Abertis reclama allargar la concessió de l’AP-7 per compensar el descens de trànsit durant l'estat d'alarma

BarcelonaUna de les conseqüències del confinament obligatori per combatre el covid-19 ha estat la caiguda en picat del trànsit, cosa que ha rebaixat els ingressos de les concessionàries d’autopistes en la mateixa proporció. Per compensar aquest forat, Abertis ha iniciat contactes amb el govern espanyol perquè els seus contractes de peatges s’allarguin durant el mateix temps que duri l’estat d’alarma, segons ha pogut saber l’ARA.

Això significaria que els peatges de l’AP-7 (Tarragona-la Jonquera), l’AP-2 (Barcelona-Saragossa) o la C-32 (Barcelona-Palafolls) no s’acabin l’1 de setembre de l’any vinent, que és quan expiren els contractes, sinó més endavant.

Poc després que es declarés l’estat d’alarma, el govern de Pedro Sánchez va promulgar diversos decrets. En dos parlava directament de què passarà amb les empreses privades que presten un servei públic en règim de concessió. Hi ha empreses de tota mena –des de gimnasos fins a guarderies o centres esportius– que operen amb un contracte de l’Estat, de les autonomies o de qualsevol dels milers d’ajuntaments que hi ha a Espanya.

Els decrets del govern estableixen que les empreses que s’hagin vist obligades a tancar tindran dret a una compensació durant el temps que no hagin pogut prestar el servei. A més, s’especifica que aquesta compensació es farà “ampliant la durada inicial” del contracte. És a dir, que si s’han vist obligades a aturar-se tres mesos, el contracte s’allargarà en la mateixa proporció.

Però empreses com Abertis, que presten un servei essencial, no han pogut tancar i s’han vist obligades a seguir operant tot i el descens del trànsit, i en canvi no es poden acollir a aquestes condicions. En un dels decrets del govern fins i tot s’explicita que les empreses que “garanteixen la mobilitat”, entre d’altres, queden excloses d’aquesta opció. Ara per ara, per tant, l’executiu no preveu que se’ls prorrogui el contracte.

Aquesta situació afecta les concessions d’autopistes, les operadores de transport (com el tramvia de Barcelona o línies interurbanes d’autobusos) o els restaurants d’aeroports, entre d’altres [vegeu més detalls en aquest altre article].

Cap d’elles, però, és tan sensible com Abertis, la principal propietària de concessions de Catalunya, i com l’AP-7, autopista amb una llarga història i que ha estat un negoci esplendorós des que es va construir als anys 70. Des de llavors, la concessió –que inicialment vencia el 2004– s’ha prorrogat en dues ocasions.

Els contactes d’Abertis amb el món polític s’estan fent per dues vies. D’una banda, directament amb el govern, i, de l’altra, amb els partits del Congrés de Diputats. Els dos decrets del govern central ja han estat convalidats pel Congrés, de manera que la resta de formacions ja els han avalat. Però aquests decrets posteriorment es poden convertir en projecte de llei modificat, i el més important: en aquest procés s’hi poden introduir esmenes que modifiquin el text inicial. Amb tot, el tràmit al Congrés es podria esquivar si el govern decidís fer un nou decret.

En teoria, el temps per presentar esmenes s’esgota aquest dimecres, 29 d’abril, però aquest termini es pot prorrogar diverses vegades, de manera que no hi ha data definitiva. Un portaveu d’Abertis no va voler confirmar cap informació, ni tampoc valorar quines expectatives d’èxit tenen els contactes amb el govern. Abertis no està sola: totes les operadores d’autopistes s’han implicat en aquesta operació. Però cap altra té la mida d’Abertis.

Dividends i agències de ràting

Aquesta situació agafa Abertis en un moment especial. Dimarts passat la companyia va aprovar el repartiment d’un dividend de 875 milions als seus accionistes, que des de fa dos anys són bàsicament dos: l’ACS de Florentino Pérez i la italiana Atlantia. Aquest és el tercer dividend més alt de la història d’Abertis i significa que, en principi, cada una d’aquestes empreses s’embutxacarà prop de 440 milions.

I si és en principi és perquè la junta d’accionistes d’Abertis va decidir que la meitat del dividend, que s’ha de pagar al novembre, estigui condicionat al fet que la concessionària no empitjori la qualificació creditícia que li donen les agències de ràting, cosa que implicaria que endeutar-se li sortiria més car.

De fet, un dels avantatges que tindria per a Abertis que el govern li permetés allargar els seus contractes actuals seria, precisament, que li seria més fàcil mantenir el ràting i demanar crèdits als bancs sense haver de pagar més interessos. És a dir, que si el govern allarga el contracte també facilitarà que els accionistes rebin els 440 milions que estan pendents de cobrar. Cal recordar que, amb aquests dividends, ACS i Atlantia volen recuperar bona part dels 16.000 milions que els va costar la compra d’Abertis.

El precedent de l’última crisi

Durant l’última crisi econòmica Abertis ja va portar l’Estat als tribunals al considerar que, segons el contracte de concessió, el descens de trànsit de l’AP-7 d’aquells anys li donava dret a una compensació. En concret exigia 3.000 milions d’euros d’indemnització. L’assumpte va acabar al Suprem i l’alt tribunal, en una decisió del tot inesperada, no va resoldre res: va dir que s’esperaria al venciment del contracte de l’AP-7, el 2021, per dir qui tenia raó. Algunes veus creuen que, en cas que Abertis finalment tingués raó, ara també tindrà dret a una compensació econòmica.