COMERÇ

El TTIP, en via morta

Els ministres de Comerç europeus donen gairebé per perdut l’acord de lliure comerç amb els EUA

El TTIP ha comptat amb una oposició molt mobilitzada a Europa, a diferència dels EUA, on gairebé no se’n parla.
Esther Herrera
24/09/2016
3 min

Brussel·lesL'acord de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units (conegut per les sigles en anglès TTIP) ha entrat en via morta. Després de tres anys de negociacions, les múltiples dificultats no han fet més que créixer i han posat en evidència el que era un secret del domini públic: el pacte no es podrà donar per acabat a finals d’aquest any, com volien les dues potències.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Els titulars de Comerç dels Vint-i-vuit, reunits en una trobada informal a Bratislava, van admetre ahir que “no és realista” completar les negociacions amb els Estats Units a finals d’any, és a dir, abans que Barack Obama -gran defensor de l’acord- marxi de la presidència. Les discussions entre els negociadors europeus i els nord-americans han sigut sempre “molt difícils”, diuen fonts pròximes a la negociació.

A causa d’aquestes dificultats, i del bloqueig en alguns punts clau, diversos estats membres s’han mostrat en contra de continuar avançant en la negociació. Representants dels governs de França, Àustria o Alemanya asseguren que durant les discussions els Estats Units sempre han posat obstacles per arribar a un equilibri que beneficiï totes dues parts. Sobre aquesta qüestió, la comissària de Comerç, Cecilia Malmström, va admetre ahir que “les preocupacions” expressades pels països han demostrat que “per tenir un bon acord, es necessita temps”. Amb tot, la primera setmana d’octubre els equips negociadors es tornaran a trobar a Nova York per intentar avançar en algun dels capítols.

Però la majoria dels països van mostrar ahir el seu escepticisme: el mandat de l’administració Obama acaba el 19 de gener, i la presidència de la UE -que pel sistema rotatori ostenta ara Eslovàquia- considera que tampoc no es podrà arribar a cap conclusió per aquestes dates. Per la seva banda, el vicecanceller i ministre d’Economia alemany, Sigmar Gabriel, molt crític amb el pacte, creu que no hi haurà “cap avenç” en les negociacions fins després de les eleccions dels EUA, a l’espera de saber qui guanyi. Tot i així, el polític ja dóna el TTIP per pràcticament “mort”.

En tot cas, Malmström va assegurar que, al marge de qui surti guanyador als comicis, per força hi haurà “una pausa natural” indeterminada, però que podria de ser “d’uns sis mesos”. La incògnita serà si després les negociacions es reprendran. La comissària, tot i així, va insistir que “encara té sentit arribar a un acord” entre dues potències que gairebé representen el 50% del PIB mundial, una posició que també defensa Espanya. Fa una setmana l’Estat va signar una carta juntament amb altres onze països demanant celeritat en les negociacions.

Tot i que durant les negociacions hi ha hagut progressos en capítols com la cooperació regulatòria o l’accés de productes europeus al mercat nord-americà, segons les fonts consultades, és en capítols clau on les discussions s’han quedat encallades. Per exemple, en la reducció dels aranzels als productes agrícoles, la protecció d’indicacions geogràfiques o l’accés a les licitacions públiques. Washington vol posar obstacles a la inversió d’empreses europees en contractes públics i, sobretot, en el sistema d’arbitratge internacional.

Aquest últim ha sigut un dels camps de batalla de les organitzacions no governamentals i dels opositors del pacte, que temen que en cas de conflicte entre una empresa i un estat l’arbitratge estigui tutelat de forma poc transparent. A causa de la forta oposició de la població a l’arbitratge, Brussel·les va presentar una nova proposta per crear un sistema judicial públic amb jutges altament qualificats on es limitaria el dret de les empreses a denunciar els països. La proposta, però, no ha acabat d’agradar a Washington.

Han passat tres anys des que es van iniciar les discussions. Un temps molt limitat si es té en compte que per signar un acord amb el Canadà es van necessitar cinc anys de negociació i dos més per acabar de perfilar alguns capítols per posar fi a les reticències d’alguns països, com Àustria i Bèlgica. Tot i així, és previsible que aquest acord finalment sí que es pugui signar. No està gens clar que el TTIP tingui la mateixa sort.

stats