1. Com s’ha tramitat l’adjudicació del recompte del 21-D?
La tria de l’empresa que farà el recompte de vots del 21-D s’ha fet sense concurs públic i adjudicant-lo directament a la multinacional Indra. Tot i que en ocasions anteriors les eleccions ja s’havien convocat amb terminis similars, l’Estat ha optat per adduir la “defensa nacional” per fer un tràmit d’emergència. El 2016 l’Estat va adjudicar el recompte de les eleccions generals amb un tràmit urgent (que no d’emergència). En aquella ocasió almenys va convocar tres empreses individualment i els va demanar que fessin ofertes. Ara, però, no s’ha donat l’ocasió a ningú més que a Indra perquè pogués oferir el servei. Tampoc s’ha publicat el contracte en cap pàgina oficial ni s’ha establert el plec de condicions tècniques i econòmiques habitual.
2. En què consisteix aquest procediment d’emergència?
Es reserva per a aquelles situacions en què l’Estat ha de resoldre una licitació de manera molt urgent. Segons la llei de contractes públics això es pot justificar per cas que hi hagi un “esdeveniment catastròfic”, una situació que pugui suposar un greu perill o per necessitats que afectin la “defensa nacional”.
3. ¿Aquest tipus de tramitació tan poc habitual pot insinuar el risc que es produeixi una tupinada en el recompte?
No. Totes les fonts consultades descarten que es pugui produir cap irregularitat. A més, Indra farà el recompte provisional. L’oficial es fa posteriorment. Sigui com sigui, la Generalitat indica que, per donar més garanties, l’endemà de les eleccions Indra també publicarà el recompte mesa per mesa, i no només per municipis, com fa habitualment.
4. Quina relació té l’estat espanyol amb Indra?
N’és el principal accionista, amb un 18,7% del capital. Això genera dubtes: ¿fins a quin punt una adjudicació a dit a una empresa que controla el mateix estat és un conflicte d’interessos? A la pràctica, l’empresa ha mantingut un monopoli en la gestió de processos electorals a Espanya.
Rajoy adjudica a dit a Indra el recompte electoral del 21-D
L’Estat al·lega “necessitats que afecten la defensa nacional” per fer un tràmit d’emergència sense concurs
BarcelonaL’aplicació de l’article 155 ha provocat una situació d’excepcionalitat en molts àmbits de la política i la societat catalanes. I la convocatòria d’eleccions del 21 de desembre no se n’ha escapat. Segons ha pogut saber l’ARA, el recompte dels comicis s’ha adjudicat a dit a Indra, sense que la resta de companyies competidores hagin pogut optar al contracte. Indra és una empresa de la qual l’Estat és el principal accionista individual, ja que controla el 18,7% del capital. El mateix Estat ha fet servir el que s’anomena una tramitació d’emergència, una excepció que recull la llei de contractes del sector públic per si l’administració “ha d’actuar de manera immediata a causa d’esdeveniments catastròfics, de situacions que suposin un greu perill o de necessitats que afectin la defensa nacional”. De fet, el Butlletí Oficial de l’Estat ja va publicar que tots els tràmits relacionats amb el 21-D es farien per aquesta via d’emergència.
El president espanyol, Mariano Rajoy, va convocar les eleccions el 27 d’octubre. Aquest anunci sobtat donava un marge de menys de dos mesos entre l’anunci dels comicis i la data de la votació. En un context normal, l’administració que organitza les eleccions hauria penjat el contracte en una pàgina web pública juntament amb el corresponent plec de condicions tècniques i econòmiques. A partir d’aquí, les companyies interessades haurien fet les seves propostes i els tècnics escollirien l’oferta guanyadora.
Des de l’aplicació del 155, el ministeri de l’Interior és qui ha assumit les competències per convocar eleccions a Catalunya en lloc dels departaments de Governació o Economia. Concretament Juan Antonio Puigserver, l’actual secretari general tècnic del ministeri que dirigeix Juan Ignacio Zoido, va ser nomenat el 3 de novembre per coordinar l’organització del 21-D. Fonts del ministeri de l’Interior, però, es van excusar dient que l’adjudicació del recompte l’ha fet la Generalitat i no l’Estat (tot i que és l’Estat qui té el control de la Generalitat per l’article 155). Fonts del govern català expliquen que, per la falta de temps, s’ha triat Indra perquè era l’última empresa que havia fet el recompte d’unes eleccions catalanes (les del 27-S), cosa que reduiria el “risc” i evitaria “incidències” en el recompte.
Habitualment la convocatòria per al recompte d’unes eleccions es fa amb uns sis mesos d’antelació perquè les empreses puguin preparar bé els seus projectes i els tècnics fixin les condicions, però el tràmit també es pot escurçar. Sigui com sigui, sota el context d’emergència que ha fet servir l’Estat, aquest no té l’obligació de tramitar cap expedient ni de fer pública la licitació, sinó que pot escollir lliurement a qui li adjudica el contracte. En aquest cas, la beneficiada ha sigut Indra. De fet, aquest procediment d’emergència és aplicable a qualsevol compra que faci l’administració pública, si pot justificar que ho fa a causa d’una catàstrofe o per garantir la defensa nacional. En cas contrari, la decisió es podria impugnar.
Així doncs, fins que el contracte no es faci públic tampoc es podran conèixer quines han estat les condicions econòmiques. De totes maneres, fonts del sector recorden que les últimes eleccions catalanes es van adjudicar per un pressupost d’uns 1,5 milions d’euros. Encara que l’adjudicació s’ha fet amb un procediment sense precedents, les mateixes fonts insisteixen que amb els sistemes actuals de gestió de dades és molt difícil manipular una votació i que el tràmit no ha d’influir de cap manera en els resultats del 21-D. De fet, “per incrementar les garanties del recompte” en aquesta ocasió es publicaran els resultats no només per municipi sinó també per meses electorals.
Indra, que no ha volgut fer cap valoració en ser contactada per l’ARA, ha ostentat un quasi monopoli en la gestió d’eleccions de la història de la democràcia espanyola. Només les ha perdut un cop, en les generals del 2015, quan el recompte se’l va adjudicar la catalana Scytl en consorci amb Tecnocom.
A més de tenir l’Estat com a primer accionista (ho és a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials, Sepi), la resta de grans accionistes d’Indra són la Corporación Financera Alba, societat que controla el Grup March (amb un 10,5%), i el fons nord-americà Fidelity Management Research (9,4%).
Convocatòria urgent
Tot i així, aquesta no és la primera vegada que l’Estat escurça el concurs públic per a unes eleccions per la falta de temps. En les últimes generals del 26 de juny del 2016, l’executiu de Mariano Rajoy ja va decidir utilitzar un procediment negociat d’urgència per adjudicar el recompte. A diferència de la tramitació d’emergència utilitzada ara, aleshores es va convidar un nombre limitat d’empreses perquè presentessin les seves ofertes. Les escollides per participar van ser la mateixa Indra, Scytl i Ibermática. En aquella ocasió tampoc es va fer públic el concurs i les condicions no es van saber fins que es va resoldre.
Llavors Indra va obtenir el contracte fent una proposta que retallava un 40% el preu original del concurs. Finalment, l’adjudicació es va fer per un pressupost de prop de 9,5 milions. En les pròximes eleccions catalanes, però, no s’ha contactat cap altra empresa i Indra s’ha adjudicat el contracte a dit.
