Tardor calenta de mobilitzacions

BarcelonaFonts del mateix departament de Treball admetien fa uns dies que aquesta seria una tardor calenta pel que fa mobilitzacions laborals. Els auguris s’estan fent realitat si tenim en compte que en poc més de dues setmanes els sindicats han convocat vagues, per aquest ordre, de professors, metges i treballadors del sector públic, on queden inclosos funcionaris i empleats que treballen per a empreses públiques com ara bombers, Mossos d’Esquadra o els mateixos docents i personal mèdic.

Les mobilitzacions també es concentren en poc més de dues setmanes. Començaran els metges d’atenció primària i també de la concertada, que aturaran la seva activitat del 26 al 30 de novembre, s’hi afegiran els professors de primària, secundària i universitat el 29 de novembre, i finalment, el 12 de desembre faran vaga tots els treballadors públics. Aquesta última hauria de ser massiva, si tenim en compte que hi estan convocats més de 250.000 treballadors.

Des del 2013 que no hi havia una revolta funcionarial tan important. ¿Però per què ara? “La gent és més inestable durant la sortida d’una crisi econòmica”, explica l’economista Miquel Puig. “Quan s’està en plena inestabilitat tothom està esporuguit. En canvi, quan es pren consciència que s’està sortint d’aquesta situació la gent no només comença a perdre la por sinó que a més veu la injustícia que està vivint”, afegeix.

El 2015 la despesa salarial de la Generalitat vau augmentar un 6,6%, però aquesta dada es va congelar l’any següent perquè no es van aprovar pressupostos, tot i tenir mil treballadors més. El 2017 l’augment va ser del 7,1%. El gruix de les retallades salarials s’havia produït entre el 2011 i el 2014 -el 2013 tampoc hi va haver pressupost-, amb reduccions de menys del 2% excepte el 2014, quan la tisorada va superar el 7%. En total, entre el 2015 i el 2017 la despesa en sous de la Generalitat va créixer un 14%, mentre que del 2011 al 2014 havia disminuït un 15%.

Els motius de les tres mobilitzacions divergeixen entre els funcionaris i les dues sectorials. La dels treballadors públics, convocada per CCOO i la UGT, és per exigir el retorn de les pagues extres pendents del 2013 i el 2014. La Generalitat hauria de pagar un 10% de la del 2013 en el que queda d’any i calendaritzar la resta entre el 2019 i el 2020, tal com es va acordar per escrit amb l’anterior govern el juny de 2017. En l’última reunió de la taula de negociació, però, el departament de Polítiques Digitals i Administració Pública no només va comunicar als sindicats que no podia pagar sinó que a més va proposar tornar els 1.100 milions entre el 2019 i el 2026.

“Les negociacions ara estan trencades”, assegura el secretari de política institucional i programes de la FeSP-UGT de Catalunya, Carles Villalante. Fonts del departament de Polítiques Digitals i Administració Pública asseguren que el Govern pagaria “demà mateix” però recorden que la llei estatal de pressupostos els ho impedeix. Alhora, recorden que van demanar a la ministra d’Administracions Territorials, Meritxell Batet, que fes una excepció, però ella s’hi va negar. Tot i així, des de la conselleria fan una crida als sindicats perquè tornin a seure a la taula de negociació “d’on no s’haurien d’haver aixecat mai”.

Les aturades de metges i professors, per contra, són per protestar pel deteriorament de les seves condicions laborals, provocades, en part, per les retallades que es van aplicar en els dos sectors durant l’inici de la crisi econòmica. Metges de Catalunya denuncia que han patit una pèrdua de més de 900 professionals des del 2010, baixes, vacances i jubilacions sense cobrir o visites programades a més d’una persona a la mateixa hora.

Per la seva banda, els docents volen que es reverteixin les retallades que es van aplicar de manera “extraordinària” i reclamen fer 23 hores lectives a primària i 18 a l’ESO, una hora menys de les que fan ara en tots dos casos. També exigeixen que les ràtios es redueixin i es contracti més docents.

Malestar sindical

La contraprogramació de mobilitzacions ha generat malestar entre els sindicats. Des de la UGT reconeixen que és “il·lògic” que es concentrin tres manifestacions de treballadors públics en escassament 17 dies. La Intersindical-CSC creu que “l’error” no és que ara hi hagi tres convocatòries, sinó que hagin passat cinc anys sense convocar-ne cap amb aquest gruix de treballadors convocats. Aquest sindicat ha decidit no donar suport a la manifestació del 12 de desembre i ha convocat els treballadors d’oficines i despatxos de la Generalitat a aturar la seva activitat dues hores el mateix dia que la vaga de professors. “La convocatòria de CCOO i UGT és tramposa: fa dues setmanes signaven el conveni laboral amb la Generalitat i ara convoquen la mobilització”, manté Roser Palol, delegada sindical de funció pública del sindicat.