Accionistes demanden Facebook i bancs col·locadors per la sortida a borsa

Nova YorkUn grup d'accionistes ha presentat aquest dimecres una demanda a Nova York contra Facebook, el seu fundador, Mark Zuckerberg, i els seus bancs col·locadors liderats per Morgan Stanley, als quals acusen d'ocultar que preveien un "fort "descens dels ingressos de la xarxa social abans de la sortida a borsa. "La realitat en el moment de la seva estrena en borsa era que Facebook estava experimentant una forta i pronunciada reducció en el creixement dels seus ingressos a causa de l'augment d'usuaris de la seva aplicació o web a través de dispositius mòbils en lloc d'ordinadors tradicionals", al·lega la querella interposada al Tribunal del Districte Sud de Nova York.

L'escrit, que signen Brian Roffe Profit Sharing Plan, Jacob Salzamann i Dennis Palkon en representació de més accionistes en la seva situació, assenyala directament a Zuckerberg, el director financer de Facebook, David Ebersman, i a altres membres del consell d'administració de l'empresa, així com als bancs col·locadors Morgan Stanley, JPMorgan, Goldman Sachs i Barclays, entre d'altres. Tots ells són acusats de no haver informat d'aquest "fort" descens quan Facebook estava captant inversors per a la seva oferta pública de venda d'accions, amb la qual la firma va recaptar almenys 16.000 milions de dòlars, la tercera major sortida a borsa d'una empresa nord-americana de la història.

Tot i la demanda, les accions de Facebook interrompien avui les caigudes dels dos últims dies i a mitja sessió al mercat Nasdaq pujaven un 1,61% per canviar per 31,5 dòlars cadascuna. La xarxa social i els bancs col·locadors "van reduir les seves previsions de rendiment de Facebook per al segon trimestre i el conjunt de l'any, una informació que no va ser compartida amb tots els inversors de Facebook, sinó que va ser selectivament revelada a alguns dels seus inversors preferits", segons la demanda.

2.000 milions d'euros de pèrdues

Els accionistes manifesten en la seva acusació que els documents que Facebook va presentar per l'oferta pública de venta d'accions eren "incorrectes i enganyosos, contenien declaracions falses de fets materials, ometien la situació d'altres fets". Afegeixen que des de la sortida a borsa de la xarxa social han perdut més de 2.500 milions de dòlars (uns 2.000 milions d'euros).

L'empresa que connecta a més de 900 milions de persones a tot el món va fer el seu esperat debut a Wall Street el 18 de maig, i malgrat l'expectació que va generar les seves accions només es van revaloritzar el 0,6% en el seu primer dia a borsa, fins a quedar lleugerament per sobre dels 38 dòlars de sortida.

Les coses van molt pitjor aquesta setmana, ja que dilluns van caure gairebé l'11% i el dimarts un altre gairebé 9%, el que els analistes van atribuir al fet que l'empresa va treure un excessiu nombre d'accions al mercat i el preu de les mateixes -a la cota més alta del rang previst- va ser massa elevat. ambé en aquests dies s'ha qüestionat la capacitat de Facebook de rendibilitzar aquesta xarxa social sobretot a causa de la migració cap a dispositius mòbils on la disponibilitat per desplegar anuncis és molt més limitada.

Tampoc va ajudar que el fabricant d'automòbils General Motors (GM) decidís retirar els seus anuncis en aquesta plataforma per "ineficàcia". A més, la Comissió del Mercat de Valors dels EUA va informar el dimarts que va a revisar els problemes que van endarrerir i complicar la sortida a borsa de Facebook divendres passat. La presidenta d'aquesta entitat reguladora, Mary Schapiro, va reconèixer davant el Congrés dels EUA que encara que "hi ha moltes raons per confiar en els nostres mercats i la integritat amb què operen, hi ha problemes que s'han de revisar pel que fa a Facebook".