L’acord del Brexit augmentarà un 9% les exportacions agroalimentàries

Barcelona“El compte enrere s’ha acabat”, celebrava dijous el cap de les negociacions entre la Unió Europea i el Regne Unit, Michel Barnier. És un acord “just i equilibrat, i el pas adequat i responsable per a les dues parts”, valorava la presidenta de la UE, Ursula von der Leyen. “Com a mínim ens evitem una mala notícia”, diu, més prudent, Ramon Sentmartí, director gerent de Prodeca. Aquesta entitat, que es dedica a ajudar i promoure les empreses catalanes del sector agroalimentari, temia un Brexit sense acord, cosa que hauria costat a la indústria, calculen, prop de 70 milions d’euros només en aranzels. En canvi, Prodeca calcula ara que les exportacions catalanes creixeran l’any vinent un 9%.

Ara bé, aquest escenari no esvaeix del tot el neguit del sector agroalimentari. “El que sí que quedarà és una nova duana”, explica Sentmartí. “Hi haurà documents i certificacions que s’hauran de presentar i nous controls”, diu. Això, apunta, implica sobrecostos administratius i burocràtics i més hores de camió per als transportistes, un detall important sobretot per als aliments o productes peribles.

Per exemple, s’hauran de complir normes i procediments diferents en la gestió de l’IVA, probablement hi haurà canvis legals i comercials en l’etiquetatge o en els registres de marca i caldran llicències especials per a alguns béns.

A més, l’acord inclou un mecanisme pel qual tant la UE com el Regne Unit podrien imposar aranzels en només vint dies si detectessin un impacte material fruit d’alguna mesura presa per l’altra part. “La lògica és que trobin vies per prevenir-ho: si s’entra en aquesta dinàmica es generen inèrcies en què tothom hi perd”, opina Sentmartí.

Sisè mercat per a Catalunya

Segons les dades de Prodeca, Catalunya és el dinovè proveïdor mundial del Regne Unit en alimentació i l’onzè dins de la Unió Europea. Al seu torn, el Regne Unit és el sisè mercat per al sector agroalimentari català. Hi ha unes 550 empreses que hi exporten regularment, i l’any passat aquesta relació comercial va equivaldre a 550 milions d’euros. És un mercat, a més, que en deu anys ha vist duplicar les exportacions que fa al Regne Unit.

La radiografia del 2019 indica que el que més s’envia és el que s’anomena fine food, que va suposar més d’un terç dels 550 milions d’euros exportats: productes de pastisseria, dolços, xocolata, conserves, formatge, aigua, cerveses... Tot seguit hi ha la carn, sobretot de porc, que l’any passat va suposar 170 milions d’euros del total exportat, i en tercer lloc la verdura i la fruita, sobretot de pinyó. “En aquest cas -indica Sentmartí-, som els seus primers proveïdors, i és el nostre quart mercat de destí”. De vins s’hi van exportar 30 milions d’euros i de cava 17 milions.

“És un mercat molt important i estratègic per la tendència que hi ha hagut i que tot apunta que hi haurà”, diu l’expert.

De fet, l’acord al qual han arribat la UE i el Regne Unit fa que el sector pugui respirar tranquil. “El que hi havia era un cert neguit de les empreses per veure com les afectaria. N’hi havia algunes que ja estaven plantejant-se alternatives en cas que s’haguessin imposat els aranzels”, explica Sentmartí. No només perquè l’experiència amb els aranzels de Donald Trump als Estats Units demostrava que hi ha productes que es demanen menys, sinó també perquè aquesta mena de taxa fa el producte menys competitiu. Amb el matís, diu, que el consumidor valora la qualitat i que Europa té uns estàndards molt bons.

Un exemple d’això és que aquest últim any, amb l’amenaça d’un Brexit no acordat, hi ha hagut un augment de productes que es podien emmagatzemar, com els cítrics. “Suposo que perquè hi va haver una certa previsió de les empreses d’allà pel que podia passar”, diu el director gerent de Prodeca.