El Suprem anul·la definitivament el concurs d'ATLL, la privatització més gran de la història a Catalunya
Avala la sentència del TSJC que ja havia anul·lat el concurs del 2012
Madrid / BarcelonaEl Tribunal Suprem ha confirmat aquest dimecres la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·lava la concessió a Acciona el 2012 de l'empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL), tal com ha comunicat aquest dimecres el tribunal. Aquesta va ser la privatització més gran de la història a Catalunya, es va vendre per 1.000 milions, dels quals el Govern ja n'havia ingressat més de 300.
Així, el Suprem ha desestimat els recursos que va interposar la Generalitat de Catalunya i Societat General d'Aigües de Barcelona (Agbar) contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del 22 de juny del 2015 que va anul·lar l'adjudicació del contracte de gestió de l'abastiment d'aigua a Acciona.
En aquell moment, el TSJC va considerar que la Generalitat va modificar les clàusules del concurs en un aclariment sobre el calendari d'obres que va fer el director de serveis del departament de Territori i Sostenibilitat. Això, segons el tribunal, suposava una modificació del concurs "afectada per dos dels motius de nul·litat" que preveu la llei, com són la falta de competència i la falta d'un procediment exigible. El Suprem completa ara que aquest aclariment va afegir "confusió" en un "moment capital" del concurs.
El Suprem, doncs, ratifica aquesta conclusió però també matisa que no s'han infringit els principis de llibertat, publicitat i transparència en els processos de licitació i que es va respectar la igualtat de tracte per a tots els licitants. "Al contrari, la sentència s'ha preocupat que la igualtat entre els licitadors, la publicitat i la transparència siguin efectives", conclou.
Per tant, a la pràctica, l'alt tribunal tampoc dóna la raó a Abgar, que en el seu recurs no demanava que s'anul·lés el concurs totalment, sinó només que s'apartés el seu competidor en l'adjudicació: el consorci liderat per Acciona. De fet, aquesta primera sentència del Suprem desestima els recursos tant de la Generalitat com el d'Agbar perquè creu que no hi va haver tracte de favor. A més, l'alt tribunal encara s'ha de pronunciar sobre els recursos d'Acciona i la pròpia ATLL Concessionària.
Tot i això, des d’Agbar valoren la sentència satisfactòriament "després de 5 anys de recursos". La companyia insisteix que des del primer moment va dir "que l’adjudicació era irregular". La companyia, a més, insta a l'Agència Catalana de l'Aigua a anul·lar l'augment de la tarifa de l'aigua d'11,88% que van aprovar el passat 28 de desembre i espera que el govern faci efectiva la sentència.
Acciona, en canvi, no ha volgut fer valoracions sobre l'impacte de la decisió judicial. Fonts de la companyia han assegurat "que prefereixen tenir tots els recursos resolts sobre la taula abans de valorar". Si els altres dos recursos pendents van en la mateixa línia, Acciona, que va ser qui va guanyar el concurs que ara està en entredit, podria reclamar els 300 milions que va abonar a la Generalitat, els cànons que ha pagat anualment, les inversions fetes fins ara durant aquests sis anys i una compensació per no poder executar el negoci, en total com a mínim 440 milions d'euros.
Per la seva banda, fonts d'ATLL han assegurat que la decisió del Suprem no afectarà la prestació del servei que es continuarà donant amb total normalitat.
Com es va fer l'adjudicació?
La Generalitat de Catalunya va adjudicar el 6 de novembre del 2012 a Acciona el contracte de gestió del servei d'abastiment d'aigua 'en alta' Ter Llobregat. Què vol dir 'en alta'? Que agafa l'aigua de la natura, la potabilitza i l’entrega als ajuntaments o a les seves empreses concessionàries perquè en facin la distribució 'en baixa', o sigui, casa a casa. ATLL potabilitza l’aigua que consumeixen uns 4,5 milions de persones de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Al concurs també s'hi van presentar la Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB), que va recórrer la decisió davant l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC). A conseqüència d'aquest recurs es va suspendre el procés i es va paralitzar el contracte. Després, l'OARCC va aixecar la suspensió automàtica i la Generalitat va formalitzar el contracte amb Acciona, que va començar a prestar el servei el gener del 2013. Però un dia després l'OARCC va estimar part del recurs de la SGAB i va excloure Acciona del procés.
El Suprem considera que, malgrat que la resolució de l'OARCC no suposés la nul·litat de l'adjudicació a Acciona, n'és conseqüència inseparable, i creu que "en un moment cabdal" es produeix un "element de confusió que vicia la licitació perquè afecta el contingut de les ofertes". Per això, conclou el magistrat, "cal mantenir la nul·litat de l'adjudicació i també suprimir l'exclusió d'Acciona".
Així doncs, la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem considera que com que hi ha una contradicció "susceptible" de causar confusió als licitadors, la igualtat de condicions exigeix la decisió presa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: mantenir la nul·litat de l'adjudicació de contracte.
Què implica aquesta sentència?
Hi ha dues opcions. D'una banda, la Generalitat, sota el govern de Puigdemont, es va comprometre, en cas de sentència contrària al seu recurs, que ATLL tornés a mans públiques. De l'altra, si el Govern decidís ara tornar-la a privatitzar, el preu de l'adjudicació podria ser molt superior, perquè les condicions del mercat són ara molt més favorables que el 2012.
Ara queda per veure si Acciona reclamarà danys i perjudicis per l'operació -ja va dir que tenia la intenció de fer-ho- i quina quantitat podria suposar aquesta indemnització. El 2015 aquest grup va enviar una carta a la CNMV en què calculava que hauria de rebre 296 milions d'euros en concepte d'aquesta compensació, una xifra que l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell va elevar a 326 milions i que l'estiu del 2016 el secretari d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, va elevar a 400 milions.
