Abertis mira als EUA per salvar els guanys de l’AP-7

Barcelona“El ministeri no té previst ampliar el període concessional de les seves autopistes a Espanya”. Amb aquestes quinze paraules respon un portaveu del ministeri de Foment a la pregunta de l’ARA sobre el futur de les concessions de les autopistes espanyoles. Aquestes infraestructures són claus per al negoci d’Abertis, el gegant català del sector, i l’any passat li van generar el 82% dels seus beneficis.

Els reiterats avisos de Foment en aquest sentit tenen una raó de ser. Els peatges desperten una forta contestació social i el seu final té un component electoral que no passa desapercebut a cap govern. I es dóna la circumstància que en el calendari de les concessions, que sovint s’estenen durant lustres o dècades, hi ha dues dates marcades en vermell: l’any 2019 expira la concessió d’Aumar (el tram de l’AP-7 entre Tarragona i Castelló) i el 2021 el d’Acesa (el tram de l’AP-7 entre Tarragona i la Jonquera i el de l’AP-2 entre Tarragona i Saragossa). “En termes de concessions, això és demà passat”, diu una font del sector. I Abertis, la cinquena empresa catalana en facturació, veu amenaçada la seva gallina dels ous d’or i ja maniobra de cara al futur.

Fonts de la companyia expliquen a l’ARA que Abertis no està encara en “negociacions explícites” per renovar la concessió de l’AP-7 perquè “no ha arribat el moment”. Pel que fa a l’impacte de la possible finalització d’aquesta concessió, les mateixes fonts indiquen que, en qualsevol cas, ja està inclosa al pla de negoci i que és “normal” que tingui una alta aportació en els resultats de la companyia -aporta el 57% dels beneficis- perquè és l’autopista “més madura” del grup, i, per tant, la que menys despeses i amortitzacions suporta.

Els nous mercats

De cara al futur, i per seguir assegurant la rotació dels seus ingressos, la companyia està estudiant entrar en nous mercats internacionals o bé ampliar la seva presència en alguns on ja hi és. En aquest sentit, segons les fonts de la companyia, segueixen amb atenció projectes als Estats Units i Austràlia. En aquest últim país l’empresa ja va intentar quedar-se fa pocs mesos la concessionària Queensland Motorways, en un projecte que va acabar perdent en favor d’una companyia australiana. Pel que fa als Estats Units, Abertis estudia oportunitats en la privatització de les autopistes interestatals. La companyia catalana està disposada a oferir inversions en aquesta xarxa a canvi de tenir-ne la concessió, de manera similar a com ja ho ha fet a Puerto Rico.

Fora de les infraestructures de transport, l’empresa concentra la seva atenció en la compra de torres de telecomunicacions per potenciar el seu negoci Abertis Telecom. Ja ha comprat més de 1.700 torres a Espanya a Telefónica i Yoigo i, més recentment, va adquirir la xarxa de torres de telefonia mòbil que hi ha a les autopistes italianes. La intenció de l’empresa és seguir en aquesta línia, i ja han mostrat interès en les torres que Orange ha posat a la venda a Espanya.

En qualsevol cas, Abertis segueix cuidant el seu negoci d’autopistes a Espanya. Negocia amb el ministeri de Foment assumptes com les bonificacions per vehicles pesants -amb anuncis ja fets com un acord a Castelló i la possibilitat d’assumir inversions a l’A-27 de Tarragona a Montblanc- i bonificacions a l’AP-2, mentre es busquen mecanismes per compensar la companyia. L’empresa indica que, quan caduqui la concessió de l’AP-7, hi haurà altres infraestructures que hauran assolit un nivell de maduresa superior, com ara les autopistes franceses que la companyia controla a través de la filial Sanef i algunes carreteres de Xile i del Brasil, uns mercats on Abertis ja fa anys que està present.

Diversificació de negocis

Com a mostra d’això, és útil donar un cop d’ull a l’aportació a l’ebitda d’aquestes empreses, és a dir, al benefici abans de les amortitzacions i impostos, que dóna una idea de quin potencial tenen per donar benefici net en el futur. Mentre que Acesa va aportar 523 milions a l’ebitda del grup, les autopistes del Brasil van aportar 425 milions, les de Xile 67 milions i les de Puerto Rico 47 milions. Les torres de telefonia, al seu torn, van aportar 45 milions a l’ebitda, i la participació a Hispasat 170 milions. Tot plegat suma 755 milions d’aportació, molt més que Acesa, tot i que, per la naturalesa del negoci, és l’autopista més madura la que converteix més bé aquest benefici abans d’amortitzacions en benefici net.

Tot i l’avís de Foment, Abertis sempre ha defensat que la tendència a la qual hauria d’anar la gestió d’infraestructures no és la d’eliminar peatges, sinó la de mantenir-los per descarregar els pressupostos públics. En aquest sentit, l’empresa ha tancat -pendent de l’aprovació final de les autoritats europees- un acord per allargar les concessions de Sanef a França a canvi d’inversions d’uns 700 milions d’euros.

La mateixa estratègia es va intentar a Espanya l’any passat, quan la companyia, juntament amb Ferrovial i Itínere, va oferir al ministeri de Foment inversions per valor de 1.335 milions a canvi d’allargaments en les concessions d’autopistes madures com l’AP-7. El pla no va tenir èxit, per la reiterada voluntat de l’executiu espanyol de no renovar concessions.

Sigui com sigui, Abertis sap que per seguir sent una de les companyies més rendibles d’Espanya haurà d’innovar. L’empresa presidida per Salvador Alemany té com a accionistes de referència Criteria (22,4%), OHL, (18,9%) i CVC (15,5%) i en l’últim any ha elevat el preu de les seves accions dels 13 euros als 16 euros. En els pròxims temps haurà de confiar que les seves apostes igualin els números de l’AP-7, dels quals un alt directiu diu que, de tan bons, són “obscens”.