L'economia millora i l'absentisme torna a pujar després de sis anys

BarcelonaLa cara de la recuperació econòmica l'any passat va ser un increment del PIB a Espanya. La creu, l'augment de l'absentisme laboral després de sis anys en descens, segons conclou el darrer informe laboral de la patronal Foment del Treball. El binomi crisi i caiguda de les absències a la feina –en especial, les baixes curtes per incapacitat temporal (IT)– es va donar en el període 2008-2013, però es va trencar el 2014 amb un repunt del 8%.

La taxa d'absentisme a Espanya, calculada amb les hores no treballades sobre el total de pactades a les empreses, va repuntar fins al 4,4%. Tot i que la casuística per faltar a la feina és molt variada, darrere les baixes per IT hi ha "una part massa elevada de frau", ha defensat el director de Relacions Laborals de la patronal, Javier Ibars.

De fet, quan s'observen les dades estadístiques de l'INE, les hores no treballades sense justificació a Espanya són molt minoritàries. El que preocupa la patronal, segons Ibars, és el seguit d'hores perdudes en aquestes baixes de curta durada que no sempre obeeixen a un problema de salut, ha dit.

Com es van repartir les hores no treballades a Catalunya?

D'una banda, ha considerat que amb la millora econòmica hi ha un component de "por de perdre la feina" que desapareix i que fa que durant les èpoques més dures l'absentisme es redueixi. "Entre el 2000 i el 2007, aquestes baixes van repuntar un 31%, i van caure un 33% amb l'esclat de la crisi i fins l'any passat", ha resumit el responsable de Foment. Ibars també ha dit que una protecció elevada –com és el que cas d'Espanya– també incideix negativament en l'absentisme fraudulent.

La patronal ha reclamat que, per corregir els casos en què la baixa encobreix situacions com problemes de conciliació o simplement frau, es doni més poder a les mútues privades per poder fer el seguiment, accelerar proves quan calgui i donar l'alta als treballadors. "És una petició que vam fer quan es va fer la nova llei de mútues, però que no es va aconseguir i ens segueix semblant molt important", ha defensat en nom dels empresaris de l'organització.

Els joves, més absentistes

Les diferències segons la franja d'edat dels treballadors parlen a favor dels treballadors més veterans. "Els empleats de més edat són menys absentistes que els joves, i d'això cal prendre'n nota, perquè denota un compromís més alt amb l'empresa i el projecte", ha defensat la responsable de la Comissió Laboral de Foment del Treball, Maria Ángeles Tejada.

Segons ha afegit, els números desmunten la premissa que les baixes laborals creixen amb l'edat dels treballadors, i han de servir perquè les empreses no expulsin els empleats majors de 45 anys. "El jove té més facilitat per al canvi i també un punt menys de maduresa i disciplina", ha subratllat Tejada.

Aquest és un fenomen que afecta en negatiu les empreses, que en suporten els costos, ha advertit Tejada, i ha proposat que allà on es detectin sectors o empreses amb altes cotes d'absentisme s'abordi des de la negociació col·lectiva per mirar per què passa i posar-hi remei. "Hi ha vegades que el que cal és més flexibilitat, perquè una part de les absències són per conciliació familiar", ha esgrimit.

La negociació salva llocs de treball

L'informe trimestral de la patronal ha constatat una millora en termes generals al mercat laboral espanyol i lliga una part dels llocs de treball salvats a la "flexibilitat" que ha permès la reforma laboral. En concret, segons Foment, les facilitats per inaplicar els convenis col·lectius que va brindar la nova llei ha fet que moltes empreses no optessin per solucions dràstiques com acomiadaments. Entre el gener i el setembre s'han deixat d'aplicar 1.163 convenis col·lectius que emparaven més de 31.000 treballadors.

Per a CCOO de Catalunya, l'acció dels sindicats ha estat crucial per garantir la vida dels convenis i que les inaplicacions hagin estat "residuals". De fet, aquestes mesures només han afectat al 0,19% dels treballadors. El sindicat ha coincidit amb la patronal Foment del Treball en què la reforma laboral no ha acabat posant en perill la negociació col·lectiva.