Abengoa lluita per sortir del pou de l’endeutament

BarcelonaAbengoa, la primera empresa d’Andalusia i líder de les renovables, fa més d’un any que viu el seu calvari financer. I és tan profund que a la seva pàgina web inclou un apartat sencer d’informació sobre la reestructuració de la companyia. La setmana que ve es viurà un moment important en la possible salvació: la junta general d’accionistes. En principi, aquest òrgan ha de donar llum verda al pla de rescat, ja aprovat pel jutjat mercantil número 2 de Sevilla.

Sembla que la companyia, amb un endeutament que va arribar als 25.000 milions d’euros, ha pogut evitar el concurs de creditors. Però no ha sigut gratuït. Ha buscat acords amb els bonistes -va col·locar emissions per més de 4.000 milions-, els bancs han hagut d’acceptar quitances importants i, per aconseguir finançament, ha hagut de posar com a aval actius rendibles, com la filial dels Estats Units. I la família Benjumea, creadora i màxima accionista de l’imperi, ha vist com la seva participació s’ha reduït a només l’1,4%.

La història de la caiguda d’Abengoa va molt lligada a l’evolució del mercat energètic espanyol dels últims anys. Abengoa va fer una forta aposta per les renovables, especialment per l’energia termosolar. Però el 2011, encara amb el socialista Miguel Sebastián de ministre, va arribar la primera retallada de les primes a les renovables. Una política que va seguir, i accentuar, el seu successor al ministeri, José Manuel Soria, ja del PP.

Expansió i endeutament

Abengoa, davant la situació del negoci a Espanya, va començar una forta expansió a l’exterior (de fet, un 90% dels ingressos ja els rep ara de fora d’Espanya). Però tota aquesta expansió, primer a Espanya i després a l’estranger, va estar molt basada en l’endeutament. I com que a Espanya amb la crisi ja no es generaven recursos suficients per pagar el deute, s’accentuava l’expansió exterior, invertint i endeutant-se, per generar ingressos que poguessin fer front als passius espanyols. Una bola que es va anar fent gran.

Abengoa va buscar el seu cavaller blanc, que l’havia de salvar. Era Gestamp. El grup basc havia d’injectar 350 milions d’euros a la companyia. Però l’acord, ara fa un any, no es va tancar, i Abengoa es va veure abocada al preconcurs de creditors. Fa només dues setmanes el jutjat mercantil número 2 de Sevilla va aprovar el pla de refinançament, amb el suport del 85% de la massa creditora. Una reestructuració valorada en uns 10.000 milions d’euros que inclou quitances de fins al 90% per al deute antic, injeccions de liquiditat equivalents a 1.200 milions, la venda d’actius per valor de 400 milions, i avals financers per més de 800 milions. Un acord que ha de ser aprovat a les jurisdiccions dels Estats Units i del Regne Unit i a la junta general d’accionistes de dimarts.

Però veient els resultats presentats dilluns els números encara tardaran a revertir-se. Abengoa va perdre del gener al setembre 5.413 milions d’euros, davant dels 193 milions de pèrdues del mateix període de l’any passat. I de facturar 3.265 milions els nou primers mesos del 2015 ha passat a facturar només 1.042 milions en el mateix període d’aquest any.

Però superat el sotrac al jutjat mercantil, encara queden els serrells penals. D’una banda, l’Audiència Nacional investiga les indemnitzacions milionàries que van rebre després de deixar els càrrecs l’expresident Felipe Benjumea i l’exconseller delegat Manuel Sánchez Ortega (11,5 milions i 7,7 milions, respectivament). En aquest cas, l’exministre Josep Borrell hi va declarar com a testimoni, perquè no estava present a la reunió el dia que el consell va decidir aquests pagaments. Però sí que consta com a investigat (el que abans s’anomenava imputat) en el cas del presumpte falsejament dels comptes, una causa en la qual és tot el consell el que està sent investigat.