L’acomiadament de sèniors qüestiona l’allargament de l’edat de jubilació

BarcelonaLa Noemí va treballar durant 37 anys en una entitat bancària. En fa dos, quan en tenia 56, es va acollir a un pla que consistia en deixar la feina a canvi de seguir cobrant un 70% del sou, continuar cotitzant a la Seguretat Social i mantenir els avantatges socials de l’empresa, com el pla de jubilació o l’assegurança mèdica. Quan la Noemí compleixi 63 anys es prejubilarà i passarà a cobrar de l’escanyada guardiola de les pensions.

Aprimar les plantilles via prejubilacions és una estratègia cada cop més utilitzada per les empreses. CaixaBank amb 2.000 persones, Dia amb 2.087, Nissan amb 400 o Telefónica amb 3.000 que tenen a partir de 53 anys, són algunes empreses que aquest any han optat per aquesta fórmula, segons les dades de l’Eurofound, que analitza les companyies que acomiaden un mínim de 100 treballadors o el 10% d’una plantilla d’almenys 250 empleats. “Les empreses presenten aquest tipus de reestructuració bàsicament per dos motius: per una pèrdua de beneficis o per una reorientació del negoci”, explica Alejandro Godino, investigador del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball de la UAB.

Aquesta decisió empresarial, però, xoca amb l’aposta del govern central d’allargar l’edat de jubilació per garantir que podrà pagar les pensions d’una població cada cop més envellida. El mes d’agost d’enguany la nòmina de les pensions va arribar a la xifra rècord de 9.681 milions d’euros. Aquest any, l’edat legal de jubilació per cobrar el 100% de la pensió és de 65 anys i 8 mesos per als que acreditin almenys 36 anys i nou mesos de cotització, però la reforma aprovada pel govern de Zapatero el 2013 preveu que a partir del 2027 aquesta l’edat legal s’allargui fins als 67 anys. Ara bé, les prejubilacions com les que duen a terme les grans empreses estan provocant que l’edat mitjana de jubilació a Espanya sigui actualment de 64 anys, la xifra més baixa des del 2013, quan era de 64 anys i 3 mesos, segons dades del ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Gairebé la meitat dels treballadors sèniors (44%) es retiren abans de l’edat legal, mentre que un 51% ho fan quan toca i un 5% continuen treballant.

“Que la gent treballi més anys és una necessitat financera del sistema de la Seguretat Social, no una estratègia empresarial”, deixen clar tant Godino com Jordi García, catedràtic de dret del treball de la UB. Segons els dos professors, la digitalització del món laboral ha provocat que per a moltes companyies sigui més rendible acomiadar els treballadors sèniors, que consideren que no tenen prou capacitat de reciclatge, i substituir-los per joves que estan molt més formats, cobren menys i, a més, són més barats d’acomiadar gràcies a la reforma laboral del 2012.

El que està clar, afegeix García, és que Espanya i la resta de països de la UE tenen un problema important d’organització: els treballadors sèniors són expulsats del mercat laboral perquè s’han quedat obsolets, però alhora viuen més anys i tenen més bona salut que les generacions anteriors. “De manera que cobraran més anys la pensió”, conclou.

De fet, per a García no hi ha cap país que estigui resolent bé el sistema de pensions. El que estan fent els Estats Units i alguns països sud-americans i asiàtics és establir com a pensió màxima el 40% del sou base, i això obliga l’empleat sènior a seguir treballant si vol arribar a final de mes. Els dos experts coincideixen en assenyalar que el govern espanyol haurà de moure fitxa, sobretot si es té en compte que en un termini de cinc anys es començarà a jubilar la generació del baby boom, fet que tensionarà, encara més, la guardiola de les pensions.

Amb la reforma del 2013 el govern espanyol va intentar buscar una solució que, sobre el paper, segons García, semblava una bona idea: allargar l’edat de jubilació a canvi que l’empleat segueixi treballant unes hores al dia i cobri una part del sou de la Seguretat Social i l’altra part de l’empresa. “El problema és que pràcticament ningú s’està adherint a aquesta mesura [només un 5% dels treballadors]”, alerta. De moment, Alemanya i França estan optant per incrementar els impostos. Faltarà veure també si el govern espanyol s’inclina per la mateixa opció després de comprovar que la seva fórmula d’allargar l’edat de jubilació no està donant el resultat esperat.