Gual es recorda de Moragas en el seu adeu de CaixaBank

BarcelonaJordi Gual ja és passat com a president en la centenària història de CaixaBank. S'ha acomiadat amb la lectura d'un discurs de vuit pàgines que amagava una sorpresa: després de quatre anys i mig en el càrrec, i en la seva última aparició pública, l'economista nascut a Lleida el 1957 s'ha emocionat.

Ho ha fet al citar la figura de Francesc Moragas, que el 1902 va fundar la Caixa de Pensions per a la Vellesa, llavor de l'actual gegant financer català. "La feina al cap i la gent al cor", ha dit amb un fil de veu i després d'uns instants de silenci per contenir les emocions. "Lo traduciré. El trabajo en la cabeza y la gente en el corazón".

No és casual que Gual traduís la frase més emotiva del seu discurs: CaixaBank ha canviat molt en el quart de segle que ha passat des que l'economista hi va ingressar. S'ha obert al mercat espanyol, ha canviat la composició accionarial i ara té un conseller delegat (Gonzalo Gortázar) madrileny. L'últim canvi, el més sonat, es va donar durant la seva presidència: la decisió de treure la seu de Catalunya i situar-la a València, on s'ha celebrat aquest dijous la junta per aprovar la fusió amb Bankia que a ell li costarà el càrrec en benefici del basc José Ignacio Goirigolzarri.

No obstant, de les més de 2.700 paraules del seu últim discurs, ni una ha fet referència a aquest canvi cabdal en la història del banc nascut a Barcelona. Els fets són coneguts: després de la celebració de l'1-O, el sector financer català, primer, i la resta de grans empreses, després, van rebre pressions per traslladar la seu fora de Catalunya com a mostra de rebuig al Procés. En el cas de CaixaBank i el Sabadell, les pressions van arribar al punt que empreses públiques i administracions controlades pel govern central van retirar massivament els seus dipòsits dels dos grans bancs catalans. Això els va empènyer a prendre una decisió que van acabar secundant milers d'empreses amb seu a Catalunya.

Contràriament al que va publicar l'ARA, Gual sempre ha negat que es manifestés internament en contra de la decisió d'endur-se la seu a València. El sector financer va adduir que la decisió responia a la necessitat de mantenir els dipòsits sota el paraigua del BCE.

Fonts financeres explicaven, mesos abans de la pandèmia, que el president de La Caixa (la fundació propietària de CaixaBank) i màxim valedor de Gual, Isidre Fainé, se n'havia distanciat. En aquests cercles s'apuntava que Fainé "buscava un banquer més banquer" i que estava preocupat per la baixa rendibilitat del banc. Altres veus citaven el xoc pel canvi de la seu com una de les raons que havien portat a aquest refredament de la relació. Fos com fos, quan Fainé va pensar l'operació d'adquisició de Bankia va tenir clar que oferiria el cap de Gual per facilitar-la a ulls de l'Estat i també de l'establishment madrileny.

En el seu adeu, Gual ha deixat entreveure que seguirà vinculat al gegant català amb seu a València. "Seguiré contribuint, en tot el que està al meu abast, per servir a aquest gran projecte".