Quines són les mesures anunciades pel BCE i quin impacte tenen?

Draghi avisa: "La probabilitat que hi hagi una recessió és petita, però ha crescut"

Mario Draghi, president del BCE, a la roda de premsa.
i àlex Font Manté
12/09/2019
2 min

BarcelonaEl Banc Central Europeu (BCE) ha reactivat avui tota l'artilleria i ha anunciat tot un seguit de mesures per mirar de reanimar l'economia europea (que tan sols va créixer un 0,2% al segon trimestre, dues dècimes menys que l'anterior) i que flirteja amb la recessió, és a dir, amb una caiguda de l'economia. "La probabilitat que hi hagi una recessió és petita, però ha crescut", ha assegurat Mario Draghi, president del BCE.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Aquestes són les principals mesures que ha anunciat avui:

Tipus d'interès al 0% molt de temps

Els tipus seguiran a l’actual 0%, el nivell en què es troben des del 2016 (que alhora és el nivell més baix de la història de l’euro), força temps més. L’últim cop que va parlar, Mario Draghi va dir que no preveia apujar-los fins a l’estiu del 2020. Ahir va rectificar i va anunciar que ara no hi ha cap horitzó per apujar-los. Amb uns tipus al 0%, els bancs es queixen que és difícil fer negoci perquè hi ha poc marge, però Draghi va sentenciar que s’hi haurien d’adaptar. Que els tipus segueixin baixos és una bona notícia per als que tenen una hipoteca a tipus variable, perquè això vol dir que la quota mensual que paguen seguirà en nivells similars a l'actual, amb un Euríbor per sota de zero.

Cobrar pels dipòsits

Ara els bancs ja pagaven un 0,4% pels diners que dipositen (que guarden) al BCE. L’objectiu: que els bancs preferissin destinar-los a donar crèdits enlloc de guardar-los. Però sembla que n’hi ha prou i ara pagaran un 0,5%: per cada 100.000 euros que guarden al BCE els bancs en paguen 500 de comissió. Més que queixar-se’n, el que han de fer els bancs és “adaptar els seus models de negoci als canvis tecnològics”, va dir Draghi. Dit d'una altra manera: fusions i acomiadaments a la vista en el sector.

Compres de deute

Un dels grans llegats de Draghi haurà sigut que el BCE compri quantitats massives de deute sobirà (dels països) amb l’objectiu de reanimar l’economia, seguint l’estela del que ja era acceptat als Estats Units. Fins i tot ha comprat milers de milions de deute corporatiu (de les empreses). El desembre passat va aturar les compres (que alguns critiquen perquè consideren que dopen els mercats de diners i podrien causar bombolles), però ara en tornarà a fer.

Crèdit barat als bancs

El BCE ja havia anunciat una nova ronda de TLTRO, la coneguda com a barra lliure de diners: bàsicament això vol dir que els bancs podran accedir a diner barat. Però el TLTRO té una condició: els diners s’han de destinar a donar crèdit (no es poden reinvertir, per tant, en elements no productius com deute públic). És una altra manera d’intentar reanimar l’economia. Ahir va especificar que les condicions seran encara més favorables per als bancs.

stats