Els "abandonats" dels sucs Zumosol

BarcelonaAl campament base, situat a l'aparcament on fa uns mesos descarregaven els camions plens de taronges, hi ha col·locat, entre tendes de campanya, un calendari sobre uns palets de fusta. Cada dia que passa acaba guixat amb una creu i al costat hi apareix un número escrit en retolador vermell. Ja som al 247. Són els dies que fa que els treballadors de la planta de Zumosol a Palma del Río (Còrdova) porten tancats a les instal·lacions de la fàbrica per reclamar els salaris i les indemnitzacions que els deu l'empresa i que encara no han cobrat. Gairebé vuit mesos. "Vam començar el 20 de desembre de l'any passat, en ple hivern i aguantant el fred. Ara seguim amb els 40 graus que fa a l'estiu a la vall del Guadalquivir", explica a l'ARA Fernando Trujillo, un dels 38 empleats afectats. La seva història, insisteix, és important perquè és la mateixa de moltes altres indústries d'arreu de l'Estat.

El novembre de l'any passat, la direcció de Zumos Planta SL (propietaris de la fàbrica andalusa on s'esprem el famós suc del cosí de Zumosol) va anunciar a la plantilla que es venia les instal·lacions. La marca va néixer sota el paraigua del grup lleter Pascual, però el 2013 havia passat a mans del hòlding inversor turc Toksöz. Ara els nous amos serien Central Andaluza de Gestión y Suministros de Plásticos SL, una societat que va presentar els comptes per últim cop al Registre Mercantil el 2014. "Era tot un ardit, no era una venda seriosa. Ens van dir que els 38 empleats passaríem a treballar per a ells respectant l'antiguitat, però al cap de 19 dies els compradors van trencar el contracte unilateralment", relata Trujillo.

A partir d'aquí, aquest grup de treballadors fa vuit mesos que viu en uns llimbs legals absoluts. Toksöz se n'ha desentès, perquè considera que després de la venda fallida ja no són la seva responsabilitat. "Diuen que l'altra empresa els va enganyar i no han pagat cap nòmina més", assegura el representant dels empleats de Zumosol. De fet, aquests van estar-se fins a mitjans del gener passat sense poder cobrar la prestació d'atur. Aleshores el sostre de xapa de l'aparcament de la fàbrica on abans hi havia els cotxes dels directius ja protegia les tendes, els fogonets de càmping i les hamaques que han plantat per resistir ocupant la planta i evitar que Toksöz es vengui la maquinària. "Si som aquí, podem intentar que quedi algun actiu quan el jutge confirmi que ens han d'indemnitzar", apunta Trujillo, que als seus 50 anys ha treballat mitja vida a la planta de Palma del Río. Amb els menys de 700 euros que cobra de subsidi no en té prou per mantenir la seva família. "Però estem més tocats psicològicament que econòmicament. És dur venir aquí cada dia i veure-ho aturat", afegeix.

Primera victòria judicial

Durant més de mig any, els treballadors de Zumosol s'han sentit "abandonats" per l'administració pública i invisibles per als mitjans de comunicació, malgrat la campanya que han promogut ells mateixos a les seves xarxes socials. Tot i així, una primera victòria al Tribunal Suprem els ha concedit finalment un altaveu. A finals de juliol, la sentència va ratificar el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia i reconeixia que el segon ERTO de l'empresa (de l'abril a l'octubre del 2021) va ser il·legal. Per tant, la plantilla haurà de cobrar aquestes nòmines. La batalla principal, però, és aconseguir les indemnitzacions per acomiadament. Els judicis s'han anat endarrerint i de moment no arribaran fins a mitjans de setembre, fent que s'allargui l'estada en aquest campament improvisat.

Guanyar aquest conflicte laboral, considera Trujillo, també passa pel boicot dels clients als supermercats, ja que Toksöz encara conserva la marca i manté les oficines comercials a Madrid. "Quan el consumidor vulgui comprar els seus productes cal que pensi, almenys fins que es recondueixi la situació, que és una empresa que està trepitjant els seus treballadors", etziba. Però encara que els 38 de Zumosol senten que ara tenen "la paella pel mànec", són conscients que no és a les seves mans que la fàbrica torni a funcionar. "A Andalusia estem vivint una desindustrialització molt gran. El govern del Partit Popular no està cuidant la indústria. No inverteixen en modernització i tornarem a dependre del sector primari i els serveis. Malauradament, ja hem vist què passa amb això durant la pandèmia", defensa.