Abertis: de comprar a ser comprada

BarcelonaLa diada de Sant Jordi del 2006, també un diumenge d’ara fa exactament 11 anys, es reunia el consell d’administració d’Abertis, aleshores presidit per Isidre Fainé, per aprovar fer una oferta per la italiana Autostrade, ara anomenada Atlantia. L’oferta va ser pactada entre accionistes de totes dues companyies i, malgrat que no tenia la majoria del capital, estava liderada per La Caixa gràcies al suport d’ACS, la constructora que presideix Florentino Pérez, que llavors era el primer accionista d’Abertis.

La integració hauria permès tenir a Barcelona la seu d’una gran multinacional de les infraestructures i les concessions. Però, per motius polítics, l’operació va descarrilar. Uns mesos després, el desembre del 2006, Abertis i Autostrade renunciaven a la fusió. L’oposició del govern de Romano Prodi (antic president de la Comissió Europea) va fer fracassar una operació que tenia tota la lògica empresarial i financera. En les negociacions va tenir un pes important el que llavors era secretari del govern italià, Enrico Letta, ara conseller d’Abertis.

Onze anys després, s’ha girat la truita: ara és Atlantia, l’hereva d’Autostrade, qui està liderant l’operació per comprar Abertis. Amb la integració naixeria una gran multinacional del sector que tindria com a primer accionista el capital italià de la família Benetton. La seu d’Abertis, per tant, saltaria de Barcelona a Roma. Atlantia vol anar de pressa. Dimarts a la nit, Abertis reconeixia que directius de la companyia havien estat reunits amb directius d’Atlantia per parlar d’una possible integració i es va plantejar la possibilitat que la companyia italiana presentés una oferta pública d’adquisició (opa).

Divendres el conseller delegat d’Atlantia, Giovanni Castellucci, va confirmar l’interès per Abertis amb el fi d’accelerar el creixement i la diversificació internacional, i va especificar que l’operació és “amistosa” i es farà comptant amb el suport de Criteria -el hòlding de participades de la Fundació Bancària La Caixa-, que es mantindrà en el capital. “Una operació no amistosa que no consideri la implicació del primer accionista d’Abertis, La Caixa, no ens interessa”, va afirmar Castellucci.

Però, a més, el primer executiu d’Atlantia no vol que es repeteixi la història de fa una dècada, quan, tot i que els accionistes de les dues companyies estaven d’acord en la integració, després d’un llarg recorregut de vuit mesos, l’operació no va arribar a bon port.

El peix petit es menja el gran

La dimensió de les dues companyies ara és molt superior a la del 2006, quan hi va haver el primer intent. Com es pot veure al gràfic, aleshores Autostrade era més gran que Abertis en facturació, beneficis i valor de la companyia a borsa. Aquestes constants és mantenen, però la italiana ha crescut considerablement més en valor a borsa a causa de la integració del negoci d’aeroports que tenien els Benetton. En canvi, Abertis s’ha venut la divisió aeroportuària.

Tot i ser el peix petit, el 2006 l’operació la liderava Abertis. El motiu: Abertis tenia un nucli dur accionarial més fort que ara davant de les possibles ofertes de compra. Hi havia La Caixa i ACS com a socis de referència, més les participacions minoritàries de la família Godia i les caixes catalanes. Ara, en canvi, Criteria és l’únic accionista de referència d’Abertis, amb un 22,25%.

El 2006 estava previst que Isidre Fainé seria el president de la companyia resultant de la fusió i que la seu seria a Barcelona, malgrat que després cada concessionària tindria la seva filial en el seu territori d’origen. Ara no ha transcendit quin seria el resultat, malgrat que fonts pròximes a l’operació donen per segur que la seu de la companyia resultant seria a Roma, mentre que la governança, bàsicament el repartiment dels càrrecs de president, conseller delegat i llocs al consell per a cada accionista, és un dels aspectes pendents de negociació.

Aquesta operació seria per a Criteria molt semblant a la que va fer amb Agbar quan va vendre la seva participació del 24% en la companyia d’aigües a la multinacional Suez per 298 milions. Ara Criteria és un accionista de referència de Suez, amb un 7%.

En tractar-se d’una operació amistosa, es podria pagar una bona part de la integració en un intercanvi d’accions -malgrat que una part es pagués en efectiu-, cosa que permetria mantenir Criteria en l’accionariat de la companyia resultant com a segon accionista, per darrere de la família Benetton. A més, aquest tipus d’operació tindria un cost financer més petit per als italians.

Camins divergents

Des del 2006 les dues empreses han seguit camins divergents. Fa una dècada, Abertis tenia autopistes, aeroports, aparcaments, telecomunicacions i negoci logístic. Ara s’ha anat concentrant en el negoci de les autopistes i, a part d’això, només li queden els satèl·lits d’Hispasat. El negoci de les torres de telecomunicacions el va treure a borsa amb l’empresa Cellnex Telecom, on encara controla el 34% del capital, un percentatge que ara es reduirà. A més, Espanya ha deixat de ser el seu primer mercat -ara ho és França- i està present també a Puerto Rico, Xile, el Brasil i l’Índia.

En canvi, Autostrade, que només tenia autopistes el 2006, ara té aeroports importants, com els dos de Roma o els principals de la Costa Blava francesa.