Patacada històrica: el PIB cau un 5,2% respecte a l'últim trimestre del 2019
La paralització pel covid-19 provoca una caiguda interanual d'un 4,1%
BarcelonaLa crisi derivada del covid-19 ha provocat la pitjor caiguda del producte interior brut (PIB) espanyol de la sèrie històrica. L'economia espanyola ha patit un descens d'un 5,2% el primer trimestre del 2020 respecte al trimestre anterior, segons les dades publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Fins ara, la pitjor caiguda del PIB en la sèrie històrica, que comença el 1970, va ser el primer trimestre del 2009, en plena crisi financera, quan el descens va ser d'un 2,6%.
En els tres trimestres precedents l'economia espanyola creixia a un ritme trimestral d'un 0,4%. La caiguda del 5,2% que ha publicat l'INE supera fins i tot les previsions que havia fet el Banc d'Espanya, que calculava un descens d'un 4,7%.
En taxa interanual, la caiguda del PIB ha sigut d'un 4,1%, quan el trimestre anterior es va registrar un increment d'un 1,8%. En taxa interanual no és el pitjor descens de la història, ja que el segon trimestre del 2009 la caiguda va ser d'un 4,4%.
La demanda nacional va restar 4,3 punts a la variació interanual del PIB en el primer trimestre, la contribució negativa més alta en set anys, 5,6 punts inferior a la del quart trimestre. Per la seva banda, la demanda externa va aportar 0,2 punts, tres dècimes menys que el trimestre passat. Això equival a 102.000 llocs de treball.
Caiguda del consum i augment de la despesa pública
Les dades trimestrals mostren un enfonsament del consum de les llars d'un 7,5%, sense precedents en la sèrie històrica. En canvi, la despesa pública va trepitjar l'accelerador entre gener i març i va créixer un 1,8%, l'augment mes elevat en dotze anys, concretament des del primer trimestre del 2008.
La despesa en consum de les institucions sense fins de lucre i al servei de les llars va avançar un 0,8%, cinc dècimes més que en el trimestre precedent. La inversió, per la seva banda, va registrar en el primer trimestre la pitjor caiguda en 11 anys (des del segon trimestre del 2009), al baixar entre el gener i el març un 5,8%.
Les exportacions i importacions es van desplomar en els dos casos un 8,4% en el primer trimestre. Les vendes a l'exterior venien de créixer un 0,6% en el trimestre anterior, mentre que les importacions havien caigut en l'últim quart del 2019 un 0,8%.
En termes interanuals, el consum de les llars va mostrar un retrocés del 6,7%, la caiguda més pronunciada en la sèrie històrica, mentre que la despesa pública va experimentar el seu augment més elevat des de finals del 2009, amb un avanç interanual del 3,6%.
La inversió es va enfonsar un 6,7% respecte al primer trimestre de l'any passat. Aquest indicador no registrava una caiguda d'aquesta magnitud des del primer trimestre del 2013. Les exportacions van baixar un 6,3% respecte al primer trimestre del 2019, en contrast amb l'augment interanual del 3,3% experimentat en el trimestre anterior, mentre que les importacions es van desplomar un 7,4% i venien de créixer un 2,1% en l'últim quart del 2019.
Reacció del govern
La primera reacció del govern espanyol a la dada l'ha fet el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, en una entrevista a la SER, en què ha dit que l'executiu sabia que la pandèmia tindria unes despeses econòmiques elevades. "No havíem sotmès mai l'activitat econòmica a una aturada d’aquestes característiques", ha indicat, i ha recordat que l'únic precedent similar que hi ha és de fa un segle.
"Hem anticipat la necessitat d'un pla de reconstrucció de l'economia sabent que aquest era l'escenari que ens trobaríem", ha dit el ministre, que ha argumentat que el pla de desescalada també té a veure amb afrontar aquesta situació per evitar una caiguda econòmica més gran i que es pugui remuntar.
