La Xina crea la zona de lliure comerç més gran del món
La potència lidera la signatura del RCEP, que reuneix 15 països i un terç del PIB mundial
PequínLa Xina ha aconseguit fer realitat la seva aposta per crear una gran zona de lliure comerç, en què s’integren les principals economies asiàtiques, que servirà de contrapès a altres blocs comercials com la UE o l’acord EUA-Mèxic-Canadà.
Els 15 països que formen la nova Associació Econòmica Integral Regional (RCEP, per les seves sigles en anglès) reuneixen 2.300 milions de persones, un terç de la població mundial i una gran bossa de potencials consumidors. El PIB de tots junts suma uns 25 bilions de dòlars.
El RCEP el constitueixen els deu països membres de l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, als quals s’han unit la Xina, el Japó, Corea del Sud, Austràlia i Nova Zelanda.
És un acord estratègic per reduir els aranzels, impulsar el comerç i facilitar les inversions a la regió. Previsiblement ajudarà a redefinir i enfortir les cadenes de subministrament regionals.
La signatura del tractat arriba en un bon moment per a la Xina, ja que augmentarà la seva influència a l’Àsia-Pacífic. La retirada dels Estats Units, impulsada per Trump, de l’Acord Transpacífic va deixar una via lliure al gegant asiàtic a la regió per generar nous blocs comercials. I encara que la nova administració de Joe Biden aposti per reconduir la situació, necessitarà temps.
En tot cas, la nova zona de lliure comerç és un avís que els temps canvien. En el futur l’economia pot desplaçar-se de la cooperació transatlàntica a la transpacífica.
Pequín, segona economia del món, té molt a guanyar reforçant el comerç regional ara que la crisi mundial provocada per la pandèmia ha retallat molt les seves cadenes de subministrament amb Occident. Fins i tot el “desacoblament” s’ha convertit en un concepte de moda per alertar sobre els riscos de dependre massa de la Xina.
En contrast amb la crisi d’Occident, les economies asiàtiques emergeixen amb força. Són les primeres a tornar a créixer perquè tenen sota control el covid-19. La Xina confia en finalitzar el 2020 amb un creixement del 2% i, encara que hi ha excepcions com Tailàndia, que tancarà l’any amb una contracció de prop del 7,2%, països com el Vietnam han aconseguit contenir la pandèmia i ja comencen a créixer. El grup és heterogeni i pot crear moltes sinergies: inclou les grans economies de l’Àsia, com la Xina, el Japó o Corea del Sud, al costat de països rics en recursos naturals -Indonèsia, Filipines, Tailàndia- i països de renda baixa com Laos o Cambodja.
A més, el control sanitari permet que s’estigui negociant la creació de corredors turístics i de transport entre els països asiàtics que faran que les relacions siguin més estretes.
Pequín també ha aconseguit que països com Austràlia, amb els quals manté enfrontaments diplomàtics que s’han convertit en vetos comercials, romanguin en el tractat.
L’Índia, fora
De la foto n’ha desaparegut un actor important, l’Índia, tercera economia de l’Àsia. El primer ministre indi, Narendra Modi, va dir que es retirava del projecte per “interès nacional”. Al·legava el risc que els productes xinesos inundessin el mercat indi.
Per als altres integrants és una mala notícia, ja que, a més de fer de contrapès a la Xina, l’Índia aportava una gran massa de consumidors.
El nou tractat es va signar diumenge al finalitzar la cimera de l’ASEAN. El ministre de comerç de Malàisia, Mohamed Azmin Ali, assegurava que la signatura arriba després de vuit anys de negociacions que han sigut “sang, suor i llàgrimes”.
El 2012 la Xina va impulsar la iniciativa per crear una gran zona de lliure comerç en contraposició al tractat transpacífic, TPP, que van començar a desenvolupar els Estats Units el 2010, sota la presidència d’Obama. La guerra comercial que va iniciar Trump el 2018 va ser el catalitzador perquè Pequín es bolqués a aconseguir un acord.
La zona de lliure comerç asiàtica serà una realitat, de moment sense que els Estats Units hi siguin presents. En el futur és possible que convisquin i que països com el Japó, Corea del Sud o Austràlia, aliats naturals dels Estats Units, intentin ser a totes les aliances.
