Abengoa, al laberint de les grans fallides

MadridAbengoa, la companyia d'energia i infraestructures sevillana, ha declarat aquesta setmana el concurs voluntari de creditors després que els bancs s’hagin plantat i hagin rebutjat concedir-li més pròrrogues per reestructurar un deute de 6.000 milions d’euros. Si aconseguirà o no sobreviure a la fallida és una incògnita, però –s’acabi liquidant o no– la suspensió de pagaments de la multinacional passarà a la història com la segona més gran d'Espanya.

La primera, la més exorbitant, es remunta al 2008, just després d’explotar la crisi financera mundial i la bombolla immobiliària espanyola. Martinsa-Fadesa, dedicada al negoci immobiliari, va fer fallida amb un deute que superava els 7.000 milions. L’empresa acabaria arribant a un acord amb els seus creditors però l’aventura es va acabar el 2015 amb la seva liquidació. 

Abengoa i Martinsa-Fadesa són les empreses que lideren el rànquing de deute en els processos concursals a Espanya, però no són les úniques. Tampoc són les més grans: quan Martinsa-Fadesa es va liquidar només tenia 70 treballadors. Abengoa en té molts més, 15.000, però només 2.000 a Espanya. 

Evitar la liquidació

A la llista hi ha desenes d’empreses amb deutes molt voluminosos, com la immobiliària madrilenya Reyal Urbis, actualment en procés de liquidació, que va suspendre pagaments el 2013 amb un deute de 3.600 milions. Les immobiliàries Sacresa i Habitat, així com la multinacional gallega d’alimentació Pescanova, també van recórrer al concurs de creditors amb un deute superior a 2.000 milions d’euros, però en aquests casos se’n van sortir i van evitar la liquidació. 

El procés per salvar una empresa que fa fallida és difícil, sobretot quan tenen deutes tan grans. Segons l’experta en dret concursal de la consultora Ernst & Young (EY) Pilar Fernández Bozal, a Espanya, a diferència d’altres països, la cultura és “intentar ajornar fins a l’últim extrem” el concurs de creditors. 

“Moltes vegades es triga tant que la companyia ja està molt tensionada i té poques opcions de prosperar”, apunta Fernández Bozal, sòcia de l’àrea de dret públic d’EY, en relació al volum de deute. Segons l’analista, “s’està intentant trencar amb aquesta dinàmica d’aguantar fins a l’últim moment i que les empreses arreglin la situació abans d’haver d’arribar al concurs de creditors”.  

A Catalunya, Spanair va fer fallida el 2012 amb un deute de 500 milions d’euros. Ni els diners públics que s'hi van injectar van poder salvar la companyia aèria. També va estar a un pas de la fallida la tèxtil catalana Dogi, que el 2009 va presentar un concurs de creditors. Tenia un deute de 42 milions d’euros. Dogi –ara coneguda com a Nextil– és una de les empreses que va traslladar la seva seu fora de Catalunya després de l’1-O. En el cas de la companyia tèxtil –que igual que Spanair va rebre ajudes de la Generalitat–, el fons d’inversió Sherpa Capital va rescatar-la i va aportar els diners necessaris per assegurar-ne la continuïtat. 

Fallides després de la pandèmia

La pandèmia podria disparar les fallides d’empreses. El nombre de companyies que es van declarar en concurs de creditors va baixar el 2020 respecte al 2019, però els analistes apunten que la reducció es deu a les mesures antipandèmia aprovades pel govern espanyol, entre les quals hi ha una moratòria de l’obligació de declarar concursos de creditors.

“La moratòria és per donar aire a les empreses. És un intent de deixar que es recuperin si l’economia millora i la situació del virus es controla. Així s’eviten concursos per circumstàncies puntuals lligades a la pandèmia”, explica Fernández Bozal. La moratòria està vigent per ara fins al 14 de març. Segons l’analista d’EY, en els mesos posteriors a la seva fi, podria haver-hi un allau de fallides. “Pot provocar la presentació d’una xifra de concursos elevat”, sosté.