Calviño competirà amb els candidats d'Irlanda i Luxemburg per presidir l'Eurogrup

Barcelona / Brussel·lesEls rescats econòmics, els crèdits vinguts d’Europa, les condicions i, al cap i a la fi, les retallades, de l’anterior crisi econòmica es van coure a la cuina de l’Eurogrup, l’òrgan informal que reuneix els 19 ministres de finances de l’Eurozona. Amb ja gairebé els dos peus posats dins una recessió encara més profunda, l’Eurogrup busca president que a partir del 13 de juliol substitueixi el portuguès Mário Centeno. I la cursa oficial va començar ahir, amb la presentació de les candidatures de la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, que haurà de competir amb l’irlandès Paschal Donohoe i el luxemburguès Pierre Gramegna, en una votació entre els mateixos 19 ministres el 9 de juliol.

Aquest dijous era la data límit per presentar les candidatures i el govern espanyol ha estat el primer en postular Calviño per ocupar el càrrec. La vicepresidenta espanyola ja partia com una de les favorites en totes les travesses per la seva experiència anterior com a directora general de pressupostos de la Comissió Europea, però també per la continuïtat que implicaria en els difícils equilibris polítics dins les institucions (Centeno també prové d’un govern socialista i d’un país del sud europeu). La Moncloa va emetre un comunicat on recordava que “és una responsabilitat que Espanya no ha exercit mai i que tampoc ha dut mai a terme una dona”.

Però malgrat estar molt ben situada, els equilibris no seran fàcils, perquè el fet que hi hagi tres candidatures ja implica que no hi ha prou consens al voltant de la seva figura. Calen 10 vot, i dels 19 ministres que formen l’Eurogrup, vuit provenen d’un govern conservador, cinc de socialistes, quatre són liberals i dos de coalicions nacionalistes o d’extrema dreta.

El candidat irlandès, Paschal Donohoe és qui forma part de la família conservadora i qui, a priori podria semblar que pot recabar més vots. Però no és tan senzill, perquè el color polític a Europa no sempre implica la mateixa línia en política econòmica i fiscal europea, com bé està demostrant la divisió entre estats per aprovar le pla de recuperació post-pandèmia.

Alemanya, per exemple, dona suport a Calviño però el seu govern és una coalició de conservadors i socialdemòcrates on justament el ministre de finances és de la segona família. França, amb un govern liberal, també votaria en favor de Calviño encara que Luxemburg hagi presentat a Pierre Gramegna, ministre liberal que ja va competir amb Centeno en l’anterior elecció. I Grècia, amb un govern conservador, pot estar més interessada en la presidència de Calviño, perquè representaria els interessos del sud, malgrat que formalment la presidència de l’Eurogrup ha de representar els interessos dels 19 països. L’irlandès podria aconseguir el suport dels països nòrdics com els Països Baixos (govern liberal), però Irlanda també pugna per presidir l’Organització Mundial del Comerç, justament amb la ministra espanyola d’Exteriors, Arancha González Laya, cosa que podria influir en la negociació.

El repte en els propers dos anys i mig (prorrogables) per a la presidència de l’Eurogrup és justament intentar trobar el consens que ha faltat els últims anys per aprofundir en la unió fiscal i monetària. Tot i que de facto és l’ens on els governs de la zona euro prenen la gran majoria de decisions sobre política fiscal, l’Eurogrup és un òrgan informal. La seva existència no està regulada ni en els tractats fundacionals de la Unió Europea ni en cap altra legislació. Tampoc no es registren actes de les reunions, que són a porta tancada.

De fet, l’Eurogrup està al centre de les crítiques perquè és l’òrgan on s’escenifica la incapacitat dels governs de posar-se d’acord per trobar una sortida a la crisi econòmica derivada del covid-19 i sobre com s’han d’articular ajudes als països més afectats. A l’abril va aprovar una línia de crèdits per valor de 500.000 milions d’euros però van deixar en mans de la Comissió elaborar un pla de recuperació més ambiciós que no ha vist encara la llum per la divisió entre nord i sud, tant pel volum com per l’equilibri entre crèdits i transferències, com per les condicions lligades a l’obtenció dels diners. La tasca del relleu de Centeno serà, doncs, teixir aquest consens i per això en la carta de motivació que va enviar ahir, Calviño feia referència a la necessitat de trobar l’equilibri entre la protecció de l’economia i la sostenibilitat de les finances públiques.

Suport del PP, C's, Podem i Vox

El portaveu del Partit Popular, Javier Maroto, ha elogiat "la capacitat tècnica" de Calviño i ha assegurat que la seva formació dona suport a la candidatura de la vicepresidenta. Segons Maroto, el PP mai vetarà un candidat socialista a una posició internacional "si és bo per a Espanya". També l'eurodiputat del PP Esteban González Pons ha piulat en suport de Calviño, com també s'hi ha pronunciat a favor l'eurodiputat de Ciutadans Luis Garicano, que ha assegurat que "té tant l'experiència de formar part d'un govern nacional com de les institucions europees". També Podem i Vox s'hi han pronunciat a favor.