Els accidents laborals mortals augmenten l’any de la pandèmia

BarcelonaNou mesos llargs de pandèmia. Sis mesos amb l’activitat paralitzada en molts sectors i amb molts d’altres operant a mig gas. Mes i mig de confinament absolut. I així i tot, els accidents laborals mortals s’han incrementat a Catalunya un 21,5%. Les 79 persones que han mort treballant l’any passat són 14 més de les que ho havien fet l’any anterior, que, al seu torn, havien augmentat just la meitat entre el 2019 i el 2018. 

L’increment destaca pel context general, però també pel que evidencien la resta de dades que recull el departament de Treball de la Generalitat de Catalunya: els accidents, en conjunt, baixen considerablement durant el 2020. Hi ha un 33,5% menys de sinistres en els trasllats a la feina i, en aquest cas, els incidents mortals cauen un 19,2%. Es redueixen en un 29,7% els accidents sense baixa en hores de treball i cauen un 24,5% els lleus i un altre 18,5% els greus. I enmig de tot això, els mortals pugen un 21,5%.

Les dades no són gaire aclaridores sobre els possibles perquès. Comparativament, els mesos en què hi ha més distància respecte a l’any passat són el juliol i el setembre, però es distribueixen bastant equitativament durant l’any. Els decessos són majoritàriament d’homes (només hi apareix una dona morta el desembre) i també en gran mesura al sector dels serveis. Amb tot, l’únic sector en què aquest indicador cau d’un any a l'altre és a la construcció. 

“Per a nosaltres és una clara indicació que preventivament les coses no estan bé”, raonen des de CCOO, i critiquen alhora el problema que suposa la “manca de qualitat en l’anàlisi dels motius” que els facilita la Generalitat. Però hi ha, segons Mònica Pérez, responsable de salut laboral dins del sindicat, una lògica evident: “La reducció de l’activitat i la reducció de la mobilitat pel teletreball fan que es redueixi l’exposició al risc de les persones treballadores, i si això té una incidència en els accidents lleus i greus, hauria de tenir la mateixa en els accidents mortals”.

La qüestió és que la pandèmia ha obert nous problemes. “El que hem vist en molts centres de treball és que les persones contagiades de covid-19 o que estaven aïllades, com a contactes o persones amb símptomes, no les substituïen a les cadenes de producció”, afirma Pérez. I aquesta situació ha alterat la feina de la resta de la plantilla. “Els treballadors han d’anar més ràpid, fer tasques que abans no feien, o fer feines sols que abans feien entre dos”, enumera la portaveu sindical. 

En resum, l’increment dels accidents mortals “no es deu tant a una reducció de la població treballadora exposada als riscos, sinó al fet que les mesures preventives no estan funcionant i hi ha una infranotificació dels accidents greus i lleus molt important”, afegeix. I aquí detecten una situació perillosa tenint en compte, diuen, que la prevenció dels accidents mortals passa per investigar els accidents lleus. 

Infarts i vessaments cerebrals

Les dades en l'àmbit d'Espanya donen una mica més d’informació. Al conjunt de l’Estat també creixen els accidents mortals, encara que la diferència d’un any a l'altre és més petita que en el cas de Catalunya. I el motiu de mort més assenyalat, segons les dades del ministeri de Treball i Economia Social, són els infarts o els vessaments cerebrals. 

“Això s’escapa de la prevenció de riscos laborals”, contraposa Miguel Arenas, advocat del Col·lectiu Ronda. “Són accidents que passen i que no sempre estan causats per l’estrès a la feina, hi ha el tabaquisme o el sedentarisme, també”, explica. Destaca, a més, que 21 de les 595 morts estan reportades com a defuncions derivades del covid-19. 

De fet, amb les dades espanyoles a la mà, ell proposa una lectura alternativa: l’increment dels accidents mortals el 2020 encaixa amb els nivells dels últims anys i el que va marcar la diferència va ser el del 2019. Ara bé, superada aquesta possible explicació, Arenas no resta pes al problema: “Les xifres que tenim són molt preocupants –conclou–. Hem d’anar als accidents zero".