Abertis no rebrà 3.000 M€ que reclama a l’Estat fins al 2021
El Tribunal Suprem ajorna la decisió sobre el deute fins a la fi de la concessió de l’AP-7
Abertis reclama a l’Estat 2.951 milions d’euros pels perjudicis econòmics que li va causar el conveni que l’any 2006 va signar amb el govern espanyol sobre l’AP-7, quan era ministra de Foment la socialista Margarita Álvarez. Una reclamació que va acabar als jutjats. Però ara el Tribunal Suprem ha decidit ajornar la decisió. No se sabrà quina quantitat haurà de pagar el govern espanyol a la concessionària fins després del 31 d’agost del 2021, quan s’acabi la concessió del tram nord de l’AP-7, el que va de Tarragona a la frontera francesa, i es procedeixi a liquidar-la. La concessió del tram sud d’aquesta autopista, de Tarragona a Alacant, s’acaba aquest mateix 2019.
El litigi pot acabar amb una indemnització milionària de l’Estat a l’empresa, perquè la quantitat que està en joc augmenta cada any que passa. El conveni es va fer perquè la concessionària Acesa -filial d’Abertis- fes l’ampliació d’alguns trams de la via. Es preveia que aquesta obra induiria més trànsit, però es van posar uns fluxos mínims de circulació i, si no s’assolien, l’Estat indemnitzaria l’empresa; les previsions de trànsit no es van complir. La crisi, a més, va fer caure l’activitat econòmica i el trànsit va arribar a baixar un 30%. La companyia -ara controlada per la família Benetton, a través d’Atlantia, i Florentino Pérez, a través de Hochtief i ACS-, en compliment del conveni, va reclamar les indemnitzacions previstes, però el govern espanyol va decidir no pagar.
El color del govern espanyol ha canviat des que es va signar el conveni. Primer hi havia el PSOE amb Rodríguez Zapatero, després el PP amb Mariano Rajoy i ara hi torna a haver els socialistes amb Pedro Sánchez, però la posició de l’executiu espanyol ha continuat sent la mateixa, malgrat que Abertis va obtenir una primera sentència favorable del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que condemnava l’Estat a pagar a la concessionària 1.500 milions. El ministeri de Foment va presentar un recurs contra aquesta sentència per passar la pilota al Suprem.
Ara, segons va informar ahir la companyia d’infraestructures, la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha decidit que no s’ha de pronunciar sobre la interpretació del conveni fins que no s’exhaureixi el contracte de concessió de l’autopista AP-7 nord, cosa que es produirà el 31 d’agost del 2021. La companyia ja ha advertit que aquesta resolució judicial del Tribunal Suprem no tindrà cap impacte en els seus comptes.
Reclamacions
Dels 2.950 milions d’euros que Abertis reclama a l’Estat pel conveni esmentat, 890 corresponen a les obres d’ampliació i millora que va fer la concessionària. Una inversió que l’Estat haurà de pagar quan s’acabi la concessió i la via passi a mans de l’administració, segons l’empresa.
La resta, 2.061 milions, és la compensació que Abertis considera que l’Estat li hauria de pagar pel descens del trànsit a l’autopista. El conflicte es va iniciar amb el conveni signat per Magdalena Álvarez, però pel ministeri de Foment han passat José Blanco, Ana Pastor, Rafael Català, Íñigo de la Serna i José Luis Ábalos, sense que cap d’ells hagi renunciat a la via judicial per resoldre el problema.