Ni acomiadar, ni preguntar-ho: els límits dels empresaris amb els empleats no vacunats

BarcelonaEls treballadors de les residències de gent gran que no vulguin vacunar-se deixaran de cuidar els avis. El govern central i les comunitats autònomes han arribat a un acord pel qual els directors d’aquests centres podran traslladar els treballadors no vacunats a fer altres feines dins la residència. Així, l’executiu tanca un debat que li començava a mossegar els talons: el d'obligar aquests professionals a vacunar-se o protegir la seva llibertat d’elecció arriscant-se a deixar gent gran en mans de persones no immunitzades. Un debat, a més, que ha obert la caixa dels trons: ¿pot un empresari acomiadar un treballador que no vol vacunar-se?

Als Estats Units, independentment del mandat governamental, aquesta situació ja s'ha donat. Segons el The New York Times, un hospital de Houston (Texas) va acomiadar a principis d’estiu uns 150 empleats per aquest motiu, i la cadena televisiva CNN ha fet fora tres treballadors també per això. Fins a tres experts consultats per l’ARA coincideixen que, de moment, és gairebé impossible que aquesta situació es doni a Espanya, però no amaguen que les escletxes que existeixen. 

“Legalment és totalment inviable: ja no només acomiadar, sinó discriminar en la selecció de personal”, exposa César Sánchez, director de l’oficina de prevenció de riscos laborals de Foment del Treball, que explica que és una de les informacions més sensibles per la llei de protecció de dades. “El deure empresarial de protecció de la seguretat i la salut troba els seus límits en els drets fonamentals dels treballadors, entre ells, el dret a la intimitat, al lliure desenvolupament de la personalitat i a la llibertat ideològica de cadascú”, coincideix Pere Vidal, advocat laboralista i professor a la UOC. De fet, si es preguntés per la qüestió a un candidat en una entrevista de feina, afegeix, l’empresa podria fer front a sancions que van dels 6.000 als 187.000 euros. 

També Ignasi Pidevall, vocal de la secció de dret sanitari de l’ICAB i director d’assesoria jurídica del Col·legi de Metges de Barcelona, sosté que amb tota probabilitat un acomiadament així seria declarat nul. “La resposta és que no [es pot obligar un empleat a vacunar-se], però es té cert marge per aconseguir-ho”, apunta aquest advocat. 

“L’empresari ha de tenir un pla de prevenció de riscos que prevegi la vacunació, perquè és el que el context demana. Així doncs, el treballador que no vulgui vacunar-se podria ser objecte d’una mobilitat funcional [trasllat intern] o, segons el sector d’activitat a què es dediqui, es podria valorar si això el fa apte o no per a la feina”, raona Pidevall. A partir d’aquí, reconeix, caldria portar el debat als jutjats i que fos allà on es decidís. 

Aquest advocat pensa en llocs de treball sociosanitaris, però fins i tot la normativa específica del sector remarca que l’única obligació la té l’empresa i és oferir la vacunació. 

El paper de l’Estat

“L’accés al treball, que és un dret fonamental, no es pot discriminar per una qüestió que no és obligatòria”, insisteix el portaveu de Foment. “¿El govern té la potestat d’establir l’obligatorietat? Sí, té eines i hi ha fonaments jurídics que ho mantindrien, però és una decisió que ha de prendre l’autoritat sanitària”, completa. De moment no ho ha fet, però si pren alguna decisió en aquest sentit, serà d’aquí poc: l'accés a la vacuna ja és pràcticament universal, per tant, aviat s'arribarà al límit a què pot arribar la vacunació voluntària.

Si bé entre aquests experts hi ha cert acord sobre el fet que l’Estat podria fer-ho, els magistrats Carlos Hugo Preciado i Jaime Segalés hi veuen alguns obstacles. Tots dos defensen, en un article a la revista de Juezas y Jueces para la Democracia, que és cert que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TDEH) admet la possibilitat de tenir mecanismes per sancionar en circumstàncies en què es vulgui fomentar la vacunació, però segons ells, no seria aplicable en l'actual situació.

Les vacunes anticovid, diuen, són fàrmacs aprovats d’urgència: no han rebut un aval de seguretat a l’altura d’altres medicaments i han arribat al mercat amb els fabricants declinant qualsevol responsabilitat sobre possibles efectes secundaris. És a dir, que si Espanya volgués agafar-se a determinades bases legals per fer la vacunació obligatòria, potser canviaria el paradigma per als treballadors, però qui tingués ganes de lluitar-hi en contra, no trobaria a faltar arguments legals per impedir-ho.