Abertis anuncia 13 inversions a fora en dos anys, i cap a Espanya

BarcelonaEls pròxims mesos es decidirà el futur d’Abertis, una de les set empreses catalanes de l’Íbex-35. Sobre la companyia catalana pesa una opa plantejada per la italiana Atlantia per valor de 16.300 milions. I hi ha la possibilitat d’una possible contraopa. Entre els que podrien entrar en la batalla hi ha la constructora ACS, que presideix Florentino Pérez, que aquest estiu ha reconegut que estudiava fer una oferta. I els fons d’inversió i bancs de tot el món estan preparant-se per facilitar el finançament per a l’operació.

Per què Abertis s’ha convertit en l’objecte del desig? La clau rau en la seva estratègia. És una empresa que genera un important flux de caixa i retribueix bé l’accionista -amb un increment del 10% anual- amb dividends i amb ampliacions de capital alliberades. Però sobretot és una empresa que té un pla per créixer, i aquest pla no passa per Espanya. El pla és inaplicable a l’Estat, ja que el govern de Mariano Rajoy dona gairebé per mort el model de peatges. D’aquesta manera, l’empresa s’ha vist empesa a sortir a fora amb molta força i Espanya està cridada a convertir-se en un país molt menys important per a la companyia encara catalana.

En només dos anys, Abertis ha fet o ha compromès tretze projectes a l’estranger, i cap a Espanya. Entre tots els projectes sumen unes inversions de 6.000 milions. Una gran part d’aquestes inversions s’han destinat a allargar el termini de les concessions que ja tenia (un objectiu que no ha aconseguit a Espanya). “L’èxit del model de negoci d’Abertis es basa a mantenir un bon equilibri entre les seves concessions més madures i aquelles amb els períodes concessionals més llargs”, explicava la companyia en una presentació.

Aquest equilibri és important. Les concessions de vida més llarga són més noves i encara estan en procés d’amortització, amb costos financers elevats. Les madures, ja amortitzades -o gairebé-, són les que generen més caixa i beneficis. Per això el grup ha invertit en noves concessions i en compromisos d’inversió per allargar les existents. Aquests projectes “han permès a la companyia incrementar entre el 2011 i el 2017 la vida mitjana equivalent proporcional de les seves concessions en 9 anys, fins als 22 anys de mitjana”, diu la companyia.

L’estratègia és clara, però la companyia que presideix Salvador Alemany i que dirigeix Francisco Reynés s’ha hagut de buscar la vida a fora, a diferència del que haurien volgut els seus dirigents, que consideraven que, per molt que sigui una multinacional, l’activitat d’una empresa al seu país d’origen ha de tenir un paper protagonista.

Internacionalització

França és el país on més s’ha reforçat Abertis. Fins ara, la gallina dels ous d’or del grup eren dues autopistes que en gran part passen per Catalunya, l’AP-7 i l’AP-2, la concessió de les quals venç entre el 2019 i el 2021, depenent del tram. Les dues filials que gestionen aquestes autopistes (Acesa i Aumar) van aportar l’any passat gairebé 406 milions als resultats, una mica més de la meitat del total de beneficis del grup. Però això canviarà. Sanef, la filial francesa, va aportar el 2016 més de 182 milions als resultats, però aleshores Abertis tenia poc més del 52% d’aquesta companyia. Últimament ha aconseguit el 100% i, per tant, si les coses van com està previst, Sanef aportarà el doble en el resultat d’aquest any.

De fet, en ingressos França ja és el primer mercat d’Abertis, ja que aporta un 34% del total dels ingressos i desplaça Espanya al segon lloc, amb un 16%. A més, quan es consolidi el 100% de Sanef aquesta diferència encara creixerà més. A França, Abertis ha aconseguit el que no ha pogut fer a Espanya: allargar concessions i apujar tarifes a canvi de comprometre més inversions. El model, en menor mesura, s’ha reproduït en altres mercats on Abertis és present, com Puerto Rico, el Brasil, Xile i, més recentment, l’Argentina, on la companyia participada per La Caixa ha passat de mantenir un contenciós amb el govern de Buenos Aires per la revisió de tarifes a tancar l’acord per allargar les dues concessionàries d’aquell país, CGO i Ausol, a canvi d’invertir-hi més.

Estratègia futura

L’opa d’Atlantia no ha escapçat aquesta estratègia. Abertis ha seguit invertint, com ho ha fet, amb l’opa ja sobre la taula, a Xile i l’Argentina. Una estratègia que la companyia vol mantenir encara que acabi en mans dels italians.

Però aquesta estratègia sí que repercuteix directament sobre l’opa, ja que cada compromís d’allargament de concessions i de pujada de tarifes fa augmentar el valor d’Abertis. De fet, l’acció a la borsa de la companyia catalana ja val més que els 16,5 euros que ofereix Atlantia.

A la italiana ja li agrada l’estratègia d’Abertis. Als directius d’Atlantia no els molesta que el mercat francès passi a ser més important que l’espanyol. De fet, Atlantia ja té interessos a França, on gestiona aeroports. L’interès dels italians és gran i la cúpula d’Atlantia s’ha afanyat a treure ferro a la possibilitat d’una contraopa que els obligui a apujar l’oferta.

LES CLAUS

1. Per què Abertis inverteix tant?

Una empresa concessionària necessita invertir continuadament per mantenir el negoci. Si no, quan les concessions arribessin al seu termini la mateixa empresa hauria de desaparèixer.

2. Per què s’ha bolcat a invertir fora d’Espanya?

El negoci concessional a Espanya està aturat. Durant la crisi les administracions públiques no han tret a concurs noves infraestructures. A més, el model concessional de les autopistes a Espanya té un problema polític -el govern no vol allargar concessions- i d’opinió pública -com la campanya del No vull pagar -, especialment a Catalunya, on Abertis tenia fins ara la part més important del seu negoci.

3. ¿Hi ha hagut un canvi de model?

El model és el mateix. Abertis compromet inversions a canvi d’allargar les concessions o d’apujar les tarifes. El model el va aplicar a Espanya, per exemple, amb l’ampliació de carrils a l’AP-7. Però com que ara no ho pot fer l’ha exportat a altres països, com França, Puerto Rico i l’Argentina.

4. Per què s’ha accelerat la internacionalització?

Com que a Espanya no hi ha concursos, l’empresa ha invertit en noves concessions en altres països, com a Itàlia (A4 Holding), Xile, el Brasil i l’Índia. Al marge del creixement de negoci que això suposa, i que a Espanya no es possible fer, també li aporta un millor repartiment de riscos, ja que és difícil que hi hagi una davallada general del trànsit a tots els llocs del món on opera. Abertis ha sigut activa provant de guanyar concursos en mercats on encara no és present, com Austràlia i els Estats Units.

5. Com afecta aquesta estratègia a l’opa?

Abertis ha seguit amb la seva estratègia inversora i internacional malgrat l’oferta d’adquisició per part de la italiana Atlantia, i fins i tot manté els plans d’aquest tipus de creixement si l’opa triomfa. Però l’estratègia sí que pot tenir un efecte sobre el preu de l’oferta, ja que allargant la vida de les seves concessions i augmentant el negoci el que aconsegueix Abertis és augmentar el seu propi valor.