·lectius que es poden acollir a aquesta ajuda: s'hi sumen els menors de 45 anys sense fills i els treballadors eventuals de l'agricultura (fins ara això només era possible a Extremadura i Andalusia), així com els treballadors transfronterers de Ceuta i Melilla. Davant les crítiques a aquesta reforma de subsidi d'atur, Díaz ha remarcat que el 80% dels treballadors que el cobren no esgoten la prestació i ha defensat que a partir d'ara s'hi aplicaran "millores sense precedents".

Es pot cobrar el subsidi i treballar alhora?

A partir d'ara, després de l'acostament entre les posicions de Treball i Economia, serà compatible cobrar el subsidi per desocupació -s'anomenarà complement de suport a l'ocupació- i la nòmina d'un contracte laboral, sigui a temps complet o parcial, durant sis mesos. Inicialment, el departament que lidera Yolanda Díaz plantejava que fos possible durant els primers 45 dies d'haver trobat feina, mentre que el de Calviño plantejava ampliar-ho a un any.

Diferències entre Calviño i Díaz

El xoc entre Economia i Treball neix perquè el primer defensava que la via més "eficaç" perquè les persones que cobren aquest subsidi puguin tornar al mercat laboral era apostar per una reducció de l'ajuda, tant de la prestació com del temps, així com millorar les opcions de formació o compatibilitat amb el fet de cobrar un sou. Però des de Treball han afirmat que els plantejaments de la cartera de Calviño suposaven una "retallada" de l'ajuda.

Des del ministeri de Treball han assenyalat que les prestacions socials no poden ser elements per amenaçar els treballadors i creuen que una reducció de la prestació només posa més pressió sobre el desocupat. Els plantejaments també difereixen, perquè des del departament d'Economia es defensa que, si no es troba feina durant aquest temps, la persona ha de fer el salt a prestacions socials com la de l'ingrés mínim vital, mentre que el ministeri de Treball no comparteix el trànsit immediat.

Un equilibri entre polítiques actives i passives

"No hi ha una solució fàcil per resoldre un problema que Espanya arrossega des de fa dècades", ha apuntat aquest dimarts el director general d'economia del Banc d'Espanya, Ángel Gavilán, durant la presentació de les projeccions macroeconòmiques, que ha exigit que calen mesures "estructurals, ambicioses i que coordinin les polítiques actives d'ocupació i les passives". Per al Banc d'Espanya, protegir la població desocupada a través de prestacions (polítiques passives) és "fonamental", però creu que s'està "fallant" a l'hora d'ajudar aquest col·lectiu a tornar al mercat laboral (polítiques actives). En aquest cas, posa d'exemple la poca inversió a Espanya en formació de desocupats, a diferència d'altres països de la Unió Europea.