Rajoy acomiada l’any sense aprovar cap llei econòmica clau

BarcelonaL’economia va ser la taula de salvació on aquest divendres es va aferrar Mariano Rajoy per abordar el balanç d’un any “extraordinàriament difícil”. Per al president del govern espanyol, l’evolució de l’economia espanyola només ha trobat un únic obstacle: “l’ombra” de Catalunya, que l’ha obligat a revisar a la baixa les previsions de creixement per a l’any que ve. La resta va ser una llista d’èxits. Rajoy es va felicitar per les xifres de creació d’ocupació, per les d’exportacions, per les de recepció de turistes i, sobretot, perquè complirà amb Brussel·les. Però un cop va acabar el discurs, va haver de reconèixer als periodistes que “sempre és millor aprovar els pressupostos que prorrogar-los”. L’any econòmic del president popular s’acaba sense tirar endavant la llei que és el pal de paller de qualsevol govern (pressupostos) i sense solucionar dues reformes estructurals pendents: pensions i finançament autonòmic.

La resposta repressiva de l’Estat després de l’1 d’octubre li ha costat a Rajoy els pressupostos del nou any. Fins i tot aprovant l’actualització de la quota basca no ha aconseguit conservar els nacionalistes bascos d’aliats. El PNB ja va avisar que si l’Estat es passava de la ratlla no tindrien res a negociar i, de moment, així s’ha mantingut fins ara.

És per això que el PP encara el 2018 sense pressupostos, cosa que li impedeix per ara complir amb Ciutadans en iniciatives com la rebaixa de l’IRPF a les rendes més baixes i les cinc setmanes de baixa per paternitat. A més, altres compromisos com l’increment salarial per als funcionaris també han de quedar xifrats als comptes, sobretot perquè, tot i que tot fa pensar que el 2018 Espanya podrà deixar de passar els exàmens d’Europa, encara necessita el seu aval als pressupostos.

Ni pensions ni finançament

El que sí que va aprovar aquest divendres una última reunió del consell de ministres carregada de temes econòmics va ser la revalorització mínima de les pensions. Des del 2011 que les pensions creixen només un 0,25% per exercici, independentment de l’evolució dels preus, cosa que ha condemnat els pensionistes a perdre poder adquisitiu any rere any. Si es confirma la dada de l’IPC del desembre avançada ahir, els pensionistes hauran perdut un 1% de poder adquisitiu aquest 2017, perquè els preus hauran crescut un 1,2% i les pensions només un 0,25%. A banda, aquest 2017 les extres de Nadal i estiu dels pensionistes s’han tancat gràcies a un crèdit de 10.000 milions, un nou pedaç per tapar un problema estructural: la despesa creixent de la Seguretat Social provocada per l’envelliment de la població i la insuficiència d’ingressos. Rajoy ha buidat la guardiola. El govern central va trobar-se-la amb més de 60.000 milions i ara en queden 8.000. Per intentar fer-ho sostenible, els partits conjurats al Pacte de Toledo es van proposar abordar urgentment una reforma que amb prou feines han començat. Les reunions no han consensuat ni un punt, segons fonts de l’oposició, perquè el PP no vol discutir cap canvi en la revalorització.

L’altra gran font de problemes a Espanya és el sistema de finançament autonòmic. Quan Rajoy va aconseguir l’abstenció del PSOE per ser investit president es va comprometre a abordar-la, però s’ha arribat a final d’any i no se n’ha tret l’aigua clara. Es va obrir una comissió d’experts que van presentar un document amb propostes que demostren la falta de consens: es va entregar amb un 40% de vots particulars. La sensació de molts va ser que la reforma, si es produeix, no serà profunda.

Rajoy va entonar un discurs triomfalista en un últim consell de ministres farcit de decrets d’última hora i obviant que no ha apuntalat tres pilars fonamentals de la política econòmica d’Espanya.