Abaixar impostos quan més calen: l'insòlit paradigma de les comunitats autònomes

MADRIDEl trencaclosques de la fiscalitat a Espanya està per acabar. No només perquè arrossega un model de finançament autonòmic caducat des de l'any 2014, sinó perquè l'Estat no afronta una reforma fiscal en profunditat que, fins i tot, li demana Brussel·les. Així ho subratlla l'acadèmic de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas en una conversa amb l'ARA. Casasnovas, precisament, va formar part del comitè d'experts per a la reforma fiscal encarregat d'elaborar una proposta de reforma tributària a l'Estat. La guerra a Ucraïna, però, va deixar aquell document en standby.

Aquesta última setmana, el tema s'ha tornat a posar damunt la taula, cosa que ha generat un "debat creuat", apunta Casasnovas, que recorda que "són dues coses diferents": el model de finançament autonòmic i una reforma fiscal a Espanya.

Anem a pams. La fiscalitat ha tornat a ocupar titulars des que el president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla (PP), va anunciar una rebaixa sobre alguns dels tributs que són competència de les comunitats. Els més importants són: una part de l'impost sobre la renda (IRPF) –es comparteix amb l'Estat–; successions i donacions; patrimoni, i transmissions patrimonials.

Entre les mesures més cridaneres del president andalús hi ha la bonificació al 100% de l'impost de patrimoni, així com la deflactació (adaptar la renda a la inflació) d'un 4,3% dels tres primers trams (fins als 35.200 euros) de la part autonòmica de l'IRPF. En el primer dels casos es beneficia qui té molt patrimoni, mentre que en el segon es beneficia el 82% de la població, va assegurar Moreno.

Què vol dir això? Posem d'exemple que es deflacta al 4% un tram fins a 15.000 euros en què es paga un 14%. Això vol dir que, un cop aplicada la deflactació, es pagarà un 14% fins a 15.600 euros. És a dir, s'ajusta, a la baixa, el que hauran de pagar els contribuents perquè el cost de vida, fruit de la inflació, ha crescut. Ara bé, tècnicament això també afecta les rendes altes si no es toquen els trams més alts de l'IRPF, ja que es veuen arrossegats. "L'única manera de compensar la caiguda de recaptació és augmentar els trams alts", apuntaven fonts del ministeri d'Hisenda del govern espanyol, molt crítics amb la mesura.

L'argument principal d'Andalusia per rebaixar els impostos ha estat el d'ajudar les famílies i empreses a fer front a la crisi actual de preus. "És un model basat en el buit fiscal que necessita el populisme per tirar endavant", criticava la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, mentre atacava "els xamans fiscals i fans de [l'economista i assessor de Ronald Reagan] Laffer", que aposta precisament per rebaixar els impostos com una forma de recaptar més.

Rere l'anunci andalús, però, s'ha generat una espiral: Múrcia, Madrid, Galícia i Castella i Lleó, totes elles comunitats governades pel PP, tenen previst deflactar o rebaixar els trams de l'IRPF o bonificar, encara més, l'impost de patrimoni, entre altres mesures. Això, però, també suposa una pèrdua d'ingressos per a totes les comunitats. "Crec que no és moment d'abaixar impostos. El deute públic és alt, els tipus [d'interès] pugen i tenim un dèficit crònic que no ens permet gaires alegries. El que s'ha de fer és millorar la progressivitat i polítiques d'ajudes selectives", apunta el professor d'economia de la Universitat Pompeu Fabra Antoni Durán-Sindreu. "Una rebaixa fiscal mai és un projecte de país en un moment en què no saps com cobrir la despesa corrent", afegeix Casanovas.

Qui fa anys que abandera aquesta estratègia és Madrid, la comunitat amb uns tipus més baixos d'IRPF i que ara deflactarà tots els trams de l'IRPF. Múrcia també deflactarà els quatre primers trams de la part autonòmica de l'IPRF (fins als 60.000 euros). Galícia, a part de tocar l'impost de patrimoni (augmenta la bonificació fins al 50%), deflactarà aquells trams de l'IRPF fins als 35.000 euros. En el cas de Castella i Lleó, la rebaixa de l'IRPF, entre altres mesures, ja s'havia anunciat a l'inici de la legislatura.

Ara bé, les comunitats sota el mandat de la dreta no han estat les úniques a tocar els impostos. També hi ha el socialista País Valencià, cosa que en un principi va generar incomoditat a la Moncloa. Però el seu president, Ximo Puig, no ha optat per la via de la deflactació, com sí que ho han fet les del PP. Puig ha anunciat una nova tarifa autonòmica (encara l'ha de concretar) de l'IRPF per a les rendes inferiors als 60.000 euros. Amb tot, la comunitat presidida per Puig ha destacat sempre per tenir el tipus màxim de l'IRPF més alt (54%). Cantàbria, la Rioja, Astúries, l'Aragó o les Illes Balears, totes elles comunitats socialistes, no han obert, per ara, aquesta porta. Sí que ho ha fet Extremadura, que ha optat per fer rebaixes d'impostos sobre serveis i productes com les llicències de pesca. Tampoc Catalunya. Per contra, el País Basc va aprovar una rebaixa fiscal a l'estiu.

Anys de reformes estancades

"Tot el que està passant ara ja va començar fa anys amb el PP i hem perdut el nord", diu Durán-Sindreu a l'ARA. En la mateixa línia es pronuncia Casanovas, que sosté que "no toca culpabilitzar només les comunitats autònomes". "El que passa ara és resultat del retard en la reforma fiscal", afegeix. L'economista, de fet, creu que el "desori" fiscal actual no se solucionarà fins que l'Estat afronti aquesta reforma que, entre altres coses, inclou una possible harmonització d'impostos com el de patrimoni perquè deduccions del 100% com la de la Comunitat de Madrid no el facin desaparèixer. De fet, des del ministeri d'Hisenda defensen que el paquet fiscal aprovat és un primer pas.

Però, quin vincle té això amb el model de finançament autonòmic? Aquest sistema es dota de recursos que provenen de tres fons (el de suficiència global, el de garantia dels serveis públics fonamentals i el de convergència; entendre'ls és una tasca heroica). Aquests diners es reparteixen en funció de les necessitats de despesa de les comunitats. Algunes, com el País Valencià, han denunciat reiteradament que estaven infrafinançades, és a dir, que els faltaven recursos per fer front a la despesa. En aquest escenari, és lògic que, davant les baixades d'impostos, el govern espanyol els demani que "siguin coherents, perquè la gran majoria sol·liciten diners a l'Estat". A diferència del que passa amb la reforma fiscal, aquí no hi ha un debat de "blocs ideològics, sinó territorials", diu Casanovas. "La solució del finançament autonòmic no l'aclareixen unes urnes, sinó com alinees els interessos dels barons [del partit] amb el govern central".