El Suprem valida la llista Falciani com a prova contra els defraudadors

MadridQue la llista robada per l’informàtic de sistemes del banc HSBC de Ginebra (Suïssa), el francoitalià Hervé Falciani, era vàlida per perseguir els defraudadors que hi sortien ja ho havien mantingut diversos jutjats i tribunals. Però ara ha sigut l’òrgan més important del sistema judicial, el Tribunal Suprem, qui ha beneït aquest repertori de comptes que va ser lliurat a Anticorrupció com a prova en aquests casos. I això malgrat que Falciani va aconseguir aquestes dades del banc sense permís i que per aquest motiu va ser perseguit per les autoritats suïsses.

Entre els noms que sortien a la llista destaquen una dotzena de membres de la família Botín -entre ells, l’actual presidenta del Santander, Ana Patricia, i el seu pare, Emilio-, però també alguns catalans, com els propietaris de Cirsa (Manuel i Juan Lao), l’exdirigent del PSC Dídac Fàbregas o l’empresari, enginyer i arquitecte Josep Maria Bosch i Aymerich, a qui l’expresident de la Generalitat Artur Mas va atorgar la Creu de Sant Jordi pocs dies després que es publiqués la notícia.

Però la primera sentència del Suprem no és de cap d’aquest casos. L’alt tribunal ha confirmat la condemna a sis anys de presó per dos delictes fiscals a l’enginyer i viticultor canari Sixto Delgado de la Coba, que malgrat ser propietari d’un habitatge protegit i haver cobrat l’atur dos anys va arribar a tenir 6,9 milions d’euros en sis comptes de l’HSBC de Ginebra que mai va declarar a Hisenda.

Gran part dels que van sortir a la llista es van avenir a regularitzar la seva situació amb Hisenda -com els Botín, que ho van fer després que l’Audiència Nacional els obrís una causa-, però un grup reduït dels presumptes defraudadors, entre els quals hi ha Delgado de la Coba, es van negar a pagar el deute. Es van aferrar al que en llenguatge jurídic es diu “la doctrina de l’arbre enverinat”, és a dir, al fet que una prova obtinguda de forma il·lícita no es podria utilitzar en contra d’ells. Van argumentar davant Hisenda i els jutges que Falciani havia robat la llista a l’HSBC i que Suïssa l’acusava per això de diversos delictes.

La finalitat de les proves

Com van fer diversos tribunals abans, el Suprem nega ara la validesa d’aquesta estratègia i assegura que la llista Falciani és una prova vàlida. No ho seria, argumenten els magistrats, si hagués sigut obtinguda per les forces de seguretat o per Hisenda, però sí per algú com l’informàtic francoitalià, que no actuava en nom de l’Estat, sinó “amb el propòsit d’aconseguir un profit econòmic” o “el de fomentar el debat sobre els límits del secret bancari”.

“La prohibició de valorar proves obtingudes amb vulneració dels drets fonamentals cobra tot el seu sentit com a mecanisme de contenció dels excessos policials”, manté la sala penal. Aquesta prohibició “no busca sobreprotegir un delinqüent” processat per proves “arrabassades per un particular” com Falciani, que, quan actuava, no pensava a obtenir o fabricar evidències per a un judici penal.

Els magistrats comparen la informació de Falciani amb la que obté un narco que roba als seus sequaços un fitxer xifrat amb dades bancàries. O amb el cas d’un lladre que, quan entra a robar en una casa, hi troba un cadàver amb signes de violència. En aquests casos, no es pot anteposar “la protecció de les dades personals dels narcotraficants o la intimitat domiciliària d’un assassí a la investigació d’un delicte greu contra la vida o la salut pública”, mantenen.

Col·laboració amb la Fiscalia

La sala recorda, a més, que la primera llista Falciani -en què sortia el nom de Delgado de la Coba- va ser obtinguda gràcies a un escorcoll fet per la justícia francesa al domicili de l’informàtic i que després van ser les autoritats d’aquest país les que per la via de la cooperació internacional van transmetre les dades al govern espanyol.

Hervé Falciani va ser detingut per la policia al port de Barcelona el dia 1 de juliol del 2012 seguint una ordre internacional de detenció de Suïssa per haver robat dades i haver trencat el secret bancari. Des de la presó de Valdemoro, a Madrid, va començar a col·laborar amb la fiscalia Anticorrupció, a la qual va ajudar a extreure la informació de tots els presumptes defraudadors espanyols.

El 18 de desembre del 2012 va quedar en llibertat i va seguir treballant colze a colze amb el ministeri públic, al qual fa facilitar una altra llista de 2.800 noms. L’Audiència Nacional va denegar la seva extradició en considerar que no tan sols no havia comès els delictes que li imputava Suïssa, sinó que havia actuat d’acord amb la llei de prevenció del blanqueig de capitals, que obliga el personal de la banca a informar de qualsevol indici de rentat de diners.