Laberint hipotecari

Barcelona / MadridLa hipoteca, el préstec estrella de les entitats espanyoles i el terme que condensa moltes de les preocupacions financeres dels clients bancaris, viu uns dies d’insòlita inseguretat jurídica. La situació creada dijous arran de la decisió del Suprem de canviar la jurisprudència sobre el pagament dels impostos associats a les hipoteques per carregar-lo als bancs va ser esmenada divendres per una altra instància del mateix tribunal, que deixava en suspens un canvi de rumb que per a les entitats suposava una nova sagnia. “Estem tan estupefactes com vosaltres”, deia una font financera la setmana passada.

Aquella estupefacció explica el que es vivia ahir al mercat dels préstecs per a habitatge, i que s’allargarà durant dues setmanes. Aquest és el temps -fins al 5 de novembre- que s’ha donat el Suprem abans de reunir-se i posicionar-se definitivament sobre la qüestió, que afecta aproximadament l’1,5% del valor de les hipoteques.

L’ARA va voler experimentar en primera persona el que viuran els pròxims dies els clients interessats a obtenir una hipoteca i va comprovar que la casuística era ben variada. Un primer factor a considerar és que la informació que els bancs donen sobre aquest producte -el seu producte estrella- s’ha congelat. Alguns bancs espanyols estan revisant les condicions dels préstecs hipotecaris i no n’ofereixen detalls.

Així, les webs del BBVA i Bankia presenten un avís d’“informació no disponible” quan s’accedeix a l’apartat d’hipoteques. En canvi, el Sabadell i el Santander havien retirat de les seves webs la informació sobre hipoteques. En aquests dos casos, els usuaris que la busquen a la pàgina es troben amb un anunci d’altres productes financers de l’entitat. Pel que fa a Caixabank, Bankinter, Liberbank i Caixa d’Enginyers, mantenen les seves respectives pàgines amb la informació sobre hipoteques.

Però la confusió augmenta per als clients que vagin a l’oficina. Segons ha comprovat aquest diari, el BBVA, segona entitat de Catalunya en banca minorista, ha suspès la informació sobre hipoteques. Un treballador d’aquesta entitat deia a l’ARA que no sabien quins preus aplicarien a aquests préstecs i que la decisió dependria del que es decidís al Suprem. Aquesta veu admetia que el BBVA es plantejava fins a quin punt encarirà els seus preus en funció de si li toca assumir els impostos o no.

A l’altre extrem de la balança, una oficina de CaixaBank ja oferia ahir preus d’hipoteques explicant als clients que serà l’entitat qui assumirà l’impost d’actes jurídics documentats. Aquesta interpretació favorable al client no es donava al Sabadell ni a Caixa d’Enginyers. Cap de les dues entitats es donen per assabentats del canvi de jurisprudència del Suprem i continuen carregant l’impost als clients.

La situació de caos s’allargarà, almenys, fins al 5 de novembre. En una reunió convocada ahir d’urgència entre el president del Suprem, Carlos Lesmes, el president de la sala que ha paralitzat la polèmica sentència, Luis María Díez-Picazo, i els sis magistrats que la van redactar, es va fixar per d’aquí gairebé dues setmanes un plenari amb 31 magistrats que han de decidir si finalment seran els bancs o els clients els que es faran càrrec dels impostos hipotecaris.

Tant el govern espanyol com els partits de l’oposició van criticar ahir la incertesa jurídica creada arran de la marxa enrere del Suprem. La ministra d’Economia, Nadia Calviño, va demanar “que s’aclareixi la situació com més aviat millor”. De fet, el cas és tan inèdit que alguns jutjats -com un de primera instància de València especialitzat en litigis hipotecaris- han optat per suspendre tots els judicis relacionats amb els impostos de les hipoteques fins que s’aclareixi la situació. Des de l’àmbit sindical, Comissions Obreres i UGT van qualificar ahir la decisió del Suprem de “nyap nacional”.

Impacte al sector bancari

Des de dijous passat, quan es va saber la sentència del Suprem sobre les hipoteques, els bancs que cotitzen a borsa han acumulat pèrdues a l’Íbex-35 de 8.200 milions d’euros. Si el 5 de novembre es confirmés que correspon als bancs pagar les taxes dels crèdits hipotecaris, l’impacte serà encara més fort, perquè s’obriria la porta al fet que els clients que ja han signat hipoteques reclamin la devolució de l’impost. Seria un cop duríssim per als bancs. Si la devolució tingués 15 anys de retroactivitat, el cost per al sector seria d’almenys 18.000 milions d’euros, segons el càlcul d’un alt executiu bancari entrevistat pel diari El País. Si fossin quatre anys, els tècnics d’Hisenda calculen que ascendiria a 3.631 milions.

Però la sentència no aclaria si tindria caràcter retroactiu o si aniria més enllà dels quatre anys. L’associació de consumidors Facua ja aconsella als clients que van signar hipoteques el 2014 que reclamin a Hisenda la devolució de l’impost sense esperar al 5 de novembre.