ENTREVISTA

Yochai Benkler: “Uber i Airbnb són pur màrqueting corporatiu”

Entrevista al catedràtic de dret empresarial a Harvard i expert en economia col·laborativa

Yochai Benkler: “Uber i Airbnb són pur màrqueting corporatiu”
Paula Solanas
08/07/2017
3 min
1
Regala aquest article

BarcelonaYochai Benkler (1964) canviava fa unes setmanes la gespa del campus de Harvard pels carrers de la capital catalana per participar en el fòrum sobre economia col·laborativa Procomuns, organitzat al viver d’emprenedoria Barcelona Activa. Aquest autor israelianoamericà és el codirector del Berkman Klein Center, un centre de recerca que investiga com el ciberespai està canviant l’economia i la societat. Ferm defensor de la Wikipedia i el software lliure, riu quan es relaciona l’economia col·laborativa amb grans empreses tecnològiques de Silicon Valley.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Per què té una postura tan crítica amb models com Uber i Airbnb?

El primer que cal tenir molt clar: Uber i Airbnb no són economia col·laborativa. Un és una plataforma per intercanviar feina que fa més fàcil connectar els que volen conduir i els que volen que els portin. L’altre és un marketplace de lloguers turístics. Cap dels dos tenen res a veure amb el fet de compartir. La gent pensa que van inventar un nou model, quan en realitat n’han capgirat un que ja existia.

Aleshores, què són?

Crec que és pur màrqueting i branding corporatiu. Si mai et topes amb algú que assegura fer economia col·laborativa la pregunta hauria de ser: és una plataforma per fer els intercanvis més còmodes o es tracta d’un veritable sistema autogovernat per compartir béns?

Però els amfitrions d’Airbnb comparteixen la seva casa amb turistes per treure uns ingressos extres.

I això no és compartir. El que ha passat és que la tecnologia ha abaratit el preu de connectar la gent i els seus recursos. Aquesta reducció del cost de les transaccions obre la possibilitat de prescindir de les empreses tradicionals i substituir-les per plataformes digitals. No podem definir l’economia col·laborativa a través de dos casos concrets.

Com considera que s’ha de legislar aquest fenomen?

Més a nivell local que europeu. Si Airbnb i Uber presenten problemes específics en el transport i l’allotjament turístic, s’han de resoldre en termes més específics. És a dir, a través de normatives sectorials que puguin superar el fet que ara l’empresa és una plataforma online. Crec que Europa sí que ho està fent bé a l’hora d’introduir temes en la línia de la protecció laboral i garantir que ningú perd drets per passar del model tradicional al digital.

Vostè parla d’un altre concepte: els comuns ( commons en anglès). A què es refereix?

Als 90 i principis dels 2000 van començar a sorgir diverses iniciatives i estudis que rebatien la correcció política dels que afirmaven que els mercats s’encarregarien de tot millor que l’estat. Es plantejava una nova manera d’entendre tots aquells recursos que no són d’una sola persona o una empresa, sinó que es poden compartir i construir de manera conjunta. Sobretot, el domini públic del coneixement i les noves tecnologies. El col·lapse financer ha donat marge a pensar l’economia com una cosa més social i ha traslladat la idea que la propietat i el benefici no ho són tot.

Quines empreses inclouria en aquest moviment, aleshores?

Aquelles que ens permeten fer coses que abans eren possibles al carrer, però que ara es poden fer connectant persones d’arreu del món. Més enllà dels incentius purament econòmics i les relacions de poder extractives. Crec que un dels exemples més fascinants és Enspiral, una xarxa a Nova Zelanda amb més de 250 emprenedors i pimes. És el més semblant a una cooperativa agrícola, però amb serveis tecnològics. Aquestes són les històries que considero importants.

¿Veurem canvis regulatoris en economia col·laborativa aviat?

Crec que al mateix Parlament Europeu hi ha molta tensió amb aquest tema. Sembla que l’objectiu de la UE ha de ser que més d’aquests unicorns (empreses valorades en més de 1.000 milions de dòlars) siguin europeus. ¿Per què importa d’on és una multinacional que amaga el cap a Irlanda o crea una subsidiària holandesa per no pagar impostos? Tant me fa si la seva seu és a Europa o no. S’està tractant aquest tema des d’un punt de vista erroni; cal centrar-se en el fet que siguin les pimes i les cooperatives les que generin aquest valor a través de plataformes digitals més socials i obertes.

Quin és el perill que això ho facin grans multinacionals?

L’amenaça real que suposa Uber és el que altres autors ja han batejat com a capitalisme de vigilància. Una sola empresa controla un gran mercat que extreu dades a través del seguiment de la població, gens diferent de com fan Facebook o Google. Aquest poder pot acabar amb pràctiques com discriminar en els preus o esquivar els reguladors.

¿La majoria dels seus companys a Harvard estan d’acord amb les seves idees?

No crec que sigui només a Harvard, però hi ha un corrent dominant al món acadèmic de l’economia que continua doblegant-se al model neoliberal. Crec que continuem buscant respostes després de la crisi i no les trobarem mirant sota la mateixa llum que hem contemplat els últims 40 anys i que ens van conduir al fracàs.

stats