L’economia ja creix per sota del 3%
El PIB espanyol frena en el primer trimestre, coincidint amb les pitjors dades d’atur des del 2014
MadridAmb aquest, Espanya acumula 18 trimestres seguits de creixement econòmic. Dels 54 mesos que això suposa, com a mínim els últims 12 han estat sota els avisos constants d’una imminent desacceleració. Però, tot i això, des del 2015 el ritme de creixement del PIB espanyol no baixava del 3% interanual. Finalment la tendència s’ha trencat aquest primer trimestre del 2018. La dada avançada de creixement de l’economia fins al març que ahir va publicar l’Institut Nacional d’Estadística (INE) situa el progrés del PIB en un 0,7% trimestral i en un 2,9% respecte al mateix trimestre de l’any anterior.
Aquesta dada arriba un dia després que l’Enquesta de Població Activa (EPA) constatés el pitjor inici d’any en termes de destrucció d’ocupació des del 2014. Es van sumar 29.400 aturats, que van elevar la taxa al 16,7%. Habitualment, el primer trimestre de l’any no és el millor per a l’economia espanyola, sobretot pel que fa a l’ocupació, per l’estacionalitat d’una economia molt dependent del turisme. Tot i això, cal tenir en compte que aquest any la Setmana Santa ha caigut justament al primer trimestre i que, malgrat això, el mercat de treball espanyol ha destruït més llocs de treball que els anys anteriors.
Per al ministre d’Economia, Román Escolano, aquestes xifres no s’han d’interpretar com un senyal que s’arriba a l’esgotament d’un cicle econòmic. El substitut de Luis de Guindos hi insistia ahir en la roda de premsa posterior al consell de ministres, en què va defensar que un 0,7% de creixement trimestral i 2,9% interanual “consoliden un període de creixement sòlid i sostingut durant més de vuit anys”.
De fet, és un creixement fins i tot superior al previst per l’executiu espanyol per a aquest 2018. El govern de Mariano Rajoy preveu tancar l’any amb un avanç del PIB del 2,7%, per tant, inferior al que representa un augment trimestral del 0,7%. És un pronòstic prudent al costat del de l’FMI, que va elevar ara fa deu dies les previsions de creixement per a l’economia espanyola fins al 2,8%. El Banc d’Espanya, en canvi, també calcula que el PIB espanyol avançarà un 2,7% aquest any.
Espanya ha sigut un dels motors de creixement econòmic de l’eurozona en els últims anys i l’FMI el situa com la segona economia avançada que més creixerà aquest any després dels EUA. Però, ara fa dos dies, el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, tornava a intensificar les alarmes en avisar que l’eurozona perd pistonada, un dels motius pels quals encara no ha aturat les mesures extraordinàries en política monetària i Espanya pot començar-ho a notar.
Escolano va comparèixer ahir per presentar el Pla d’Estabilitat que Espanya ha d’entregar cada sis mesos a Brussel·les pel fet d’estar encara sota el control pel procediment de dèficit excessiu. Un quadre on va dibuixar un escenari futur en què a partir del 2019 el creixement del PIB espanyol baixarà fins al 2,4% i se situarà al 2,3% el 2012. El ministre d’Economia va destacar el canvi de model productiu de l’economia espanyola, més basada en la inversió i el comerç exterior, i va posar en valor la fita d’haver arribat a 18 trimestres seguits creixent. L’Airef va emetre ahir un comunicat en què avalava aquestes xifres i les considerava “prudents” a curt termini i menys prudents, en canvi, com més s’allunya l’horitzó d’objectiu.
Millors xifres per a Catalunya
I en tot aquest panorama, on queda Catalunya? Si l’FMI, el Banc d’Espanya i el mateix govern espanyol creuen que Espanya pot créixer per sobre del 2,7% aquest any és perquè tots han revisat a l’alça les seves previsions després d’haver-les rebaixat a causa de la “incertesa” provocada per la situació a Catalunya. La mateixa Airef apunta en el comunicat que va fer ahir sobre el Pla d’Estabilitat que “els pitjors escenaris associats a l’augment de la incertesa a Catalunya semblen haver-se descartat”. Tot i això, el mateix organisme apuntava que Espanya estaria creixent ara mateix una dècima més si no fos per Catalunya.
Les dades del primer trimestre, però, contrasten amb aquesta afirmació. Mentre que en el conjunt d’Espanya l’atur va augmentar 0,36 punts percentuals, a Catalunya es va reduir en el mateix percentatge. Pel que fa al PIB, l’última actualització de l’índex que l’Airef actualitza setmanalment per seguir l’evolució del PIB català situa la previsió de creixement per al primer trimestre en un 0,8% (dada actualitzada després de la publicació de l’índex de comerç minorista).
Que els vents de cua començarien a afluixar és un avís que arriba de diverses institucions des de fa mesos però l’economia ho ha començat a notar aquest 2018.
