Abertis pagarà 875 M€ a ACS i Atlantia tot i la caiguda del trànsit de les autopistes

BarcelonaNi l’esfondrament generalitzat del trànsit de cotxes ni la incertesa provocada pel coronavirus han impedit que la junta d’accionistes d’Abertis hagi aprovat un dividend de 875 milions d’euros, el tercer dividend més alt de la seva història. La companyia concessionària manté, per tant, els seus plans de retribuir generosament els seus accionistes, que ara bàsicament són dos: el grup ACS de Florentino Pérez i la italiana Atlantia. Poc més d’un 1% del capital segueix en mans de petits accionistes.

Com ha fet històricament la companyia, el pagament del dividend es partirà en dues parts, una a l’abril i una al novembre. La primera meitat dels 875 milions s’abonarà la setmana vinent, mentre que la segona s’entregarà al novembre.

Abans de pagar aquesta segona meitat, el consell d’administració s’assegurarà que el dividend no penalitza la nota que les agències de ràting donen a Abertis, ja que això l’obligaria a pagar interessos més alts pel seu deute, segons ha explicat l’empresa en un comunicat. En el mateix text, la companyia ha “agraït el suport” dels seus accionistes per la “flexibilitat” que han mostrat a l’hora de partir el dividend en dues meitats.

Qui pagarà el descens del trànsit?

El confinament generalitzat provocat pel covid-19 ha fet caure en picat l’afluència de cotxes a les autopistes de França i Espanya, els dos països que més negoci aporten avui dia a Abertis.

La baixada va ser especialment sagnant durant els dies en què només es permetia el desplaçament dels treballadors de sectors essencials: durant la Setmana Santa, per exemple, el nombre de vehicles que van passar per les autopistes espanyoles d’Abertis va caure un 84%. En el cas de França (on Abertis controla Sanef, la principal concessionària del país), la caiguda va ser gairebé idèntica, del 82%.

No està gens clar qui haurà de pagar la factura d’aquest descens de trànsit. L’última vegada que el trànsit de les autopistes espanyoles va baixar amb força, durant l’última crisi, Abertis va reclamar a l’Estat una compensació de 3.000 milions d’euros perquè no s’havien assolit els nivells d’afluència de vehicles previstos al contracte de concessió de l’AP-7. L’assumpte va acabar al Tribunal Suprem, que va prendre una decisió sorprenent: fins al 2021, que és quan expira l’última concessió de l’AP-7, no dirà qui tenia raó.

Com que el Suprem no es va pronunciar, ara tampoc sabem si Abertis tindrà dret a reclamar a l’Estat una indemnització pel descens de trànsit que s’està registrant aquestes setmanes.

L’opa va elevar el deute

Abertis és, d’entre les grans companyies catalanes, la que té un deute més elevat en comparació amb el seu ebitda (benefici abans d’impostos i altres conceptes), tal com revelava un article publicat dissabte a l’ARA. En concret, mentre que la major part de grans empreses no estan ofegades per aquest motiu, Abertis té actualment un deute que supera més de sis vegades el seu ebitda.

Un dels motius que explica aquests registres és que els seus actuals propietaris (ACS i Atlantia) li van endossar bona part del deute que van assumir per poder pagar el cost que va tenir comprar la companyia.

Per poder quedar-se la concessionària, ACS i Atlantia van signar un crèdit amb la banca de 9.824 milions. La major part d’aquests diners (6.500 milions) es tornaran als bancs amb una factura que pagarà la mateixa Abertis: d’una banda, 3.500 milions s’aconseguiran a través d’emissions de deute de la concessionària, mentre que, de l’altra, uns altres 3.000 s’han carregat directament a la companyia catalana en forma de deute a llarg termini.

La resta del crèdit es va pagar amb la venda d'empreses participades, com Cellnex o Hispasat.